Com a especialistes en educació i com a membres de la comunitat universitària considerem essencial reflexionar sobre els canvis en les relacions educatives derivats de la pandèmia de la COVID-19 i, sobre la seua incidència en la nostra universitat. Cal pensar en les implicacions pedagògiques, didàctiques i metodològiques que suposa l'adequació de la docència a les circumstàncies sobrevingudes, i a més amb la repercussió que aquests canvis tenen per a la missió, visió i valors  de l’UJI. En un temps record hem hagut d’enfocar les classes cap a la virtualitat per a adaptar-nos a la nova situació, la qual cosa té unes implicacions pedagògiques ineludibles. Això fa que ens preguntem: quin és el valor afegit de la presencialitat? Quines són les condicions mínimes que fan que la presencialitat siga insubstituïble? Què aporten les classes virtuals i quines limitacions tenen?

Amb aquest document, volem compartir algunes idees al voltant de la situació actual per tal de planificar un curs 2020-2021 sense perdre el nostre objectiu de formar ciutadanes i ciutadans crítics i professionals responsables. Us presentem a continuació, un document amb dues parts. Una de caràcter reflexiu sobre el context educatiu en què ens trobem i , una segona part, amb suggeriments que faciliten la implementació de la docència de forma pràctica.

1. Reflexions al voltant de la situació actual

L'educació mai és neutra, sempre va unida al model d'educació i, conseqüentment de societat que defensem. Com a universitat pública la funció de l’UJI és garantir la democràcia educativa i social, des d'una educació crítica i compromesa amb la transformació de les desigualtats socials i amb el bé comú. Cal treballar en aquest moment per no deixar ningú enrere, per exemple, sent conscients de la diversitat de contextos, que va més enllà de proporcionar ordinadors al nostre estudiantat, com ara atendre la inclusió i la diversitat.

No podem oblidar el nostre contingut estatutari. Som un servei públic (com diu al pròleg). Amb una funció crítica (article 5 d), i compromès amb el perfeccionament del sistema educatiu (article 5 h) i amb la nostra llengua (article 5 i). Cal potenciar la participació, el compromís amb el desenvolupament de la societat civil (article 5 j) i el foment  de la formació, la docència, la investigació, la creació i la transmissió de cultura, així com de polítiques d’igualtat, especialment en matèria de gènere, d’acord amb la legislació vigent (article 5 m). Així mateix, l'estudiantat té dret a rebre una formació i una docència crítiques, adequades a la realitat de la societat i, especialment, rebre les ensenyances teòriques i pràctiques qualificades en l’especialitat corresponent al pla d’estudis elegit, i participar-hi activament (art. 116 m). Sols d’aquesta manera podem garantir el desenvolupament d’una mirada crítica i reflexiva que es va construint des de les aules universitàries.

Traslladar els trets d’un model presencial d’ensenyament a un context en línia no és la solució, i si es fa des de un model transmissiu i memorístic obsessionat per la vigilància de l'estudiantat en els exàmens ens fa preguntar-nos si estem més prop d’un model punitiu i neoliberal que d’una universitat humanista. L’avaluació condiciona gran part del treball de l’estudiantat, però no hem d’oblidar que, a més, té un important component de justícia social. La tecnologia educativa orientada a la vigilància i al control pot tensionar el vincle de confiança necessari en el model educatiu al qual aspira l’UJI. Hi ha altres opcions, per exemple, com que l'estudiantat es comprometa amb un codi ètic, aspecte lligat tant a la formació d’estudiantat compromès professionalment i social com a la responsabilitat social de la universitat.

Qualsevol procés educatiu implica un mètode, és a dir, una teoria (eines conceptuals educatives) i una pràctica (la seua implementació). També des de l'educació en línia cal defensar una educació que no es centre exclusivament en els continguts i en l’ús uniformitzat, reduccionista i poc reflexiu de les eines TIC, sinó que continue afavorint el debat, el pensament crític, la llibertat de pensament (art. 116 m) i, consegüentment, la democràcia en l'àmbit acadèmic i investigador. Les eines TIC en mans de l'estudiantat ens ofereixen l’oportunitat de construir de manera compartida el coneixement. Volem transformar el que hi havia a millor, no retrocedir i anar a pitjor. Cal prendre un posicionament nítid a favor de l'educació pública i democràtica, sabent què volem transformar i justificant pedagògicament les alternatives.

Davant de l’individualisme, que genera vulnerabilitat, la universitat pública ha de desenvolupar una consciència crítica i un compromís ciutadà, oposant-se al neoliberalisme educatiu i afavorint la construcció democràtica de la vida comunitària, com ens ha demostrat la pandèmia. Hem de recordar a més els objectius de desenvolupament sostenible (ODS 2030) i, la finalitat crítica de la Universitat inclosa en la Declaració Mundial de l'Educació Superior de la UNESCO de 1988.

La funció de la Universitat Pública és garantir l'excel·lència i l'equitat per a tothom. Segons la UNESCO, l’excel·lència ha d'anar unida sempre a l'equitat. Per tant, mantenir la qualitat implica assumir aquest imperatiu ètic en tot el context universitari. Pel que fa al treball docent implica formació científica i pedagògica del professorat dels departaments (art. 18 g), actualització de la seua metodologia didàctica (art. 98 f); i manteniment d’unes condicions laborals equitatives i justes. La precarietat laboral i contextual dificulten la qualitat. No és igual tenir una ràtio de 10 estudiants per assignatura que de 90, tant en línia com presencialment. No és igual tenir una plantilla integrada majoritàriament per professorat estable que per professorat precari.

Segons els nostres Estatuts, l'estudiantat té dret a fer els estudis en condicions d’igualtat d’oportunitats i de no discriminació, tant pel que fa a l’accés com a la permanència en la Universitat, així com en l’exercici dels drets acadèmics (art. 118 b). Davant una situació de pandèmia la docència ha de ser proactiva i respectuosa amb les noves condicions vitals i acadèmiques de l’estudiantat i el professorat. La formació no s'esgota en la vessant professionalitzadora i en els coneixements tècnics, instrumentals i propis de les diferents especialitats. Això implica avançar en la visió d'una educació humanitzadora i crítica que té en compte aspectes tan essencials com l'educació emocional o la globalització/complexitat dels sabers. Cal formar (i formar-nos) des de les diferents branques del coneixement acadèmic per mantenir el necessari vincle social en temps on es decreta com a saludable la distància física.

Els criteris i mecanismes burocràtics no han de coartar la capacitat creativa de l'activitat docent, que és incompatible amb l'exigència de protocols o estàndards tancats o amb la burocratització de l'activitat. L'aparició d'una excessiva burocràcia institucionalitzada no fomenta coneixements fonamentals per a establir una cultura de compromís comunitari. A més, és inajornable alleugerar les estructures universitàries de pes innecessari. Necessitem, ara amb més urgència que abans, una organització i funcionament dels serveis i l'estructures de la universitat al servei de la vida universitària, i no a l'inrevés.

Des del concepte d'Universitat defensat als nostres Estatuts, considerem realment perillós la substitució de la docència presencial de manera generalitzada més enllà de les necessitats derivades de la pandèmia. Cal ser conscients dels interessos econòmics, que no educatius, que hi ha al darrere de propostes d'aquest tarannà que van en contra de l'ensenyament com a servei públic.

Cal defensar l'educació, com assenyala Jerome Bruner (1997), que reforça la viabilitat de la cultura, que sempre va lligada a l'equipament de les persones amb les habilitats per a entendre, sentir i actuar en el món cultural. És a dir, ser protagonistes de la seua vida i de les seues eleccions. L'educació pública és un bé social que cal cuidar i millorar per a les generacions futures. Sobretot en una pandèmia global lligada a la incertesa.

2. SUGGERIMENTS PER  A LA PLANIFICACIÓ DE LA DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA: CURS 2020-2021

La situació d'incertesa ens obliga a prendre decisions que han de ser flexibles i versàtils.

En aquesta segona part, proposem una sèrie de suggeriments que ens ajuden a planificar la docència del proper curs 2020-2021, a replantejar les assignatures que impartim tenint en compte alguns elements de reflexió en els quals es pot assentar la planificació de la docència.

La proposta que plantegem parteix dels continguts o les competències com a desencadenant de la planificació.

