panoramica UJI

Una recerca de l’UJI desenvolupa un derivat de la colquicina que redueix la toxicitat del fàrmac mantenint la seua efectivitat per a combatre el càncer

03/10/2018 | SCP

La colquicina és un dels compostos naturals amb major capacitat per a detenir la reproducció de les cèl·lules canceroses, però la seua elevada toxicitat impedeix que puga ser utilitzada en tractaments extensos com els que requereixen els pacients oncològics. La modificació química de la colquicina, desenvolupada pel Grup de Síntesi Orgànica de la Universitat Jaume I, permet reduir-ne la toxicitat i convertir-la en un potencial agent terapèutic anticancerós. Els resultats aconseguits al laboratori en aplicar el compost desenvolupat en línies cel·lulars tumorals i no tumorals han estat publicats en la revista European Journal of Medicinal Chemistry, i obrin la porta a una següent fase per al seu estudi clínic.

El coordinador del Grup de Síntesi Orgànica de l’UJI, Miguel Carda, explica que alguns dels compostos sintetitzats a partir de la colquicina han mostrat una menor toxicitat en línies de cèl·lules no tumorals, però mantenen l’efectivitat antimitòtica en el cas de les cèl·lules tumorals, frenant d’aquesta manera la divisió de les cèl·lules afectades. En aquest sentit, la investigadora Eva Falomir destaca que, a més d’aquesta capacitat selectiva per a actuar sobre les cèl·lules canceroses, els nous compostos s’ha demostrat també efectius per a inhibir l’expressió d’oncogens (gens que predisposen al càncer), la qual cosa podria ampliar la finestra terapèutica d’aquests derivats de la colquicina.

«La tubulina és una proteïna clau en el procés de la mitosi, en el qual es produeix la divisió cel·lular. Molts productes naturals, com la colquicina, i altres utilitzats en quimioteràpia, es dirigeixen a la tubulina o els microtúbuls (biopolímers formats per agregació de tubulina). El principal problema dels fàrmacs antimitòtics és la seua falta de selectivitat cap a les cèl·lules no canceroses, el que explica els seus indesitjats efectes secundaris», explica Falomir.

La colquicina és una substància que es troba en les plantes del gènere Colchicum i va ser el primer agent inhibidor de la polimerització de la tubulina a ser descobert. «Encara que la colquicina és un dels fàrmacs antimitòtics més potents, no s’utilitza en la quimioteràpia a causa de la seua elevada toxicitat, el que explica els esforços per a obtenir compostos semblants per al tractament del càncer», comenta Carda, assenyalant que la colquicina sí que s’utilitza en molt petites dosis en tractaments molt puntuals, per exemple, d’erupcions agudes de gota, però no resulta viable el seu ús en malalties que requereixen un tractament més llarg com el càncer. 

La recerca desenvolupada ha demostrat com alguns dels derivats de colquicina, particularment els haloacetils, mostren una inhibició completa de la polimerització de tubulina d’una manera similar a la colquicina. A més, aquests derivats de colquicina han demostrat ser bastant actius regulant negativament els oncogens. Aquests derivats de colquicina s’emmarquen en les noves estratègies terapèutiques en oncologia dirigides a boicotejar els mecanismes dels quals se serveixen les cèl·lules tumorals per a la seua proliferació descontrolada. «Abans —explica Carda— els tractaments antitumorals eren molt poc específics i provocaven efectes secundaris en altres parts del cos no afectades pel tumor. En l’actualitat s’estan buscant tractaments més específics per a cada tipus de càncer, i aquests nous compostos podrien aplicar-se a teràpies personalitzades que disminuïren els efectes secundaris dels tractaments oncològics».

Els resultats de l’estudi es recullen de forma més divulgativa en un article publicat en la revista Scientific Trends, en el qual Eva Falomir explica, al costat de l’investigador Juan Murga, com «de la mateixa manera que la sabata de cristall va transformar la Ventafocs en una princesa, la unitat haloaroïl podria transformar la colquicina tòxica en un potencial agent terapèutic anticancerós». Així, els compostos dissenyats per l’equip de recerca de l’UJI poden ser la base per al desenvolupament de fàrmacs oncològics d’alta selectivitat i baixa toxicitat, en demostrar una alta eficiència per a matar cèl·lules canceroses, i una baixa toxicitat en cèl·lules no tumorals.

 

Referències bibliogràfiques:

Marzo-Masa, Ana, Eva Falomir, Juan Murga, Miguel Carda y J. Alberto Marcob (2018). «Effects on tubulin polymerization and down-regulation of c-Myc, hTERT and VEGF genes by colchicine haloacetyl and haloaroyl derivatives», European Journal of Medicinal Chemistry, Volume 150, 25 April 2018, Pages 591-600: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S022352341830254X?via%3Dihub

Falomir, Eva y Juan Murga. «Colchicine: The Cinderella of Anticancer Drugs», Science Trend: https://sciencetrends.com/colchicine-the-cinderella-of-anticancer-drugs/

Informació i consultes: Bústia UJI | Centre de seguretat i privacitat
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16