UJI
  • UJI
  • Notícies
  • El Grup IRS de l’UJI dissenyarà tres prototips robòtics per a diagnosticar l’estat dels polímers de canonades industrials en sec i en mullat

El Grup IRS de l’UJI dissenyarà tres prototips robòtics per a diagnosticar l’estat dels polímers de canonades industrials en sec i en mullat

25/11/2020 | SCP

El grup Interactive and Robotic Systems Laboratory (IRS) de la Universitat Jaume I de Castelló ha iniciat a principis del mes de setembre de 2020 l’activitat investigadora del projecte europeu «EU H2020 EI-Peacetolero» (Embedded Electronic Solutions for Polymer Innovative Scanning Methods using Light-Emitting Devices for Diagnostic Routines), en el qual dissenyarà tres prototips robòtics que serveixen per a ubicar de forma precisa un sensor en un entorn industrial, amb l’objectiu de reconèixer l’estat de les canonades ubicades en escenaris perillosos, com per exemple entorns subaquàtics o radioactius.

El propòsit principal d'«EI-Peacetolero» és dissenyar un sistema optoelectrònic integral, portàtil i de baix consum d’energia que incorpore Intel·ligència artificial en la identificació, mesura i diagnòstic en temps real de l’estat dels polímers en un entorn industrial. Aquest sistema compacte, ergonòmic i modular podrà ser utilitzat pel personal tècnic o instal·lat en un robot per realitzar un seguiment i una anàlisi no invasiva dels polímers emprats com a protecció o aïllament en entorns subaquàtics o radioactius (com un accelerador de partícules).

La Universitat Jaume I serà l’encarregada del disseny dels tres prototips robòtics que transporten el nou sistema/eina per la inspecció de les canonades des de l’exterior; des de l’interior en sec i des de l’interior en mullat. A més, també construirà tot el programari que acompanya la tecnologia. L’arquitectura del programari, basada en la Intel·ligència Artificial, permetrà a una persona controlar amb seguretat el robot, evitant la fatiga i permetent canviar en qualsevol moment el tipus d’interacció (manual o supervisada). La interfície de l’usuari està basada en tècniques avançades de realitat augmentada per  a millorar la sensació d’immersió de l’operador humà, així com la seguretat i la facilitat d’ús.

El desenvolupament i les proves finals, especialment del prototip d’inspecció de canonades amb aigua, que es portaran a terme a 2024, tenen lloc en el CIRTESU, Centre de Recerca en Robòtica i Tecnologies Subaqüàtiques de l’UJI, infraestructura cofinançada per la Unió Europea a través del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020. A més, el projecte compta amb el suport tècnic d’Espaitec, a través de l’UJI Lab, per la producció mecànica dels prototips.

«El disseny modular i adaptable dels prototips els fa útils en múltiples aplicacions», indica l’investigador Raúl Marín, responsable del projecte a l’UJI. Dins de la indústria nuclear, per exemple, s’estalviarà temps i diners mitjançant aquesta tècnica no destructiva per a la identificació i diagnòstic de polímers i afavorirà la seguretat i la protecció dels sistemes industrials, com en el cas del cablejat de les aeronaus, on es podria usar per a identificar potencials problemes. «A més, explica l’investigador castellonenc, un dels tres prototips disposa de potencials aplicacions en entorns de risc microbiològic, de gran utilitat en ciències de la salut».

Els equips d’investigació europeus crearan, per a desenvolupar els prototips, una base de dades amb mostres de polímers envellits i es plantejaran algoritmes basats en Intel·ligència Artificial per a identificar primerencament el seu envelliment i diagnòstic. Per  a construir el sistema, es crearà un capçal de mesura compacte amb múltiples llargàries d’ona que inclourà fonts d’infraroig, LED, làser, cristall ATR i detectors. La seua precisió s’avaluarà amb la caracterització de referència de les mostres dels polímers envellits i s’estudiarà l’impacte en el funcionament dels seus components electrònics en entorns radioactius.

En el projecte finançat pel programa H2020 de la Unió Europea amb tres milions d’euros participen vuit socis: la Sorbone Université, coordinadora; Electricité de France; Universitat Jaume I; Comissariat à l’Energie Atomique et aux Energies Alternatives; Forschungszentrum Julich GMBH; Fraunhofer Gesellschaft zur Foerderung der Angewandten Forschung E.V.; Mirsense; Ioffe Physico-Technical Institute of the Russian Academy of Sciences i Arttic.

Els sistemes robòtics controlats a distància per un humà han resultat segurs i eficients ja des dels primers manipuladors mecànics teleoperats de Goertz, en els anys 1940. Des de llavors, les millores contínues en els sistemes de comunicació, mecànics, electrònics i informàtics faciliten el disseny de solucions cada vegada més avançades i útils, permetent a l'usuari humà aconseguir ubicacions perilloses i realitzar missions de manera segura.

Vídeo de presentació amb l’investigador Raúl Marín: https://youtu.be/RQWWs52OlYs

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions