Municipis desinformats: desescalada arriscada

15/05/2020 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Reivindicar un funcionament eficaç del nostre Estat social, democràtic de dret i autonòmic, fins i tot en temps de comandament únic, exigeix contar i posar en valor el paper fonamental que exerceixen constitucionalment i legalment els municipis, el govern i l’administració dels quals –excepte aquells que funcionen en règim de consell obert– correspon a l’ajuntament.

La gestió eficaç de les seues competències resulta de cabdal importància en la resolució d’aquesta enorme crisi sanitària de magnituds i conseqüències difícilment mesurables; i així ha de ser percebut per una ciutadania responsable capaç de coadjuvar com un tot.

No obstant això, algun dels seus màxims responsables ha hagut de sol·licitar formalment a la Conselleria de Sanitat, concretament l’alcaldessa de Castelló de la Plana, informació detallada sobre la incidència de la COVID-19 i la situació real en el municipi sobre defuncions, evolució dels contagis o l’estat de les infraestructures sanitàries. Això, per descomptat, no sense falta de raó jurídica en un obligat exercici de responsabilitat en la gestió de les competències que constitucionalment, estatutària i legal li correspon exercir; i sobre la qual haurà de respondre davant la ciutadania del seu municipi.

Per això convé recordar, en aquests temps regirats d’inseguretat jurídica, en el sentit més tècnic del terme, algunes qüestions jurídiques de la màxima rellevància.

Constitueixen una obligació i un deure jurídic inexcusable la cooperació, coordinació, transparència i fluïdesa de la informació entre el Govern de la nació i el de les comunitats autònomes. Idèntica obligació i deure s’exigeix entre el Govern de la Generalitat i el dels ens locals. I, molt particularment, en aquestes fases de desescalada desigual, fins i tot dins de la mateixa província, en la qual la vida i la salut de les persones es continuen trobant ara –i en un futur incert– literalment en joc.

En l’estat d’alarma no es deroguen les competències que als municipis correspon exercir “per a prestar aquells serveis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions dels veïns”. El principi de transparència i informació constitueixen pilars essencials per a poder prendre decisions eficaces (en tots els àmbits, inclosos els recursos humans i materials) que connecten directament amb l’exercici de les pròpies competències municipals.

Moltes de les accions que perfilen la salut de la població, com ens recorda el preàmbul de la Llei General de Salut Pública, són competència de les comunitats autònomes, les ciutats de Ceuta i Melilla, i els municipis. Per aquest motiu aquesta llei estableix les bases legals que han de sustentar les accions de coordinació i cooperació en matèria de salut pública i reconeix expressament el dret de la ciutadania a la informació en matèria de salut pública.

No voldria deixar de destacar que, entre els principis generals d’acció de salut pública, totes les administracions públiques –inclosa la local– estan subjectes legalment en les seues actuacions, entre altres, al principi de salut en totes les polítiques, al de precaució i al de transparència.

Per a comprendre la magnitud de les conseqüències de l’absència d’informació no podem deixar de recordar en les diferents fases de la desescalada que els municipis valencians, segons l’article 33 de la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana, exerceixen competències que impacten directament en els veïns i en els seus barris i que poden posar en dubte, també, la gestió dels seus responsables polítics triats democràticament.

Cal recordar que, atesa la grandària de la seua població i d’algunes peculiaritats expressament previstes en la llei, els ajuntaments poden tindre competències en: protecció civil; participació en la gestió primària de la salut; transport públic de viatgers; subministrament d’aigües; recollida i tractament de residus o cooperació amb l’administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics.

Però, a més, tots els poders públics estan obligats a garantir l’exercici del principi de transparència amb tot el que això porta implícit. I no em resistisc a recordar que quan se suspèn el dret d’accés a la informació pública se suspenen drets fonamentals, entre aquests, el de participar en els assumptes públics (tant el de la ciutadania com el dels càrrecs electes).

La qüestió no resulta de cap manera fútil, especialment quan la Generalitat ha decidit, raonadament, optar pels departaments sanitaris per a sol·licitar l’accés a les diferents fases de la desescalada, amb les conseqüències annexes. Això significa que les diferents àrees sanitàries inclouen diversos municipis i que les fases de la desescalada poden no ser homogènies per a tots els municipis de la província, tal com ja ha ocorregut.

Per tot això, i en la convicció que el Govern d’Espanya, el Govern de la Generalitat i el dels ens locals intenten atallar aquesta terrible crisi i les seues diverses conseqüències –amb greus desencerts i encerts–, la veritat és que queda un llarg camí per a aconseguir l’excel·lència que es deu a la ciutadania que tant ha perdut. Una excel·lència que passa necessàriament per un exercici de transparència sense ambages, per la lleialtat institucional, la cooperació i la coordinació entre absolutament totes les administracions públiques i la col·laboració constructiva de totes les forces polítiques en la seua consecució.

Rosario García Mahamut. Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Jaume I

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions