La revista «Physical Chemistry Chemical Physics» escull un article de l’UJI com a «hot paper» del 2018 per la seua contribució al control de les propietats de materials multiferroics

18/09/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L’últim article publicat pel Grup de Química Teòrica i Computacional, dirigit pel catedràtic Juan Manuel Andrés Bort, en col·laboració amb investigadors del Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de São Carlos (FSCar), ha estat elegit com a article important o hot paper del 2018 per la revista Physical Chemistry Chemical Physics (PCCP), una de les publicacions líders d’aquest àmbit. A més, una altra de les seues línies de treball ha estat destacada en l’informe de l’Agència Estatal que finança la recerca a l’Estat de São Paulo, FAPESP, pel gran potencial de les seues futures aplicacions.

Concretament, l’article escollit com a treball important del 2018 per la revista PCCP presenta avanços significatius en el control de les propietats de materials multiferroics, materials amb extenses aplicacions tecnològiques sobretot per a la indústria electrònica.

Aquest estudi ha fet ús de càlculs computacionals per a investigar com les vacants d’oxigen dels compostos multiferroics ATiO3 (A = Mn, Fe, Ni) modifiquen les seues propietats magnètiques i electròniques. Els investigadors han demostrat com controlar les vacants d’oxigen i han dissenyat una valuosa estratègia per tal de modular les propietats multiferroiques d’aquests materials i, en conseqüència, incrementar les seues possibles aplicacions.

D’altra banda, l’informe anual de la FAPESP destaca els avanços del projecte Síntesi i caracterització d’heteroestructures de ZnO/SnO2 obtingudes pel mètode hidrotermal: aplicació com a sensors de gas, en relació amb les futures aplicacions. Per exemple, per al desenvolupament de dispositius semblants als alcoholímetres que, mitjançant sensors, permeten avaluar les dades glucèmiques.

L'estudi destacat per la FAPESP, publicat en la revista Journal of Alloys and Compounds, mostra com barres nanomètriques (nanorods) de tungstat de plata (α-Ag2WO4) tenen un alt nivell de sensibilitat a l’acetona i poden ser utilitzades de manera repetida per a fer el mesurament dels nivells d'aquest compost. Atès que l’acetona és un marcador respiratori de la diabetis, ja que la quantitat exhalada per les persones diabètiques és aproximadament dues vegades major a l'exhalada pels no diabètics, aquest material es pot utilitzar en la fabricació de sensors capaços de detectar els nivells d’acetona en la respiració humana, i, per tant, com a mètode de diagnòstic no invasiu d'aquesta malaltia.

Ambdós treballs són fruits d’una col·laboració de quasi 30 anys entre aquest grup de l’UJI i el CDMF de la UFSCar, que ha tingut com a resultat nombrosos treballs científics en l’àrea de la química computacional i ciències dels materials. A més, en el treball ressaltat pel govern brasiler, també han participat investigadors de la Universitat de São Paulo, de la Universitat Estatal de Piauí i de la Universitat Aix-Marseille a França.

Publicacions

Ribeiro, R. A. P.; Longo, E.; Andrés, J.; de Lazaroa, S.R.  “A DFT investigation of the role of oxygen vacancies on the structural, electronic and magnetic properties of ATiO3 (A = Mn, Fe, Ni) multiferroic materials” Phys. Chem. Chem. Phys., 2018, DOI: 10.1039/c8cp04443k

Da Silva, L.F.; Catto, A.C.; Avansi Jr., W.; Cavalcante, L.S.; Mastelaro, V.R.; Andres, J.; Aguir, K.; Longo, E.  Acetone gas sensor based on α-Ag2WO4 nanorods obtained via a microwave-assisted hydrothermal route. Journal of Alloys and Compounds, 2016, 683, 186-190

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions