La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, i el president del Consell Social de l’UJI, Sebastián Pla, amb els coordinadors i coautors de l’obra, la doctora Eva Mestre-Forés i el catedràtic de Producció Vegetal Josep A. Jaques, han presentat dimecres 4 de març de 2020 al Paranimf el llibre Islas Columbretes. Treinta años después. Nuevas contribuciones al conocimiento de su medio natural e historia humana, editat per Publicacions de l'UJI per indicació del Consell Social.
Durant la seua intervenció, la màxima autoritat acadèmica ha posat en valor aquesta publicació com a exemple d’investigació que es genera a la Universitat i que posa a l’abast de la societat aquest coneixement. «Aquest treball, que sorgeix d’una tesi doctoral, serveix per a difondre i divulgar els valors ambientals d’unes illes tan simbòliques per a Castelló com són les Illes Columbretes, però també per a donar a conèixer les històries de vida, que d’altra manera s’haurien perdut i que suposen un dels valors afegits d’aquesta publicació», ha assenyalat Eva Alcón.
Tant la rectora de l’UJI com el president del Consell Social han agraït als autors l’esforç realitzat amb els textos i les fotografies que integren l’obra; a l’editora del Servei de Comunicació i Publicacions, Carme Pinyana, la proposta de publicació al Consell Social i la seua edició; a la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals, Carmen Lázaro, el seu suport, i als membres del Consell haver acordat unànimement la publicació del llibre.
Sebastián Pla ha indicat que l’obra «permet una visió actualitzada de l’arxipèlag centrada en tres aspectes molt interessants: l’empremta humana, el clima i els invertebrats terrestres» i ha fet referència especialment a la dedicatòria on «es reconeix a les persones i equips que han treballat amb il·lusió en la restauració, protecció i divulgació d’aquest patrimoni». El president ha assegurat que amb la publicació «el Consell pretén consolidar una col·lecció que pose en valor l’extraordinari patrimoni històric, cultural i natural que atresora la nostra província i que es va iniciar amb el llibre sobre l’art rupestre».
A continuació, dos dels autors del nou títol, Josep A. Jaques i Eva Mestre-Forés, han mantingut un diàleg en el qual han explicat com es va gestar aquesta publicació, que és fruit de la tesi doctoral defensada per Eva Mestre fa dos anys i que va estar dirigida pel professor Jaques. El treball d’investigació incloïa una revisió dels estudis realitzats sobre diferents aspectes relacionats amb la part emergida de les illes, com la climatologia i els invertebrats terrestres, i incloïa altres aspectes que encara no s’havien abordat a fons, com l’empremta humana.
Jaques i Mestre han subratllat la importància de «transmetre a la ciutadania la tasca científica que es realitza en els espais naturals protegits perquè es valore la repercussió de la seua conservació i se siga conscient de la necessitat d’invertir en el seu estudi i protecció». Els autors han agraït especialment a l’equip que treballa a les Columbretes l’ajuda prestada en la recollida de dades; a totes les persones que des dels arxius municipals, provincials i meteorològics han facilitat la recerca i l’enviament d’informació, així com a totes les persones entrevistades.
Per documentar l’empremta humana, es van revisar els arxius i es va entrevistar 38 persones relacionades amb les illes, el que ha permès elaborar un llistat dels faroners, conèixer qui va ser la primera xiqueta nascuda a les illes, preparar el documental Aïllats, la memòria de Columbretes en el 2015, o tenir constància testimonial de la força dels temporals, l’abundància de la pesca i de les aus migratòries en èpoques de pas, o de les dures condicions de treball i aïllament.
Pel que fa a la climatologia, els autors han recopilat i digitalitzat més de 28.000 noves dades de precipitació i temperatura de l’estació de l’Illa Grossa. Això els ha permès saber que el clima a l’arxipèlag avui dia és més càlid, d’acord amb l’escalfament global, però també més plujós que fa 60 anys, i amb una menor amplitud tèrmica (les temperatures màximes absolutes es mantenen però els valors de les temperatures mínimes ha pujat).
Per últim, s’ha actualitzat la informació disponible sobre invertebrats no marins de les illes majors mitjançant observacions i captures, el que ha permès identificar un total de 96 espècies a l'Illa Grossa, 7 al Mancolibre, 13 a la Ferrera i 12 a la Foradada, amb un centenar d’espècies diferents que, amb la revisió sistemàtica dels catàlegs existents, han permès obtenir el primer catàleg d’invertebrats terrestres, integrat per 255 espècies, 46 de les quals són les primeres cites per a l’arxipèlag o per a alguna de les illes.
L’acte ha comptat, entre altres, amb la presència de la subdelegada del Govern, Solima Ten; el vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis; la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals, Carmen Lázaro; la secretària general, Cristina Pauner; el vicepresident del Consell Social, Carlos Cabrera; el tècnic de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana Vicent Ferrís, qui ha col·laborat amb els autors, i Daniel Gozalbo.