En les últimes dècades s'està treballant intensament per a aconseguir la transició energètica sostenible i respectable amb el medi ambient, eliminant progressivament l'ús de combustibles fòssils i substituint-los per fonts d'energia renovable. Des de la signatura del protocol de Kyoto en 1997, els països més desenvolupats han adoptat diferents accions per a aconseguir una reducció efectiva de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

Actualment, l'Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible aprovada per l'ONU el 25 de setembre de 2015 arreplega 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), molts d'aquests relacionats amb solucionar els problemes energètics als quals s'enfronta la societat del segle XXI. En aquest context, l'hidrogen serà un combustible clau per a aconseguir el Pacte Verd Europeu facilitant l'objectiu de descarbonizar el sector energètic de la Unió Europea.

Per aquest motiu, les energies renovables han experimentat un gran impuls, i entre aquestes, l'energia solar fotovoltaica és la més prometedora pel seu gran potencial per a proveir les necessitats energètiques a escala global, amb un menor impacte ambiental. En canvi, la discontinuïtat diària i estacional intrínseca de la conversió de llum en electricitat fa necessari el seu emmagatzematge i la seua posterior distribució per a donar resposta a la demanda energètica en temps real.

L'Institut de Materials Avançat (INAM) de la Universitat Jaume I de Castelló treballa en diversos projectes innovadors per a aconseguir la producció d'hidrogen verd mitjançant electròlisi de l'aigua, emprant l'energia solar fotovoltaica com a font d'electricitat renovable i emmagatzemant posteriorment aquest hidrogen per mitjà de líquids orgànics.

Aquestes investigacions són finançades per la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital amb projectes Prometeu/2020/028 i d'Infraestructura IDIFEDER/2018/012, així com per l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI), a través de la Unitat Científica d'Innovació Empresarial de l'Institut de Materials Avançat (UCIE-INAM).

La producció d'hidrogen verd es realitza mitjançant un electrolitzador que permet el seu ús in situ o el seu emmagatzematge i transport per a satisfer la demanda i garantir l'exportació energètica. Investigadors i investigadores de l'INAM desenvolupen materials que permeten abaratir el cost dels electrolitzadors, que són un element clau per a la producció d'hidrogen verd. En aquest punt entren en joc els innovadors líquids orgànics portadors d'hidrogen amb els quals també treballa l'INAM.

L'hidrogen líquid suposa un gran avanç en l'emmagatzematge d'aquest gas, ja que evita els problemes associats al treball a altes pressions i permet la utilització de les infraestructures actuals de distribució de combustibles. Aquest mecanisme permet que l'hidrogen es puga convertir en un «vector energètic» més eficient.

Aquests avanços innovadors suposaran un gran enriquiment per al teixit empresarial de la zona, tant econòmicament com pel que fa a la sostenibilitat, i permetran disminuir l'emissió dels seus gasos d'efecte d'hivernacle.