El seu entusiasme, dedicació i passió per les matemàtiques, la física, les tecnologies industrials o la química i, per tant, pel seu alumnat, és el mínim denominador comú del professorat de batxillerat guardonat en la primera edició dels Premis Marcadors. Aquest guardó creat per l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló vol reconèixer el personal que més ha motivat o millor ha format l’alumnat que actualment cursa titulacions de la branca científica-tecnològica i per això, el segon protagonista d’aquests guardons és precisament l’estudiantat que ha participat en les votacions.
Hi ha qui des de menut té molt clar què vol ser de major, qui està convençuda que serà advocada i, de sobte, es creua un professor de Literatura i li mostra altres possibilitats, o qui es queda fascinat per la màgia de la ciència. Segurament tothom recordem el nom d’un professor, professora o mestre que ens va transmetre la curiositat per anar més enllà de l’evidència, buscar respostes i el que és important, fer-se preguntes.
El professorat protagonista d’aquesta història no va ser aliè a aquesta influència, com en el cas del matemàtic Enric Moliner: «Va ser una dona molt avançada al seu temps que es deia María Rosa Martí, mal coneguda com "la Martinoski", que em va donar classe en COU i va ser la millor professora que he tingut en la meua vida», comenta. La química va arribar a la vida de Lidón Aguilar quan encara era molt jove: «Des dels 12 o 13 anys vaig tenir clar què m’agradava. Em va motivar una dona que l’explicava molt bé i ja no vaig canviar d’idea», assevera.
A Consuelo García, que imparteix Química, li han agradat sempre molt les ciències «gràcies a una professora que tenia a primària» i encara que és llicenciada en Farmàcia, comparteix la fascinació dels infants «pels canvis de colorins» i li motiva la sorpresa que produeix «quan s’adonen que les coses passen com explica el llibre i que aplicant la raó es poden aconseguir respostes». No obstant això, sempre hi ha una excepció, com la d’Ignasi Picó, qui es va adonar que era la docència, quan va arribar-hi després d’haver estudiat enginyeria i haver desenvolupat altres treballs: «De sobte m’adone que m’atrau molt el món de la tecnologia i de la docència i descobrisc la meua vocació», explica.
Després de parlar amb set de les deu persones guardones, hi ha diverses singularitats en comú que els defineixen com el respecte, la franquesa i una empatia amb l’alumnat que va més enllà de les qüestions de l’aula i que els fa interessar-se per les seues inquietuds com a adolescents. «Sóc una persona molt exigent -comenta Beatriz Blat-, però al mateix temps estic per ells, donant-los suport i oferint-los opcions als problemes que es plantegen i procure acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge, perquè ells pensen que són grans, però necessiten suport».
En el mateix sentit es pronuncia Nacho Alguacil qui assegura «jo crec que un professor a banda d’ensenyar l’assignatura cal que tinga una actitud molt propera als joves, perquè sàpiguen que pots ajudar-los en la seua etapa formativa o inclòs en la seua vida» o Consuelo García, a qui les classes al laboratori li permeten «acostar-me una miqueta a la seua personalitat, als que els passa i no els passa en la seua vida en general». I Josep Forner, qui pensa que el «fet d’empatitzar, crear en classe un clima de treball però agradable, perquè hi ha un moment per a tot. A més a més, crec que després pensen que el treball que han fet els ha anat bé i els ha sigut de profit».
Les matèries que imparteixen (química, matemàtiques, física o tecnologies industrials) no són precisament assignatures «maria», però cadascun procura enginyar-les-hi per a captar l’atenció de l’alumat. Lidón Aguilar, qui és fan dels youtubers de ciència planteja les classes com preguntes a respondre «crec que això els enganxa prou, perquè comproven que poden resoldre qüestions amb la seua intel·ligència» i veuen vídeos de divulgació científica, especialment de joves «perquè s’adonen que la ciència no és una cosa tan llunyana, que són temes actuals i que la gent jove està interessada».
Josep Forner, qui imparteix matemàtiques, ha observat que estan prou interessats en les aplicacions pràctiques de la matèria que estudien, però com estan treballant en un nivell molt bàsic, es difícil veure una aplicació real o directa. El docent va portar l’alumnat a l’exposició «Imaginary: una mirada matemàtica» i veuen alguns vídeos, com el de la conferència del matemàtic i catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de l’UJI, Francisco Toledo, on explica alguna de les nombroses coses en les quals s’usen les matemàtiques.
Beatriz Blat és una altra de les docents que aprofita les eines que ofereixen les apps i les pàgines web per afavorir la comprensió de la matèria que imparteix, la física, «perquè puguen veure d’una manera mitjanament pràctica el mateix que s’explica en classe» i en el cas de Nacho Alguacil, aprofita els programes que ofereix la universitat pública de Castelló, com «El gust d’investigar» o «Practica a l’UJI» per animar-los a participar en elles; o «només cal portar-los al laboratori», comenta Consuelo García «tocar les coses, que canvien de color, que isca fum o foc, això els encanta i el que més els motiva».
Tots són prou exigents amb el treball diari i els requisits que es necessiten per a superar les matèries que imparteixen, però ha sigut aquesta una de les peculiaritats que més ha valorat el seu alumnat. «Jo sóc molt pesada en el treball diari -comenta Beatriz Blat- els insisteixo perquè treballen tots els dies i no abans de l’examen. I crec que a la llarga, quan arriben a la universitat, s’adonen que és la manera de treure el curs». En la mateixa línia treballa el professor Josep Forner «jo sempre els comente que s’han d’habituar a treballar més matèria, perquè després a la universitat ho han de fer i tenir continuïtat».
Consuelo García, qui reconeix que té fama de dura, pensa que ha sigut elegida perquè «les coses estan molt clares, quan trien l’assignatura tenen molt clar que cal fer per treure una bona nota i que no han de fer», a l’igual que Enric Moliner qui pensa que «deixar-los molt clar qui són els conceptes i els procediments que han de conèixer, proposar-los situacions problemàtiques noves o diferents i entendre la seua angoixa pel tema de la nota mitjana».
Tothom s’ha mostrat molt content pel guardó, especialment perquè ha sigut l’alumnat dels primers cursos dels graus de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i premis d’excel·lència qui els ha elegit. «És de llarg el que més il·lusió m’ha fet -comenta Ignasi Picó- perquè que vinga de l'alumnat és una satisfacció enorme i em fa pensar que faig alguna cosa bé, perquè hi ha una bretxa generacional entre nosaltres i arribar als adolescents és complicat, ha sigut una grata sorpresa».
Per a Enric Moliner la satisfacció ha sigut doble, per una banda perquè vé de l’alumnat «però també estic molt satisfet perquè hi ha persones a l’ESTCE que se’n recorden de la tasca que fem a l’institut i per a mí, això també és molt gratificant, no es poden imaginar quan, perquè el nostre objectiu és introduir-los perquè després facen carreres de ciències».
Tota la dedicació i interès que tenen aquests docents pel seu alumat té una compensació, no precisament pel guardó obtingut, sinó en el dia a dia. En el cas de Nacho Alguacil «m’aporten molta vitalitat, moltes ganes de treballar i moltes ganes de compartir hores en ells i la il·lusió per fer coses contínuament i ser cada vegada millor, tot valors positius». Consuelo García ho té molt clar «quan entre a l’aula jo tinc els millors alumnes que puc tenir i en el sistema d’ensenyament aprenentatge, tu intentes ensenyar molt, però també aprens d’ells. Les ganes que tenen d’aprendre també fan al professorat anar més endavant i intentar més coses cada dia».
A Ignasi Picó l’aporten moltes coses «cada dia vaig amb un somriure, espere coses positives, això es nota, perquè et contem coses del cap de setmana, sobre els llibres que llegeixen, i aprèn coses perquè jo no estic en la mateixa onda i em sorprenen amb gustos musicals, de lectura o de la vida, i no pots parar perquè sempre estan contant coses noves, és molt reconfortant».
En el cas d’Enric Moliner ho són tot perquè «el seu agraïment és el que et manté com a docent, tant en l’àmbit personal com el professional, perquè si no, no s’aguanta tant de temps en la docència». I per a Lidón Aguilar sempre «són un repte, perquè aconseguir que s’interessen per les coses que els contes, quan tenen uns horaris tremends, em dóna molta satisfacció. És una generació molt diferent de la meua, però, de vegades, em sento prop, especialment, per l’interès pel saber».
Com va comentar la directora de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, Amelia Simó durant l’acte de lliurament dels guardons «gràcies per transmetre el coneixement, inculcar l'interès per aprendre i especialment, per provocar vocacions científiques entre el vostre alumnat».
En els I Premis Marcadors de l’ESTCE s’ha reconegut la tasca docent de:
Nom |
Assignatura |
Centre IES |
Localitat |
---|---|---|---|
Ignacio Alguacil |
Química |
IES Alfons XIII |
La Vall d'Alba |
Consuelo García |
Química |
IES Ximén d'Urrea/Cefire |
Alcora/Castelló |
María Lidón Aguilar |
Química |
IES El Caminàs |
Castelló |
Josep Forner |
Matemàtiques |
IES Miralcamp |
Vila-Real |
Enric Moliner |
Matemàtiques |
IES Juan Bautista Porcar |
Castelló |
José Antonio Badenes |
Física |
IES Vila-Roja |
Almassora |
Beatriz Blat |
Física |
IES Violant de Casalduch |
Benicàssim |
Ignasi Picó |
Tecnologies Industrials |
IES Benigasló |
La Vall d'Uixó |
Joaquín Roca |
Dibuix tècnic |
Centre privat San Cristóbal II |
Castelló |
María Ángeles Rodríguez |
Biologia |
IES Violant de Casalduch |
Benicàssim |