Un equip matemàtic de l’UJI proposa un decàleg de normes per organitzar congressos virtuals asíncrons

07/05/2020 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Entre els seus avantatges destaquen la no dependència de la tecnologia, la conciliació familiar o la reducció de l’escalfament global al minimitzar-se els desplaçaments.

Un equip d’investigació format per professorat del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I de Castelló ha proposat un decàleg de normes per a organitzar un congrés virtual asíncron, és a dir, en temps no real. El treball realitzat per Anna Arnal, Irene Epifanio, Pablo Gregori i Vicent Martínez ha estat recentment publicat a PLOS Computational Biology, una revista de contingut obert de la Public Library of Science.

Per a desenvolupar el decàleg, el personal investigador ha emprat la seua experiència en l’organització del congrés 100% virtual ATIDES (Avanços en Tecnologies, Innovació i Desafiaments de l’Educació Superior) que té lloc bianualment (en octubre de 2020 celebrarà la tercera edició) i que s’emmarca dins de l’estratègia del Consell de Direcció de l’UJI d’impulsar polítiques i accions per al foment de la universitat digital.

Actualment, les restriccions imposades per la pandèmia del coronavirus impedeixen la realització de congressos presencials, però no en línia. Les conferències virtuals en temps real emulen l’estructura de les conferències presencials mitjançant l’ús de eines com la videoconferència per connectar les persones participants en la reunió virtual. L’objecte d’estudi de l’equip de matemàtiques i matemàtics de l’UJI s’ha centrat en les conferències web en temps no real, on una plataforma web connecta les persones participants, però l’esdeveniment no té lloc en directe i la comunicació es pot realitzar a través de publicacions en un fòrum que, de vegades, pot desenvolupar-se durant hores o dies.

D’acord amb l’anàlisi realitzada per l’equip d’investigació, els avantatges de les conferències web en temps no real, que comparteixen amb les conferències web en temps real, són que afavoreixen la conciliació familiar i la participació de persones amb un pressupost escàs per a viatjar, i es converteixen així en més participatives i inclusives. En concret, beneficien especialment les dones que no poden viatjar per embarassos, lactància o per ser cuidadores d'infants o persones majors, i són més inclusives perquè afavoreixen la participació de persones amb mobilitat reduïda per discapacitat o per la criminalització de l’homosexualitat, que està penalitzada en el 40% dels països.

Però, a més a més, la interacció asincrònica de les primeres permet a les persones assistents tenir més temps per a reflexionar les preguntes i comentaris, i als autors i autores dels treballs, les respostes. Aquest fet compensa, en opinió dels investigadors, la falta d’interacció social cara a cara, perquè els fòrums donen lloc a discussions tan estimulants com les que hi ha en les unconferences (conferencia on assistents i ponents tenen un paper més participatiu i actiu) i l’asincronia permet a tothom participar sense preocupar-se per les diferències horàries. I solucionen, també, la dicotomia de les sessions paral·leles, on els participants han de triar entre assistir a unes i perdre-se’n les altres.

Altres avantatges d’aquest tipus de conferències serien la no-dependència de la tecnologia, perquè no és necessari cap programari de videoconferència ni una connexió a Internet estable o amb determinada amplada de banda i la disminució del cost d’organització, el que permetria disminuir la tarifa de registre i afavoriria l’accés de gran part de persones que, a més a més, podrien usar les eines de traducció que proporciona la xarxa per accedir als continguts i, fins i tot, permetria la participació de persones amb discapacitat auditiva. Per últim, servirien també per a reduir l'escalfament global i serien més sostenibles en evitar part de l’impacte mediambiental que comporta el desplaçament de moltes persones pel temps de la seua durada.

En l’article publicat en PLOS Computational Biology, l’equip investigador presenta un decàleg d’aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’organitzar conferències virtuals asíncrones, com ara establir un comitè organitzador i científic amb coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); establir un correcte calendari d’esdeveniments i estudiar quines dates són les més indicades; comptar amb un equip expert en tecnologies de la informació per a l’allotjament web i les tasques digitals; elegir una plataforma visible i amigable per a facilitar la participació i augmentar la visibilitat de la conferència o congrés, així com un domini curt i fàcil de recordar.

També caldria desenvolupar la web i l’espai virtual de la conferència o congrés incloent-hi paraules com ara «conferència web», «asincrònic» o «no en temps real» per tal que apareguen entre les recerques de les persones que busquen aquest tipus d’esdeveniments; realitzar una bona campanya de difusió, avançant l’inici de l'esdeveniment i fent recordatoris periòdics; comptar amb un sistema que garantisca la confidencialitat dels treballs presentats i la seua revisió pel comitè científic; crear un espai de treball per a cada conferència per millorar la comunicació entre les persones que presenten una comunicació i els assistents; promoure que el contingut de les presentacions siga accessible en diverses llengües i analitzar les dades i obtenir comentaris quan finalitze l’activitat.

L’article «Ten simple rules for organizing a non–real-time web conference» pot ser consultat en: https://journals.plos.org/ploscompbiol/article?id=10.1371/journal.pcbi.1007667

 

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions