Funcionament dels enzims per al disseny de nous fàrmacs La recerca s'ha centrat en un sistema relacionat amb processos degeneratius com la malaltia d'Alzheimer i ha sigut portada de la revista Journal of the American Chemical Society

17/09/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un estudi del Grup de Recerca en Bioquímica Computacional de la Universitat Jaume I (UJI) ha demostrat que l'activitat dels enzims no depèn de propietats mecàniques, sinó electroestàtiques. Els científics consideren que aquesta conclusió obri noves possibilitats per a l'ús dels enzims en àmbits com la biomedicina, per al disseny de nous fàrmacs, però també pot ser crucial en biotecnologia per al disseny d'enzims artificials per a processos industrials més respectuosos amb el medi ambient. Els resultats d'aquesta recerca s'han publicat en la revista Journal of the American Chemical Society; de fet, aquest estudi n’ha sigut la portada.

Les dades obtingudes mitjançant simulacions computacionals pel grup de recerca dirigit pel catedràtic de Química Física Vicent Moliner coincideixen amb dades experimentals obtingudes en altres grups de recerca dels Estats Units, però difereixen en la seua interpretació. «L'estudi ha permès descriure a escala molecular l'activitat d'un important enzim, la glicina N-metiltransferasa, relacionada amb processos degeneratius com la demència o la malaltia d'Alzheimer. Els enzims creen un camp elèctric local que accelera les reaccions químiques que tenen lloc en els éssers vius», exposa Moliner.

«Comprendre els principis bàsics del funcionament dels enzims permet no solament entendre com funcionen els organismes vius, sinó també conèixer en profunditat el mecanisme pel qual moltes malalties els deterioren, o fins i tot acaben amb ells», argumenta la investigadora del mateix grup de l’UJI Katarzyna Świderek.

A més de la destacada publicació en la revista Journal of the American Chemical Society i d'haver estat seleccionada com a spotlight pels editors, el treball ha rebut el reconeixement de la Societat de Biofísica d'Espanya en ser seleccionat com a article del mes en Biofísica Magazine. Paral·lelament, l'estudi liderat per Moliner ha estat inclòs en la pàgina web F1000, en la qual acadèmics de reconegut prestigi proposen els articles més impactants en l’àmbit internacional.

Vicent Moliner és catedràtic de Química Física en la Universitat Jaume I i investigador principal del Grup de Bioquímica Computacional. La doctora Katarzyna Świderek és investigadora del mateix grup amb contracte Juan de la Cierva-Incorporació a càrrec del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El grup es dedica al desenvolupament i aplicació de mètodes teòrics per a l'estudi de processos biològics mitjançant simulacions amb ordinadors de grans prestacions.

 

K. Świderek, I. Tuñón, I. H. Williams,V. Moliner "Insights on the origin of catalysis on glycine N-methyltransferase from computational modelling" J. Am. Chem. Soc. 140, 4327–4334, (2018). DOI: 10.1021/jacs.7b13655

JACS Spotlights (J. Am. Chem. Soc. 2018, 140, 3809−3809), Highlights in the Biofisica Magazine (http://biofisica.info/topics/highlighted-papers/highlights2018/), Selected in the F1000Prime Highlights (https://f1000.com/prime/732715263)
 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions