La brutal crisi sanitària de la COVID-19 té la seua principal conseqüència en la salut i en la pèrdua de persones estimades. A aquest efecte catastròfics s’uneix el temor per les implicacions sobre l’economia i sobre el conjunt de les nostres relacions socials. El virus es desenvolupa en el territori, ens contagia des de la proximitat i estén els seus efectes per tot el planeta. Ara bé, ni la propagació, ni la seua incidència, ni el procés de desescalada, ni els seus efectes socioeconòmics seran igualés en tots els espais.
La situació de despoblació en què es troba una part important de l’interior de la província de Castelló, amb un nombre d’habitants per quilòmetre quadrat menor, ha permés que molts d’aquests municipis hagen passat a considerar-se espais segurs i punts de refugi davant del virus. La taxa de contagis, i d’ací els seus efectes en la salut i l’activitat quotidiana, són majors en àrees densament poblades i amb major dinamisme social i econòmic. Consegüentment, són les comarques d’interior, les menys poblades, les que es mostren ara com una alternativa temporal on establir la residència i, en la mesura que siga possible, el nostre treball i el conjunt de la nostra vida en societat. De fet, i així ho hem pogut comprovar en mitjans de comunicació, s’han produït desplaçaments a segones residències buscant seguretat i un major espai vital. Aquests moviments han posat en evidència un fet destacable, com és la possibilitat real de mantindre l’activitat laboral des de la distància.
El poble se’ns presenta com un territori segur des del qual fer front a la crisi sanitària i econòmica. Més encara, els escenaris postconfinament apunten cap a una mobilitat laboral i socioeconòmica reduïda per als pròxims mesos, amb distància social pel mig, però també amb límits en els nostres desplaçaments. És en aquest context de menys mobilitat on adquireix més importància la idea del local, la proximitat com a context socioeconòmic i estratègia de desenvolupament. És el moment de reforçar el sentiment de pertinença al territori incorporant una nova visió de l’àmbit laboral.
Els sistemes locals de treball (SLT) es defineixen a partir de l’estructura productiva del territori i el radi de desplaçament dels treballadors. En el cas de la província de Castelló trobem uns deu SLT del total dels aproximadament quaranta identificats en la Comunitat Valenciana, amb una tendència fins al moment de reducció en el nombre d’SLT per l’ampliació en la distància de desplaçament laboral i la major homogeneïtat dels sistemes productius locals. Ara bé, el nou context de proximitat imposat pel coronavirus, que aconsella reduir la nostra mobilitat territorial, planteja un nou escenari on els desplaçaments diaris per motius laborals es redueixen, i fins i tot és possible pensar en un canvi de tendència i direcció a favor dels municipis d’interior. Si fins ara la decisió d’on residir se supeditava, majoritàriament, al lloc de treball (People follow Jobs); el nou context postpandèmia ens ofereix l’alternativa de localitzar el treball en el lloc de residència triat (Jobs follow People), prioritzant les qualitats de l’entorn residencial per damunt d’aspectes laborals.
S’obri una finestra d’oportunitat a l’interior provincial que requereix accions immediates de suport a l’àmbit local. Des del camp del desenvolupament local, entenem que és el moment d’apostar per una estratègia de desenvolupament territorial que resolga velles reivindicacions de serveis i mitjans, i que facilite i iguale les oportunitats de vida i desenvolupament de les nostres comarques d’interior. En el pla laboral, urgeixen les infraestructures que completen la cobertura de xarxes de dades mitjançant fibra i telefonia 4G en la totalitat de la província, com a element imprescindible per al teletreball. Aquest últim permet trencar amb la primacia del lloc de treball i invertir la tendència actual, prioritzant les persones en un model de comportament Jobs follow People.
Es tracta d’un canvi de tendència amb l’objectiu d’ampliar l’oferta d’ocupacions accessibles des de l’interior com a primer pas cap a una dinàmica econòmica i social més densa que supose un suport per a la continuïtat de les activitats existents, a la seua actualització amb noves inversions i, per descomptat, a l’arribada de noves apostes pel territori.
Els problemes de disponibilitat de serveis bàsics, tant els que fan referència a l’educació o la sanitat, com els comercials com són la fleca, la botiga o el bar, o els que miren cap a l’oferta d’habitatge, tenen tots en comú la falta de població en l’espai local, i fins i tot en el territori comarcal. Millorar les oportunitats laborals són part d’una estratègia global favorable a l’arribada de nous residents, amb actuacions que en uns casos es limitaran al municipi però que han d’estendre’s cap a la comarca, mancomunitat, consorci o pacte per l’ocupació com a espai s de referència.
El poble significa producte de proximitat, recursos locals i possibilitats de crear nous llocs de treball. Per a això serà necessària l’ajuda des de l’administració, la qual cosa inclou suports financers i, per descomptat, la dotació de serveis públics; però al mateix nivell d’importància, instruments per a la formació específica de treballadors amb cursos adaptats a les noves oportunitats que ofereix l’interior de la nostra província i que inclouen el turisme, la producció d’aliments de qualitat, l’explotació de recursos forestals o les energies renovables, entre altres alternatives. L’oportunitat passa per l’ocupació qualificada, per la formació tècnica com a base imprescindible per a un nou model productiu amb l’atractiu necessari per a noves oportunitats de treball, que es transformen en noves famílies residents i en l’inici de la recuperació de l’espai rural interior.
Vicente Budí, director de l'Institut de Desenvolupament Local Càtedra AVANT GVA-UJI.