La Universitat Jaume I es posiciona en l’àmbit de la recerca en les àrees de Química Analítica i Hidrogeologia gràcies a la tasca que desenvolupa l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA), un centre de referència que disposa de tecnologia avançada que permet la detecció de contaminants molt diversos que poden estar presents en aigües, aliments o fluids biològics.
El IUPA és un centre especialitzat tant en desenvolupament de recerques analítiques com en recursos hídrics i té integrat el prestigiós Laboratori d’Anàlisi de Residus de Plaguicides. Així, les seues principals línies de treball són la investigació de contaminants en mostres d’interès ambiental, alimentari i toxicològic; la recerca sobre el consum de drogues i l’exposició a contaminants a través de l’anàlisi d’aigües residuals; la hidrogeologia aplicada a les aigües subterrànies, i el desenvolupament de tècniques òmiques (metabolòmica) aplicades a la nutrició, el sector alimentari o la biomedicina.
La rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha visitat les instal·lacions del IUPA, acompanyada pel director de l’Institut, Félix Hernández; el vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis, i el catedràtic de Química Analítica i membre de l’Institut, Francisco López Benet, en el marc d’una sèrie de visites que realitzarà a tots els instituts de la Universitat. En la visita, Alcón ha pogut conèixer de primera mà la tasca que es desenvolupa als diferents laboratoris de l’Institut i ha mostrat la seua satisfacció per comptar amb un centre capdavanter en aquest àmbit. «Que la Universitat Jaume I dispose d’un institut líder com el IUPA suposa un gran prestigi per a la institució i contribueix a la projecció tant nacional com internacional de la nostra recerca», ha apuntat la rectora.
EQUIPAMENT CAPDAVANTER I TRANSFERÈNCIA INTERNACIONAL
El director de l’Institut ha destacat durant la visita l’equipament d’última generació que té el IUPA, el qual és capaç de detectar, identificar i quantificar contaminants com ara plaguicides, antibiòtics o retardants de flama, entre altres substàncies, a nivells extremadament baixos de concentració. A més, ha valorat la important tasca de transferència que realitza el Laboratori d’Anàlisi de Residus de Plaguicides (LARP), integrat en l’Institut, atès que els seus estudis repercuteixen directament en temes de seguretat alimentària tant en l’àmbit nacional com internacional.
«El LARP va ser una aposta que vam fer fa ja 20 anys i amb el qual ens diferenciem perquè és un laboratori certificat amb un sistema de qualitat molt rigorós. Els estudis que hirealitzem tenen com a finalitat l’establiment de límits màxims de residus de plaguicides en aliments, els quals s’apliquen en la Unió Europea. Per aquest motiu, els requisits de qualitat són molt estrictes i exigents, per les seues implicacions toxicològiques i en el camp de la regulació», ha explicat Félix Hernández.
El LARP compta amb la prestigiosa certificació de Bones Pràctiques de Laboratori (BPL) des de l’any 2001 i va ser el primer laboratori espanyol a aconseguir-la en l’àmbit dels plaguicides. A més, va ser nomenat en 2005 Laboratori de Referència del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a la realització d’estudis sota els principis de les BPL.
«Els estudis del nostre laboratori impliquen cada vegada més una investigació analítica, a diferència dels que es realitzen en altres laboratoris acreditats que es dediquen a fer assajos de rutina. Això suposa un repte constant i també requereix tenir un personal altament qualificat. De fet, tot el nostre personal tècnic és doctor en Química. Ens busquen per als casos especialment difícils», ha assegurat el director del IUPA.
Aquest posicionament en els estudis BPL comporta treballar amb grans multinacionals del sector fitosanitari, així com empreses del sector agroalimentari, augmentant així la projecció internacional de l’Institut. En aquest sentit, i en línia amb l’estratègia d’internacionalització de la Universitat Jaume I, l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües participa en diversos projectes d’investigació amb països europeus com ara Suècia, Noruega, Suïssa, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica, els Països Baixos o Portugal. També manté una intensa col·laboració amb centres d’investigació australians. Així mateix, en l’àmbit llatinoamericà, desenvolupa projectes conjunts amb Colòmbia, Brasil i Costa Rica.