Podríem organitzar aquesta planificació al voltant de tres elements que no s'esgoten en una seqüència temporal: disseny, desenvolupament i avaluació.

Disseny: és el moment en què es decideix i es dissenya quins continguts i competències (coneixements, habilitats i actituds) es treballaran de manera presencial o virtual en l'assignatura i com s'avaluaran. Cal insistir-hi: en aquest moment d'incertesa cal que la planificació siga flexible i versàtil, tenint en compte la situació contextual de l'estudiantat.

1. Fer una revisió crítica dels continguts de l'assignatura per prioritzar allò que siga bàsic i necessari.
2. Per a cada competència o contingut de l'assignatura establir si es pot o no es pot treballar virtualment. I si es pot, com pot fer-se.
3. Revisar les competències de les diferents assignatures del curs per coordinar possibles projectes compartits des de diverses opcions: aprenentatge-servei, treball per projectes, reptes, estudi de casos, aprenentatge basat en problemes, aprenentatge dialògic, etcètera.  Aquests projectes impliquen coordinació docent i poden donar peu a l'ensenyament compartit, afavorint la globalització del coneixement i el protagonisme de l'estudiantat en el procés d'aprenentatge.
4. Dissenyar les activitats (compartides o no) de manera que es cobrisquen totes les competències o continguts. Pensem que aquestes activitats han de promoure, preferentment, l'autonomia de l'estudiantat, és una premissa irrenunciable per formar professionals proactius i proactives i responsables (utilitzar metodologies que donen protagonisme a l'estudiant i el mantinguen actiu (cercar la documentació, llegir, fer exercicis, problemes...). Es pot fer una taula d'aquest tipus:

   	Activitat 1	Activitat 2	Activitat 3	Activitat X
   Competència / Contingut  A	X
   Competència / Contingut B		X
   Competència / Contingut C			X	X
   Competència / Contingut D	X		X

5. Per a aquelles competències o continguts que no poden o no sabem com es poden treballar virtualment, s'haurà de dissenyar una aproximació el més ajustada possible per posar-la en pràctica només en el cas en què no puga haver-hi presencialitat (simulacions, realitat virtual, etcètera).
6. Organitzar a l'Aula Virtual: és interessant, en aquest punt, realitzar una revisió crítica del concepte d'Aula com a espai d'oportunitats d'aprenentatge, i no només com un repositori de materials. Per exemple, en lloc d'organitzar-la per temes, organitzar-la per recursos, competències, seminaris, etc.

Desenvolupament: ací ens referirem al moment en què s’interactua directament amb l'alumnat.

Les classes magistrals són una eina important de transmissió del coneixement del professorat. És important, però es poden, gravar aquestes classes perquè l'estudiantat amb problemes de conciliació, per exemple, puga veure-les quan tinga disponibilitat.

1. Establir un horari de tutories en línia cara a cara individuals o en grup. L'estudiantat necessita sentir-se acompanyat. Per això, cal tenir en compte, sempre que siga possible, la seua disponibilitat.
2. La disposició de les sessions presencials pot distribuir-se en tres moments clau: 1) la presentació de l'assignatura, coneixement inicial del grup i del professor/aa i dinàmiques de cohesió social, intentant generar des del principi un espai segur. 2) Seguiment de les tasques i projectes coordinats amb lliuraments parcials en sessions interactives i participatives, més enllà de posar un Power Point o un vídeo (materials elaborats, maquetes, dinàmiques participatives, etc.). Dinàmiques de consolidació social del grup, moments informals. Pràctiques de laboratori. 3) Sessions de posada en comú i avaluació d'aprenentatges, amb noves presentacions, debats, avaluació d'experts/es externs, dinàmiques i avaluació participatives. Tancament de l'assignatura i comiat del grup com a comunitat de pràctica.

Avaluació: l'avaluació ha de ser el procés pel qual el professorat valora l'adquisició de les competències/continguts per part de l'estudiantat. Si bé aquest procés va més enllà de la qualificació (resultat administratiu de l'avaluació), ens centrarem en aquest aspecte per ser el que més preocupa al professorat.

1. Les estratègies d'avaluació han d'anar en sintonia amb la taula de les competències/continguts i activitats. De tal manera que per a cada competència, hem de saber com l'avaluarem (vegeu: Informe de procedimientos de evaluación no presencial [CRUE]​​).

   	Activitat 1	Activitat 2	Activitat 3	Activitat N
   Competència / Continguts  A	Avaluació Y
   Competència / Continguts  B		Avaluació X
   Competència / Continguts  C			Avaluació Z	Avaluació  X
   Competència / Continguts  D	Avaluació Y		Avaluació Y

2. Atès que una competència és «l’habilitat demostrada» (és a dir, no és un "poder fer" ni tampoc un "saber fer" exclusivament, sinó que és "fer-ho"), els resultats de l'avaluació han d'estar pensats perquè l'estudiant «demostre» haver adquirit aquesta competència. És a dir, s'han de prioritzar produccions elaborades pel mateix estudiant, ha de fugir-se de la memorització sense comprensió. Per a això, la construcció de prototips, resolució de casos pràctics, etc., són les estratègies més adequades. La correcció i qualificació d'aquestes produccions podrien dur-se a terme mitjançant rúbriques o matrius d'avaluació compartides amb l'estudiantat per endavant.
    
3. Cada prototip o cas pràctic podria/hauria de ser personalitzat i, posteriorment, debatut cara a cara (entrevista presencial o videoconferència) amb el professor/a. Personalitzat perquè d'aquesta manera, en el cas en què hi haja col·laboració (cosa que no hauria de rebutjar perquè la vida real és col·laborativa) l'estudiant no es pot limitar a copiar. Debatut amb el professor/a perquè, d'aquesta manera, a més d'assegurar l'autoria, es facilita un espai de reflexió i feedback sobre els resultats.
    
4. A més, seria aconsellable desplegar eines virtuals o presencials per a l'autoavaluació i l'avaluació entre iguals (per exemple, el mòdul «Taller» de l'Aula Virtual), que amplien la perspectiva sobre el procés i resultats de l'aprenentatge i sobretot, ajuden l'estudiantat a entendre la pròpia avaluació que se li realitza, augmentant així la seua competència.
    
5. Finalment, ens hauríem de preguntar al llarg del procés: com ha anat la sessió?, què caldria canviar per a la propera vegada? Són reflexions mínimes ineludibles que caldria fer-nos per a millorar la nostra pròpia pràctica i, amb això, millorar l'aprenentatge del nostre estudiantat.

Finalment, tornem a insistir-hi: per poder garantir que tots aquests elements es desenvolupen amb una qualitat adequada, el nombre d'estudiants màxim a atendre per professor/a no hauria de superar els 30 estudiants per assignatura de 6 crèdits (és a dir, cinc estudiants per crèdit, que per a un professor/a a 24 crèdits donaria un total màxim de 120 estudiants a l'any). Reivindicar una docència de qualitat passa, necessàriament, per exigir una docència en condicions de treball raonables i dignes: «Amb 15 estudiants per crèdit, 360 a l'any, faça vostè el que puga...».

Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura (UJI).

Documentació:

Bruner, Jerome (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid:  Visor.

Codi ètic UJI. Aprovat pel Consell de Govern, 28 juny, 2017.

https://documents.uji.es/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4cda12c5-5d2f-4f5d-8e50-58be43d01066/Codigo-etico-2017.pdf?guest=true

Conferencia Mundial sobre la Educación Superior en el siglo XXI: Visión y acción, Paris, 1998 .

https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000113878_spa

Decret 116/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/42761/estf-val.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Diez, Enrique. (2020). “Bajar la ratio y aumentar la plantilla docente: plan de reconstrucción educativa”. El Diario de la Educación, 2 de junio.

https://eldiariodelaeducacion.com/2020/06/02/bajar-la-ratio-y-aumentar-la-plantilla-docente-plan-de-reconstruccion-educativa/

Estatuts UJI. Decret 116/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló 

http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/42761

Manzano, Vicente.(2011). La Universidad Comprometida. Barcelona: Hipatia.

http://tratarde.org/wp-content/uploads/2012/10/LA-UNIVERSIDAD-COMPROMETIDA-de-Vicente-Manzano-2011.pdf

Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030

https://www.undp.org/content/undp/es/home/sustainable-development-goals.html