Els pacients amb esquizofrènia prenen decisions menys arriscades i toleren menys les injustícies econòmiques

23/06/2020 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Investigadors de la Universitat Jaume I (UJI), de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de Castelló i de la universitat francesa Bourgogne Franche-Comté (UBFC) a Dijon, acaben de publicar un estudi, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Fundació de l'Hospital Provincial de Castelló, que avalua les decisions de risc i la percepció de la injustícia en l'àmbit econòmic entre persones consumidores de cocaïna i amb patologies mentals associades: esquizofrènia o trastorn antisocial de la personalitat. Els seus resultats, acabats de publicar en la revista internacional Scientific Reports, revelen que les persones amb esquizofrènia prenen decisions menys arriscades i toleren menys les injustícies de tipus econòmic, si es comparen amb el grup de control.

En aquest estudi, els participants van prendre part en un experiment amb dos tipus de decisió. En primer lloc, van haver de triar entre diferents loteries en una tasca orientada a avaluar el seu grau d'aversió al risc econòmic. En segon lloc, van participar en una versió modificada del «joc del dictador» que permet elicitar actituds altruistes en situacions d'injustícia econòmica tant avantatjoses com desavantatjoses. Les persones amb malaltia mental afronten aquest tipus de processos de presa de decisions influenciats per experiències passades relacionades amb el risc i amb la comparació i les diferències amb uns altres. És per això que tots dos escenaris es van dissenyar amb l'objectiu d'observar el seu procés de presa de decisions en totes dues circumstàncies.

Els resultats mostren que els participants amb trastorn antisocial de la personalitat associat al consum de cocaïna no van presentar diferències significatives en relació amb el grup de control, integrat per estudiants de l'UJI que voluntàriament van participar en l'experiment. No obstant això, en relació amb les persones consumidores de cocaïna amb esquizofrènia sí que s'observen diferències estadísticament significatives: d'una banda, les seues decisions econòmiques van ser menys arriscades en la presa de decisions de les apostes en les loteries i, d'altra banda, van tolerar pitjor la injustícia econòmica en el joc modificat del dictador.

Decisions econòmiques i tractament psicosocial

Davant aquests resultats, i atesa la falta de patrons clars en estudis previs, els autors de la recerca destaquen l'interès d'estudiar el procés de presa de decisions econòmiques per al disseny de tractaments psicosociològics en aquestes patologies duals o desordres mentals associats al consum de drogues. Gonzalo Haro, professor de medicina de la UCH CEU, apunta que estudis d'economia experimental com el present «poden contribuir a una avaluació adequada dels pacients per part dels metges en relació amb una possible incapacitació legal per a fer ús dels seus diners i béns, especialment en el cas de persones addictes a la cocaïna que presenten esquizofrènia».

Els resultats de la recerca mostren la utilitat dels estudis sobre el comportament econòmic com una eina útil en la psicologia i la psiquiatria per a comptar amb informació addicional valuosa en el tractament dels trastorns mentals associats al consum de drogues. Esquizofrènia i trastorn antisocial de la personalitat són les dues patologies mentals més associades al consum de cocaïna, la substància il·legal més consumida a Europa: 2,3 milions de joves de 15 a 34 anys. A Espanya, la cocaïna és la causa del 36,5% dels casos que requereixen tractament per consum de drogues i de la meitat de les atencions d'urgència.

Equip investigador

Els investigadors que han dut a terme aquest estudi són Gerardo Sabater Grande, Aurora García Gallego i Noemí Herranz, del Laboratori d'Economia Experimental i Departament d'Economia de l'UJI; Gonzalo Haro i Abel Baquero, del Grup de Recerca TXP de la CEU UCH de Castelló; i Nikolaos Georgantzís, de la Burgundy School of Business (Dijon, França) i també membre de l'equip del Laboratori d'Economia Experimental i Departament d'Economia de l'UJI. El professor de la CEU UCH Gonzalo Haro dirigeix la Unitat de Patologia Dual de l'Hospital Provincial del Castelló, on segueixen tractament les persones amb addicció a la cocaïna que han participat en les proves experimentals de l'estudi.

Més informació sobre l'estudi «Risk-taking and fairness among cocaine-dependent patients in dual diagnoses: Schizophrenia and Anti-Social Personality Disorder», en Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-020-66954-2

Informació redactada per la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de Castelló.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions