Estem vivint una època de canvis convulsos deguts a l’extensió mundial de l’epidèmia desencadenada pel virus SARS-CoV-2 causant de la malaltia COVID-19, i la consegüent crisi sanitària, econòmica, social i també humana. Encara que el canvi ha acompanyat l’ésser humà des dels seus orígens, és cert que en un període de temps molt curt ens hem vist obligats a parar dràsticament la nostra vida «normal» i ens hem vist abocats a canviar les nostres rutines diàries, experimentant canvis radicals en la forma en què vivim i ens comuniquem, però també en la forma en què treballem i en com les organitzacions han hagut d’afrontar aquesta crisi.

En aquests temps, els resultats de l’extensa investigació sobre Psicologia Positiva poden ajudar-nos a suportar el confinament a casa i aquesta crisi en general, perquè la Psicologia Positiva contribueix de manera clara i directa al fet que les persones, els grups, els col·lectius i les organitzacions tinguen una vida més plena i satisfactòria, més digna de ser viscuda. La seua contribució a aquesta crisi ve ja des de la seua pròpia definició per Martin Seligman (un dels seus investigadors fundacionals) com a «estudi científic del funcionament òptim de les persones i organitzacions» que «estudia les persones i organitzacions positives», i que «vol comprendre les bases del benestar i la felicitat».

Però el «positiu» va més enllà del purament hedònic o plaent. Per aclarir un poc, per exemple, amb un d’aqueixos conceptes d’ús comú des de la Psicologia com és la ’felicitat’. Aquesta no és la mera satisfacció de necessitats sense esforç, sense tolerància a la frustració, sense coratge per a afrontar adversitats com la que ens està tocant viure hui dia amb els efectes de la COVID-19. La felicitat autèntica, la sostenible en el temps, té un sentit més ampli, si volem eudaimònic (d’Eudaimonia en sentit aristotèlic com a felicitat en la plenitud de l’ésser i la pràctica de les virtuts i la cerca del significat i sentit), en la línia de conéixer les pròpies fortaleses i posar-les al servei d’alguna cosa que ens transcendeix. És la felicitat relacionada amb la congruència amb els valors propis, el significat de la vida, les necessitats humanes bàsiques i la connexió social amb els altres. Per a mi, aquesta idea de felicitat és el que desitjaria per als nostres fills i per als fills dels nostres fills, i per al planeta Terra en general.

En tot cas, el positiu no hauria de definir-se només com a «plaent» sinó també com allò que promou el funcionament òptim, el progrés i el desenvolupament tan necessari ara mateix pels efectes de la crisi de la COVID-19. Per exemple, algunes emocions i situacions no tan plaents com la tristesa, la incertesa davant el que ens ofereix el futur, la necessitat de perseverança i esforç continuat per a reconstruir el que ha destruït el virus, poden ser importants en la reconstrucció del nostre benestar individual i col·lectiu, del desenvolupament personal, familiar i professional, del desenvolupament de la resiliència personal i organitzacional, l’avanç de les societats, i un llarg etcètera. El mateix concepte de resiliència o el de creixement posttraumàtic comporten en si mateixos l’existència d’esdeveniments estressants i/o traumàtics perquè sorgisca com a conseqüència la possibilitat de continuar tenint un funcionament positiu i fins i tot eixir enfortits després del trauma generat per la COVID-19.

La Psicologia Positiva ens pot ajudar a conéixer quins són els nostres punts forts o fortaleses personals i posar-les al servei d’alguna cosa que ens transcendisca. En aquests moments de crisi hem vist com molta gent s’ha mobilitzat altruistament per a servir els professionals que estan en la trinxera en aquesta lluita contra el virus, la comunitat, les famílies més vulnerables, i un llarg etcètera. Aquestes accions socials ens proporcionen ara mateix una vida amb sentit. Perquè la felicitat, des de la Psicologia Positiva, NO és happy flower, sinó portar una vida significativa i amb propòsit. I més ara en aquests moments on potser ens podem preguntar si el fet d’estar tancats i tancades per a ajudar a no propagar el virus, mantindre la higiene personal i de la família, fer accions voluntàries per a ajudar els altres, etc., són accions en les quals posem les pròpies fortaleses al servei d’alguna cosa que ens transcendeix.

Per a mi, una de les accions que han suposat major satisfacció i assoliment personal aquests dies de quarantena ha sigut desenvolupar una sèrie de píndoles formatives que vaig anomenar PsiCOVID-19 i que estan disponibles en el meu canal de YouTube sobre Psicologia Positiva per a la Vida Quotidiana. En elles explique amb més detall com la Psicologia Positiva ens pot ajudar a suportar aquesta crisi, exercicis validats empíricament que es poden fer per a millorar els nivells de benestar, i tracten temes com: optimisme, sentit de l’humor, la cerca de sentit, el concepte de felicitat, les fortaleses personals, la gratitud, el mindfulness, prioritzar el positiu, etc.

Pots trobar aquests vídeos en:

https://www.youtube.com/playlist?list=pl0ztut6jgnoik_7jsacrihkmzvvz7nx2r

Un poc d’autoreflexió aquests dies és una bona manera de començar a descobrir el que realment importa en la vida. Descobrir així els nostres valors més importants; el que dona sentit a les nostres vides. Potser podem descobrir els canvis positius que necessita la nostra vida i el nostre món també.

Cuideu-vos molt, per a poder cuidar els altres

Marisa Salanova, directora de l'equip d'investigació WANT (Prevenció Psicosocial i Organitzacions Saludables).