Els nous descobriments i les revisions de materials realitzades per un equip de recerca interinstitucional han confirmat que el context econòmic al final de la transició entre el Plistocè i l'Holocè en la costa mediterrània havia estat més ric, més complex i més variat del que es creia fins ara. L'explotació dels recursos marins no es va limitar a la recol·lecció de mol·luscos sinó que també va incloure la pesca, encara que no s'han conservat moltes restes, probablement perquè la preservació d'aquests tipus de materials és més delicada o pels mateixos hàbits alimentaris de les antigues poblacions humanes.
Fins fa uns anys, poc es coneixia sobre les característiques de l'economia dels grups de caçadors-recol·lectors al Mediterrani durant la transició del Plistocè (era glacial, el Paleolític) en l'Holocè (post-glaciació, el moment en el qual vivim actualment). La majoria dels estudis realitzats en la península Ibèrica feien pensar que els llocs d'explotació marina es trobaven particularment en l'àrea cantàbrica i atlàntica, però les noves dades i estudis aportats per l'equip de recerca permeten canviar aquest paradigma.
En el treball de recerca i anàlisi, les conclusions de la qual han estat publicades en la revista The Journal of Island and Coastal Archaeology, ha participat Dídac Román, investigador doctor d'excel·lència del Pla Gent de la Generalitat Valenciana en el Departament d'Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I i del grup de recerca Pre-EINA; Miguel Martínez Andreu del Museu Arqueològic Municipal de Cartagena; Gustau Aguilella del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i Josep Maria Fullola i Jordi Nadal del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.
Les dades recopilades durant la recerca confirmen que l'ús dels recursos marins durant el final del Paleolític i el Mesolític en la costa ibèrica mediterrània era clarament més habitual del que es pensava amb les dades fins ara existents. La diferència respecte a la presència de menys evidències que en el cas de les costes cantàbrica i atlàntica, on hi ha catalogats més llocs de caçadors-recol·lectors-pescadors, podria ser deguda a diferents raons: major riquesa i diversitat de vida a causa dels corrents marins freds, més abundants en nutrients; presència de marees i altres factors ambientals i millor preservació dels llocs al llarg del temps (gràcies a una plataforma litoral i una costa més abrupta que les va protegir de la progressiva inundació de l'entorn amb el desglaç dels pols durant l'Holocè).
L’Assut i La Cova a Castelló
A Castelló, els jaciments estudiats han estat L’Assut (Almassora) i La Cova (La Vall de’Uixò), dos llocs que «havien passat bastant desapercebuts per a la recerca, degut principalment al fet que en les seues excavacions no es van recuperar massa materials arqueològics», explica l'investigador de l'UJI Dídac Román qui indica que «aquest fet havia provocat que, fins i tot, no es conegués amb certesa el període en el qual havien estat ocupats per les poblacions humanes prehistòriques». Però a pesar que els materials recuperats eren escassos «hi havia un fet que ens interessava molt per a les nostres recerques, i era la troballa d'un bon nombre de restes de caragols i petxines marines i de caragols terrestres», assegura.
«Amb aquestes recerques, continua Román, hem pogut comprovar que el jaciment de La Cova va estar ocupat cap al final del Paleolític, fa uns 13.000 anys, mentre que L’Assut ho va estar en el Mesolític, fa uns 10.200 anys, i que en tots dos jaciments va haver-hi una explotació dels recursos marins molt intensa». A més, argumenta l'investigador «el jaciment de l’Assut fa gairebé un segle que va ser excavat (1924) i per fi, 100 anys despuñes, podem saber amb seguretat quan va ser ocupat». El professor de l'UJI també ha ressaltat l'estreta col·laboració amb el Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló «el que demostra que les col·laboracions entre les dues institucions poden ser molt beneficioses per a la recerca de les nostres comarques».
Per la seua part, l'arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, Gustau Aguilella, assenyala que per a l'estudi ha estat bastant revelador observar les variacions en la posició de la costa i la seua paleotopografía, un aspecte que en alguns casos modifica sensiblement la percepció sobre aquests territoris prehistòrics. En la mateixa línia ha ressaltat també els beneficis de la col·laboració entre les diferents entitats participants en l'estudi i més encara i específicament entre les de Castelló.
