L'economia conductual o del comportament analitza com influeixen els factors psicològics o socials en la determinació de les nostres decisions econòmiques i conductes socials. Tracta d'integrar la psicologia humana en el model del homo oeconomicus, en proposar una imatge menys racional dels agents econòmics, distanciant-se així d'un dels supòsits fonamentals de l'economia clàssica.

Segons la teoria econòmica tradicional, les persones, guiades pel nostre interès personal, ens comportem sempre amb criteris lògics i racionals. Davant qualsevol situació de decisió optem per seleccionar una alternativa que produeixi els resultats més favorables per a nosaltres i eviti els més desfavorables, encara que en la majoria d'ocasions intervenen altres factors.

Contràriament als models clàssics, diversos experts s'han esforçat a demostrar les limitacions de la racionalitat de les persones. En períodes d'incertesa, les decisions econòmiques estan molt allunyades d'aquesta racionalitat. Les persones no sempre decideixen el que és millor per a elles, sinó que sovint les seues emocions els condueixen a prendre decisions poc racionals i que no els afavoreixen. Són els factors emocionals (alegria, tristesa, por…) que totes les persones experimentem els que influeixen en el nostre comportament i representen un rol important en la presa de decisions en matèria econòmica. Existeixen factors que actuen en el procés de la presa de decisions individuals, com són: els valors, la personalitat, la propensió al risc, els dubtes, etc.

És famosa la frase d'Albert Camus: «Adquirim el costum de viure abans que la de pensar». El filòsof es refereix a l'hàbit de prendre decisions precipitades guiant-nos per les emocions en lloc de prendre'ns un temps per a analitzar quina és la millor resposta possible.

En confrontar el model neoclàssic i les seves limitacions amb l'observació del món real cal no oblidar les aportacions de John Maynard Keynes quan, en els anys trenta del segle passat, va assenyalar que «el model neoclàssic no explica fenòmens reals». Introdueix en el seu llibre de 1936 Teoria general de l'ocupació, l'interès i els diners l'expressió animal spirits (esperits animals) per a referir-se a la relació existent entre el comportament humà, així com el component emocional d'aquest, i l'economia.

Considerava que, en entorns d'incertesa, bastantes activitats econòmiques es regeixen per motius «no racionals», intuïtius o passions. En concret, es refereix a l'existència d'un factor psicològic de l'ésser humà que, a través d'accions d'alt component emocional, provoquen variacions en l'economia. Segons ell, les expectatives haguessin de ser incloses en els models econòmics.

Si els orígens de l'economia conductual es deuen a Gabriel Tard per la seva obra La Psichologie Economique (1902), va anar sobretot amb George Katona i els premis Nobel d'economia D. Kahneman i R. Thaler, entre altres (decenni dels seixanta i setanta del segle passat) quan es produeix el desenvolupament de l'economia conductual. Van criticar a Adam Smith i a altres economistes per no considerar a l'ésser humà com un ser social, i per no incloure la interacció personal com a característica fonamental de les explicacions del comportament econòmic.

Van destacar el valor de les variables psicològiques (actituds i expectatives) i la importància de l'entorn en el comportament econòmic. No són les condicions econòmiques objectives, sinó la percepció que d'aquestes tenen les persones, les que influeixen en els seus comportaments econòmics.

En aquest context, Katona refuta el supòsit de l'economia clàssica que suposa que consumim en funció de les nostres disponibilitats econòmiques. En la seua opinió, el nivell de despeses depèn de les expectatives de futur. Per exemple, en el cas de la pandèmia del Covid-19 les persones estan consumint molt menys a pesar que els diners dipositats en els bancs està augmentant.

La pandèmia ha provocat un augment sense precedents de la incertesa, la qual cosa explica, segons el Banc d'Espanya, que les llars congelin el consum i estalviïn més a causa de motius de precaució per por d'un empitjorament futur de l'economia i, en particular, la possibilitat de perdre l'ocupació. A la UE, la propensió a l'estalvi de les llars ha aconseguit nivells excepcionals. Així, al nostre país, els dipòsits de les llars es van situar el mes de juliol en més de 892.000 milions, un increment de més de 700 milions en relació amb el mes anterior que representa un increment interanual de més del 7%. Això reduirà el consum privat actual i el PIB. Segons el conseller delegat de Santander, José A. Álvarez, existeix un excedent enorme perquè «hi ha por».

D'altra banda, l'economia clàssica ha considerat que la quantitat demandada d'un producte dependrà fonamentalment, entre altres factors, del seu preu, és a dir, a menor preu major demanda i a major preu menor demanda. No obstant això, Katona es contraposa a aquesta visió, ja que considera que per molt que se li apliquin descomptes el que determina la compra d'aquest, almenys en situacions d'incertesa, són les emocions dels consumidors. La psicologia humana compte, i molt, en com es mouen els mercats i, sobretot, en com funciona l'economia.

La incertesa està generant pors i està afectant la confiança dels consumidors. D'aquesta manera, l'optimisme atreu optimisme, la confiança crea més confiança, mentre que el pànic provoca una espiral de pànic. En concret, l'Índex de Confiança dels Consumidors de setembre se situa en 49,5 punts, 35 punts per sota de la dada de febrer. D'aquesta manera, com els que no tenen diners no consumeixen i els que ho posseeixen tenen por de gastar-ho, no hi ha demanda.

Destacables són els falsos dogmes econòmics que es filtren en l'imaginari col·lectiu, com és la falsa certesa que els preus dels immobles mai baixen. No obstant això, una important plataforma digital de gestió immobiliària indicava recentment que ningú vol llogar locals comercials fins i tot baixant els preus. I el mateix podem dir per al sector de l'hostaleria i turisme, ja que enfront d'aquesta nova realitat, com indicava recentment un executiu d'aquest sector, són moltes les persones que afronten amb ansietat i por la possibilitat de fer turisme; tenen por i viatjar els inspira més temor que il·lusió i decideixen quedar-se a casa. Així, segons Exceltur el sector turístic a Espanya acumula des de l'inici de la pandèmia fins a setembre una caiguda de 84.000 milions, un 78,4% menys respecte a 2019.

La realitat ens demostra, en situacions d'alta incertesa, les limitacions de l'economia convencional. La dependència basada únicament en l'enfocament clàssic, sense tenir en compte el factor emocional, ni sentiments, ni passions, no serà suficient per a resoldre els problemes econòmics del futur. En 1918, John Maurice Clark, professor de la Universitat de Chicago, va escriure en el Journal of Political Economy: «L'economista pot veure's temptat a ignorar la psicologia, però no pot ignorar la naturalesa humana».

Vicente Castelló, professor de la Universitat Jaume I i membre de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local

Aquest article ha estat publicat per Cinco Días el 27 d'octubre de 2020