La tesi La organización y la comunicación de congresos en un mundo digital: análisis del impacto de las TIC en la gestión congresual de Castellón de la Plana evidencia la importància que encara tenen els esdeveniments presencials en un entorn comunicatiu dominat per les tecnologies i posa en relleu la importància d'incorporar aquesta eina de relacions públiques en la gestió de la marca i la reputació de tot tipus d'empreses i institucions. La tesi, elaborada per Irene Borén Alfaro, professora associada del departament d'Administració d'Empreses i Màrqueting de la Universitat Jaume I, posa de manifest que l'esdeveniment és un instrument de comunicació que ha d'estar integrat dins del pla de comunicació d'una entitat, aproximant els seus valors intangibles i la seua imatge de marca als seus diferents públics objectius. En aquest sentit, la tesi arreplega que el 89% dels enquestats destaca el paper de les relacions interpersonals i el networking com a principal avantatge dels congressos enfront d'altres eines de comunicació digital i que el 60% dels professionals enquestats, a més, va considerar que no és possible que els congressos virtuals arriben a substituir als congressos tradicionals, donada la riquesa de les experiències sensorials i personals que s'aconsegueixen en l'àmbit físic.

Al llarg d'aquesta recerca doctoral, que ha sigut defensada aquesta setmana a la Universitat Jaume I i que ha obtingut la qualificació d'excel·lent cum laude, la professora Borén ha analitzat durant quatre anys els congressos més importants celebrats en la ciutat de Castelló de la Plana, a través d'una metodologia que ha combinat l'estudi de casos amb entrevistes en profunditat amb responsables de comunicació i gestió de diverses entitats organitzadores d'aquest tipus d'esdeveniments. El tribunal, que ha estat presidit pel catedràtic de Comercialització d'Empreses i Màrqueting de la Universitat Jaume I Javier Sánchez García i format pels professors de l'àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat de les universitats d'Alacant, Fernando Olivares, i Extremadura, Victoria Carrillo, ha destacat l'important treball de la doctoranda a l'hora de traslladar la seua experiència professional en l'àmbit de la gestió d'esdeveniments al món acadèmic. 

Segons ha exposat la doctora Borén, el 84% dels gestors de comunicació i organitzadors d'esdeveniments reconeix que el públic està inundat d'informació digital que en ocasions no pot processar i que «les noves tecnologies a voltes no ajuden, sinó tot el contrari, doncs saturen de missatges sense impacte». En aquest sentit, va destacar que els esdeveniments i, més concretament els congressos, poden ser una eina fonamental per a generar experiències de marca amb els públics de l'empresa. «Si som capaços de crear congressos específicament dissenyats per a aconseguir un objectiu de comunicació, anem a aconseguir un gran impacte en els nostres públics, establint amb ells una relació molt més duradora i fructífera», ha assegurat Borén. 

A més, i com a aportació específica d'aquesta recerca doctoral, que ha sigut dirigida pel doctor Francisco Fernández Beltrán, director de Comunicació de l’UJI i professor del departament de Ciències de la Comunicació, s'ha establert una classificació dels congressos en funció de l'entitat organitzadora que complementa i amplia la plantejada per altres autors, i que segons s'ha destacat suposa una interessant aportació teòrica a l'estudi dels congressos que no s'havia dut a terme abans. Aquesta classificació atén a la varietat d'organismes i institucions que actualment estan legislats a Espanya.

D'altra banda, la tesi analitza el potencial de Castelló com a ciutat receptora de congressos i evidencia les grans potencialitats que té per a acollir aquest tipus de trobades. Amb una mitjana d'assistència per congrés de 455 congressistes, Castelló «pot consolidar-se com una destinació única per a aquest tipus de turisme», ha assegurat Borén. Segons s'ha posat de manifest en la defensa de la tesi, els punts forts de Castelló com a ciutat d'acolliment i celebració de congressos de grandària mitjana són el seu clima excel·lent, l'àmplia i variada oferta de gastronomia, l'oferta d'oci (platges, festivals, compres, etc.) i el moderat cost d'estada en la ciutat. Per contra, els punts febles de la capital de la Plana són la baixa presència de monuments i edificis emblemàtics en el casc històric de la ciutat, la qual cosa genera una pèrdua de l'atractiu, i les dificultats d'accés a la ciutat, que requereix en moltes ocasions el pas per València com a destinació intermèdia. Aquest dèficit de connexions «genera greus problemes a l'hora de celebrar un congrés internacional», ha assegurat Borén.