10 jaciments mediterranis
Els investigadors han analitzat restes de 10 jaciments arqueològics situats al llarg de més de 800 quilòmetres de la costa mediterrània, des de Tarragona fins a Màlaga, en concret La Cativera, Càmping Salou i Solà d’en Pep (Tarragona); L’Assut i La Cova (Castelló); El Collado (València); Algarrobo, Caballo i La Higuera (Múrcia) i Nerja (Màlaga). Contràriament al que podria pensar-se, els llocs situats en el sud presenten una major diversitat de recursos (el més paradigmàtic és la cova de Nerja). La raó seria l'entrada d'aigües procedents de l'oceà Atlàntic, per la seua proximitat, i prova d'això és la presència d'espècies com a L. Obtusata o de climes més freds com les espècies de bacallà M. Aeglefinus o P. Pollachius. El Mediterrani es considera més pobre biològicament a causa de la salinitat, la temperatura, la falta de nutrients i marees imperceptibles.
Generalment, l'explotació de recursos marins (sobretot mol·luscos) sol anar associada amb una explotació dels invertebrats terrestres (pulmonados) i amb la presència també de restes de mamífers (cérvol, cabra salvatge i conills, entre altres). Però els investigadors han constatat una reducció dels invertebrats terrestres en favor dels recursos marins segons avança el temps. Aquesta característica s'ha pogut observar en els llocs que han conservat restes durant llargs períodes cronològics com la cova de Nerja, o en els llocs estudiats que presenten cronologies més antigues com Càmping Salou, La Cova, Caballo, Algarrobo o La Higuera. Entre els mol·luscos estudiats hi ha eriçons de mar (Solà d’en Pep i Nerja), crustacis (Caballo) i cefalòpodes (Nerja), i entre els peixos el besuc predomina en llocs amb marenys estacionals (El Collado, Caballo i La Higuera), les varietats de bacallà en Nerja i també ocells i mamífers marins (Monachus i Delphinus) en aquesta última localització malaguenya.
Un altre aspecte important de l'estudi era avaluar si la ubicació i l'explotació podria estar lligada a la seua proximitat en la mar però, d'acord amb les dades obtingudes, en el moment de la seua ocupació alguns d'aquests llocs no eren exactament costaners (La Cova i El Collado, per exemple); els seus habitants van haver de desplaçar-se 30 quilòmetres per a aconseguir-se de provisions.
L'equip de recerca ha emprat dades sobre les fluctuacions del nivell de la mar durant la seua activitat a la fi del Paleolític i en el Mesolític per a calcular la distància fins a la costa. Per a estimar la distància s'han combinat diferents models digitals del terreny amb dades batimètriques, la qual cosa ha permès simular les diferents posicions de la costa en rangs, i concretar si aquesta es trobava dins de les isocronas de 2 hores dels jaciments, distància que es considera el territori habitual on els caçadors-recol·lectors realitzaven les seves activitats habitualment.
L'extensió de la plataforma continental i la forma de la costa ha estat particularment important per a aquesta recerca. El sud-est de la península és una zona relativament escarpada amb una petita plataforma continental que presenta pronunciades pendents a gran profunditat, però aquestes característiques l'han protegit de canvis orogràfics importants. En canvi, la zona central (Tarragona, Castelló i València) és completament diferent. La sedimentació del riu Ebre condiciona l'existència d'una suau i baixa altitud en la costa amb una gran plataforma continental que ha vist canviada considerablement la seva orografia a causa de les transgressions i regressions marines.
Article: Dídac Román, Miguel Martínez-Andreu, Gustau Aguilella, Josep Maria Fullola & Jordi Nadal (2020): “Shellfish collectors on the seashore: The exploitation of the marí environment between the end of the Paleolithic and the Mesolithic in the Mediterranean Ibèria”, The Journal of Island and Coastal Archaeology.
tandfonline.com/doi/full/10.1080/15564894.2020.1755395