L'ITC investiga nous materials per a la fabricació d'aerogeneradors en el projecte AeroExtreme

10/01/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L'Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino de la Universitat Jaume I de Castelló participa en el desenvolupament de nous materials resistents a climes extrems per a utilitzar-los en la fabricació d'aerogeneradors. El projecte AeroExtreme, liderat per l'empresa Siemens Gamesa, es desenvolupa fins a finals de l'any 2018 cofinançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat i Fons FEDER.

L'energia elèctrica generada a partir d'energies renovables com l'eòlica està augmentant en els últims anys a Europa. Segons WindEurope, aquest tipus d'energia ha representat el 51% de l'energia generada en les noves instal·lacions obertes durant el 2016, reemplaçant així instal·lacions basades en combustibles fòssils.

Els grans aerogeneradors s'enfronten a condicions climàtiques adverses com ara l'impacte continuat de partícules transportades pel vent a elevades velocitats, temperatures molt altes o molt baixes; abundància de pols; alta exposició a rajos ultraviolats, etc. Per a augmentar els rendiments de producció energètica i reduir els costos de reparació, cada vegada es fa més necessari el desenvolupament de materials de prestacions avançades que suporten aquestes condicions extremes.

El projecte AeroExtreme estudia diverses solucions passives i actives per a les pales i la naveta (estructura interior sobre la qual giren les pales) amb l'objectiu de mantenir alts rendiments de producció elèctrica i una elevada durabilitat en condicions climàtiques extremes.

El desgast provocat per les partícules de pols suspeses en l'aire, l'acumulació de brutícia i el creixement de microorganismes en les pales disminueix significativament el seu rendiment energètic a causa del perjudici sobre els seus perfils aerodinàmics. En el marc del projecte, l'ITC ha desenvolupat un tipus de material amb una resistència a l'erosió molt superior als utilitzats actualment, així com recobriments fotocatalítics i antifouling també d'elevada durabilitat.

Segons Vicente Sanz, investigador principal del projecte, «els desenvolupaments previs de l'ITC en nanotecnologia i la col·laboració interdisciplinària han sigut els elements clau per a l'èxit de les solucions oposades, la implementació de les quals es realitzarà pròximament».

El projecte, cofinançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat en la convocatòria Reptes-Col·laboració 2016 (RTC-2016-4712-3), compta amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i està liderat per l'empresa Siemens-Gamesa. Compta a més amb la participació d'empreses com Laurentia i centres tecnològics com Aimplas i Tekniker per a la fabricació de nanopartícules i el desenvolupament de recobriments superhidrofòbics i antigel.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions