L'ambre no registra tot el passat forestal, però preserva fidelment el dels organismes del seu entorn

22/06/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un equip d'investigadors i investigadores han demostrat que l'ambre no registra el veritable passat sobre la biodiversitat de tot un bosc. Comparat amb altres formes de preservació fòssil, la resina preserva l'anatomia i les interaccions ecològiques entre els antics organismes de cos tou amb una fidelitat excepcional, però no mostra amb precisió la composició de les paleocomunitats de boscos d'artròpodes, a causa de biaixos crucials en els processos de fossilització (tafonòmics).

El treball de camp s'ha realitzat amb artròpodes (principalment insectes i aranyes) que viuen al voltant de l'arbre d'angiospermes resinoses Hymenaea verrucosa Gaertn, situat en un bosc de les costes de Madagascar. La comparació directa ha permès a l'equip investigador avaluar el paper dels processos tafonòmics específics i determinar si les resines contenen un registre precís de la comunitat d'artròpodes del bosc o mostrejant preferentment microambients, comportaments ecològics o categories taxonòmiques particulars.

Els resultats de l'estudi realitzat conjuntament per un equip format per dues investigadores i sis investigadors de centres de recerca i universitats d'Alemanya, Espanya i els Estats Units demostren que els registres en resina són més similars als paranys adhesius grocs situats sobre les plantes productores que als paranys de caiguda o d’intercepció del vol situats al voltant, i proporcionen una representació precisa de la fauna d'artròpodes que viuen en l'arbre resinífer o prop d'aquest, però no de totes les comunitats d'artròpodes del bosc, la qual cosa indica que l'hàbitat i el comportament dels organismes són factors que influeixen en la possibilitat de veure's atrapats en resina.

Entre la fauna amb baixa representació en la resina hi ha les arnes i les papallones. L'explicació estaria, segons els investigadors, en el fet que són poques les papallones que descansen en l'escorça dels arbres i puguen quedar atrapades per la resina, però si fos així, molt probablement serien menjades per les formigues abans de ser completament englobades en resina. No obstant això, alguns grups d'insectes estan sobrerepresentats, com ara els polls dels llibres (psocòpters), que són molt més comuns en les mostres de resina que en qualsevol dels paranys, tal volta a causa de la seua major activitat en l'escorça dels arbres, encara que aquest aspecte no ha estat estudiat detingudament.

Les mostres d'organismes atrapats en resina difereixen lleugerament dels organismes atrapats amb paranys adhesius, tal volta perquè els compostos químics en les resines atrauen o repel·leixen grups específics d'insectes. En concret, el compost cariofilè, que es troba en la resina d'aquest arbre, actua en diferents arbres com una defensa contra herbívors, incloses algunes formigues, tèrmits i diversos ordres d'insectes. Els artròpodes terrestres o voladors que usen el tronc per a alimentar-se o reproduir-se estan ben representats dins de la resina, la qual cosa implica que les inclusions fòssils en ambre poden revelar informació fonamental sobre la biologia i l’ecologia del passat.

Estudiar la fidelitat de la captura en resina té implicacions per a la robustesa de les interpretacions paleoecològiques realitzades a partir del registre fòssil de diversos ambres en tot el món. Les troballes d'aquest estudi proporcionen un marc per a interpretar les comunitats fòssils d'antics dipòsits d'ambre produït per angiospermes i permeten realitzar reconstruccions paleoecològiques més precises que puguen explicar alguns aspectes peculiars o inesperats de la vida en el passat.

Es va recol·lectar resina amb restes d'organismes conservats en el seu interior de 12 troncs diferents d'arbres d’Hymenaea verrucosa Gaertn i de la fullaraca que es troba prop d'un bosc del Canal des Pangalanes, a la comunitat d’Ambahy (Nosy Varika, regió de Mananjary), en la costa est de Madagascar. Els paranys adhesius eren grocs, inodors i amb una superfície enganxosa lliure d'insecticides i es van mantenir en camp durant vuit dies.

Publicació:

Do fossil resins accurately record forest arthropod paleocommunities? PNAS May 7, 2018. 201802138; published ahead of print May 7, 2018. https://doi.org/10.1073/pnas.1802138115

Autoria: Mónica M. Solórzano Kraemera, Xavier Delclòsb, Matthew E. Claphamc, Antonio Arillod, David Perise, Peter Jägera, Frauke Stebnerf, Enrique Peñalverg

aSenckenberg Research Institute, Frankfurt am Main, Germany. bDepartamento de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, Facultat de Ciències de la Terra, and Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Universitat de Barcelona. cDept. of Earth and Planetary Sciences, University of California –Santa Cruz, USA. dDpto. de Zoología y Antropología Física, Facultad de Biología, Universidad Complutense de Madrid. eDept. de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I de Castellón. fDepartment of Entomology, State Museum of Natural History Stuttgart, Germany. gMuseo Geominero, Instituto Geológico y Minero de España, València.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions