panoramica UJI

El canvi climàtic posa en risc la viabilitat comercial dels cítrics, la vinya i l’olivera

El grup d’investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia de l’UJI adverteix que l’escalfament global reduirà la productivitat dels fruiters tradicionals i icònics de la conca mediterrània
23/05/2019 | SCP

El canvi climàtic posa en risc la viabilitat comercial a mitjà termini dels cítrics, la vinya i l’olivera. Un estudi del grup d’investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) -elaborat en col·laboració amb científics de França, Grècia i el Regne Unit- adverteix que els efectes de l’escalfament global reduiran la productivitat d’aquestes tres espècies de fruiters tradicionals i icònics de la conca mediterrània. Les conclusions d’aquest treball de revisió s’han publicat en la revista Frontiers in Plant Science.

El professor del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Vicent Arbona, coordinador d’aquest estudi i també membre del Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic de l’UJI, argumenta que aquest fenomen «provocarà no solament un descens de la productivitat d’espècies icòniques com ara els cítrics, la vinya o l’olivera, sinó que l’increment de les temperatures o el dèficit hídric també reduiran la seua competitivitat comercial». A més a més, les variacions previstes al territori de Castelló, la Comunitat Valenciana i l’àmbit mediterrani en el seu conjunt, especialment vulnerable, «afectaran la fenologia d’aquests fruiters, tot alterant els seus patrons per a brotar, florir, donar i madurar la fruita».

Un altre aspecte important és la qualitat de la fruita, clau en la seua viabilitat comercial. En els cítrics, les temperatures elevades alteren l’equilibri entre sucres i àcids, donant lloc a fruits sense el seu característic toc acídic, «com s’observa en aquells procedents de regions tropicals», segons els investigadors de l’UJI. En l’olivera, l’impacte pot ser «més dramàtic», en opinió dels experts, ja que si bé es tracta d’un conreu molt ben adaptat a les condicions mediterrànies, l’acció combinada de la manca de pluja i els elevats valors tèrmics a la tardor i principis de primavera determina el període de floració i la seua intensitat. De fet, «la floració d’aquesta espècie es pot avançar fins a 17 dies alhora que reduir-se el percentatge de quallat de fruit i, per tant, de producció», comenten des del grup d’Ecofisiologia i Biotecnologia.

Aquestes alteracions durant el període en què broten o floreixen incidiran de diferent manera en els insectes pol·linitzadors: tant és així, que pot produir-se «una dessincronització entre els cicles d’uns i d’altres, com ja s’ha observat entre algunes espècies herbàcies i els seus pol·linitzadors naturals, els abellots, amb el seu consegüent efecte en la productivitat dels fruiters», matisa Arbona.

LES EINES DE LA BIOTECNOLOGIA

L’autor principal del treball, Carlos de Ollas, subratlla que les perspectives de variació climàtica en la conca mediterrània i el seu impacte en l’agricultura «mostren la rellevància de la biotecnologia com a disciplina fonamental en la producció de fruiters amb millors característiques que els permeten mantindre i, fins i tot, millorar, la seua productivitat i la seua qualitat». «Els projectes de seqüenciació del genoma d’aquestes espècies de fruiters han permès accelerar el procés de selecció de variants i acurtar el temps necessari per a obtindre noves varietats mitjançant estratègies de millora genètica clàssica, amb la qual cosa ha esdevingut una àrea prioritària en investigació agrària», afegeix el científic.

El treball liderat per l’UJI recentment publicat a Frontiers in Plant Science mostra també la importància de les tècniques anomenades òmiques com a eines fonamentals per a l’estudi de la variabilitat vegetal i dels mecanismes de resposta als estressos ambientals. Per exemple, aquestes ferramentes, com afirma Vicent Arbona, «ens ajuden a esbrinar les interaccions que, a escala molecular, controlen aquestes respostes i a correlacionar les variacions genètiques i metabòliques amb un determinat comportament o fenotip per a identificar reguladors clau, susceptibles de millora biotecnològica de les espècies agrícoles».

D’altra banda, el grup d’investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia ha participat recentment en un estudi que ha revelat com la biodiversitat agrària és una eina efectiva per a combatre les plagues i els efectes del canvi climàtic en els conreus. Els resultats del treball demostraven que la conservació de varietats tradicionals millora els efectes del dèficit hídric i els danys provocats per l’aranya roja.

Aquests científics també van ser pioners a analitzar l’impacte conjunt de dos estressos fonamentals vinculats amb el canvi climàtic sobre el conreu de cítrics: la sequera i la calor, amb l’objectiu d’avançar en la formulació d’eines per a afrontar l’escalfament global. L’estudi va aprofundir sobre aquests paràmetres i la regulació hormonal en els dos patrons més comuns utilitzats en citricultura, el peu Citrange Carrizo i el mandarí Cleopatra. I va concloure que el primer –l’emprat en la major part de les varietats citrícoles conreades al camp valencià– sembla ser més tolerant a la combinació de sequera i calor.

El grup d’investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia està dirigit pel catedràtic Aurelio Gómez Cadenas i entre les seues línies destaquen, entre altres, les respostes i els mecanismes de tolerància dels cítrics i altres cultius a estressos abiòtics i biòtics i a la seua combinació, com ara les sequeres, les inundacions, la salinitat o la infestació per l’aranya roja, i el seu control hormonal. A més, el grup aplica tècniques de biotecnologia com el cultiu in vitro i determina els canvis metabòlics de les plantes en resposta a l’estrès.

Facing Climate Change: Biotechnology of Iconic Mediterranean Woody Crops
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpls.2019.00427/full
https://doi.org/10.3389/fpls.2019.00427


Notícia publicada a Facebook | Twitter | LinkedIn 

 

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16