L’UJI mostra que el cerebel és crucial per a entendre la vulnerabilitat a l'addicció a drogues Els estudis dirigits per la professora Marta Miquel se centren en els efectes cerebrals de la cocaïna i els resultats serviran per a crear mapes de risc que orienten la prevenció i les teràpies

23/02/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un equip internacional de recerca liderat per la Universitat Jaume I (UJI) ha demostrat que el cerebel, al contrari del que es pensava, compleix funcions que van més enllà de l'esfera motora i pot ser corresponsable de les alteracions cerebrals associades al consum addictiu de drogues. Les conclusions, que es mostren en dues recents revisions publicades en Neuroscience & Biobehavioral Reviews i Journal of Neuroscience –amb portada d'una imatge realitzada als laboratoris de l’UJI–, suposarien un pas endavant cap al disseny de noves teràpies per al futur.

Aquests estudis parteixen d'una sèrie de treballs publicats al llarg dels dos últims anys pel grup de recerca Addicció i Neuroplasticitat de la Universitat Jaume I, dirigit per la professora de l'Àrea de Psicobiologia de l’UJI, que ha comptat amb la col·laboració d'investigadors d'universitats europees, mexicanes i nord-americanes. El fet més rellevant d'aquests estudis, en opinió de Miquel, és que demostren que els canvis en el cerebel «solament ocorren en aquells subjectes que semblen ser especialment vulnerables a aquest efecte de les drogues». Des de fa temps, «comprovem que el cerebel respon d'una manera molt potent a aquest efecte de la cocaïna, fins al punt de canviar els mecanismes de plasticitat», apunta Miquel, també coordinadora del màster universitari Recerca en Cervell i Conducta.

En conseqüència, el cerebel és una regió del cervell rellevant per a entendre i poder dissenyar futurs tractaments per a l'addicció a les drogues. «S'està avançant en la descripció dels circuits neuronals afectats per la drogoaddicció, un trastorn cerebral crònic de difícil tractament, perquè afecta els processos bàsics d'adquisició i emmagatzematge de la informació, la descripció dels quals està encara incompleta», explica la professora, qui reconeix que, d'aquesta manera, «s'accelerarà el camí cap a les noves teràpies».

L'addicció implica alteracions en els mecanismes neuronals de plasticitat que permeten al cervell emmagatzemar informació, regenerar-se i recuperar-se de possibles trastorns o lesions. En una persona addicta, el que emmalalteix són els mecanismes cerebrals d'aprenentatge i memòria que permeten prendre decisions i dur a terme actes de voluntat. Les drogues addictives obliguen el cervell a emmagatzemar dades perjudicials sobre on, quan i com consumir la substància. De fet, la droga és la informació predominant als cervells de les persones afectades per l'addicció.

ELS EFECTES DE LA COCAÏNA

Les recerques revisades aborden, en aquesta ocasió, la funció del cerebel en aquests processos d'emmagatzematge implicats en el trastorn addictiu. En concret, «els treballs experimentals mostren que aquests efectes de la cocaïna sobre el funcionament del cerebel solament ocorren en aquells individus dominats per estímuls que prediuen la disponibilitat de droga i suggereixen que el cerebel pot ser crucial per a entendre els mecanismes de vulnerabilitat a l'addicció», explica Marta Miquel.

La ciència ha corroborat que determinades regions del cervell, com ara l'escorça prefrontal, l'amígdala, l'hipocamp i els ganglis basals, podien ser rellevants per a l'addicció. No obstant això, el cerebel havia sigut tradicionalment exclòs d'aquest circuit per considerar-se una estructura dedicada exclusivament al control motor, especialment a la coordinació motora. «Avui sabem que aquesta és una visió molt parcial sobre la complexitat del cerebel, i un volum creixent de dades suggereix la seua participació en moltes de les funcions cerebrals afectades en els subjectes addictes», comenta Marta Miquel. «El cerebel engloba el 80% de totes les neurones del cervell; conté 60.000 milions de neurones empaquetades en tan sols el 10% de la massa cerebral i és una estructura fonamental en la consolidació i automatització dels repertoris de conducta apresos», conclou la professora.

A més de l'equip de l’UJI, en els treballs participen científics de la Universitat de Kentucky (EUA), Universitat de Torí (Itàlia), Universitat Veracruzana (Mèxic), Universitat Estatal de Washington (EUA), Universitat de Cambridge (Regne Unit), Universitat de Leeds (Regne Unit), Laboratori de Neurociència Traslacional de l'Hospital McLean i Centre de Recerca Mailman (EUA). Després de presentar els treballs en l'últim congrés de la Societat Internacional per a la Neurociència (San Diego, EUA), els treballs es discutiran pròximament en el prestigiós Institut Albert Einstein de Nova York.

La línia prioritària del grup de recerca Addicció i Neuroplasticidad de la Universitat Jaume I, dirigit per la professora Marta Miquel, és la funció del cerebel en l'addicció a drogues.

Miquel M; Vazquez-Sanroman D; Leto K; Carbo-Gas M; Isis Gil-Miravet; Sanchis-Segura C; Carulli D; Manzo J; Coria-Avila GA. (2016) Have we been ignoring the elephant in the room? Seven arguments for considering the cerebellum as a part of the addiction circuitry. Neuroscience & Biobehavioral Reviews 60: 1-11.

Sorg BA; Berretta S; Blacktop J; Fawcett J; Kitagawa J; Kwok J; Miquel M (2016) Casting a Wide Net: Role of Perineuronal Nets in Neural Plasticity. Journal of Neuroscience 36:11459-11468.

Videonotícia

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions