La Xarxa Espanyola d'Anàlisi d'Aigües Residuals amb Finalitats Epidemiològiques (ESAR-Net) ha commemorat els seus tres anys d'existència durant una jornada en línia que ha comptat amb l'assistència de 200 persones d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina i que ha servit per a presentar els principals resultats del treball realitzat fins ara per les institucions que la integren, entre les quals hi ha l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de la Universitat Jaume I de Castelló.
La investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Rosario Rodil ha presentat els resultats preliminars de l'anàlisi d'aigües residuals que mesuraven l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en l'abús de substàncies. Rodil ha destacat que no va haver-hi canvis importants en el consum de substàncies, encara que es van detectar esdeveniments puntuals en presència de concentracions molt elevades de MDMA (èxtasi) en aigües residuals d'Espanya i Portugal.
Per part seua, la investigadora de la Universitat Jaume I Rosa de Llanos ha aprofundit en la metodologia d'anàlisi d'aigües residuals aplicada al seguiment de la pandèmia a la província de Castelló, mitjançant el mesurament de l'ARN de fragments de virus, on es veu clarament com ha augmentat la presència de restes virals en les aigües residuals durant la segona ona de la pandèmia.
L'objectiu d'ESAR-Net és difondre la metodologia d'anàlisi d'aigües residuals amb finalitats epidemiològiques, així com promoure la col·laboració a Espanya en aquest camp. En aquesta línia, la jornada s'ha centrat en com, gràcies al treball d'aquesta xarxa, s'ha constatat, entre altres troballes, que la cocaïna i el cànnabis són les drogues més destacades a Espanya, a més de generar un negoci il·legal que mou entre 3.000 i 6.000 milions d'euros, només en el cas de la cocaïna. L'integrant de la xarxa Lubertus Bijlsma de la Universitat Jaume I ha destacat, en relació amb el consum de drogues il·lícites, la rellevància de realitzar mostrejos de major cobertura geogràfica i sostinguts en el temps.
L'estimació del consum de tabac i alcohol ha sigut un altre dels temes abordats per Ester López de l'IDAEA-CSIC. Per a totes dues substàncies, en general, s'ha trobat una bona correlació amb altres indicadors, encara que l'avantatge d'analitzar les aigües residuals és que permet «destriar canvis a escala local» i amb un alt valor complementari. En aquest camp, la xarxa ha constatat que el consum mitjà d'alcohol en tot Espanya a l'any és de 5,7 litres d'etanol pur per habitant durant 15 anys, després d'analitzar les aigües residuals de disset depuradores, corresponents a tretze ciutats espanyoles, que cobreix un poc més de sis milions d'habitants. La xarxa també ha abordat el consum de tabac, extrapolant una ingesta diària d'una mitjana de 2,2 mg de nicotina, la qual cosa equivaldria a 2,8 cigarrets per persona al dia.
La resta de ponències han sigut a càrrec de Begoña Brime i João Matias, de l'Observatori Espanyol de Drogues i Toxicomanies i de l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies (OEDA i EMCDDA), respectivament. Begoña Brime ha centrat la seua intervenció a presentar els diferents indicadors que s'estan utilitzant a Espanya per a mesurar el consum de substàncies i en particular els que s'estan utilitzant per a mesurar l'impacte de la pandèmia, destacant les enquestes en línia. João Matias, per part seua, ha parlat sobre els indicadors més nous que està implementant l'OEDT, prestant també especial atenció a la situació de la pandèmia, incloent-hi anàlisi d'aigües residuals, enquestes en línia o anàlisi de cerca web, entre altres. Iria González Mariño de la Universitat de Salamanca, va presentar, per part seua, el potencial de la tècnica d'aigües residuals per a mesurar de manera ràpida i econòmica l'exposició a contaminants químics.
La inauguració de la jornada ha estat a càrrec de la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Azucena Martí, qui ha destacat la importància de comptar amb diversos indicadors «que ens permeten seguir l'evolució del consum de substàncies d'abús, sent l'anàlisi d'aigües residuals un indicador molt valuós». A continuació, el coordinador d'ESAR-Net i professor de la USC José Benito Quintana ha exposat la història de la xarxa i les principals accions realitzades.
ESAR-Net és una xarxa finançada en el període 2017-2020 per l'Agència Estatal d'Investigació a través del programa Xarxa d'Excel·lència. Actualment està formada per vuit grups d'investigació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Salamanca, Universitat Rey Juan Carlos, IMDEA-Agua, CIDE (centre mixt CSIC, Universitat de València i Generalitat Valenciana), Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Rovira i Virgili i IDAEA (Centre CSIC a Barcelona).
Informació redactada pel Gabinet de Premsa de la Universidad de Santiago de Compostela