panoramica UJI

L’UJI demostra que els lactogens de la placenta actuen durant l’embaràs i provoquen agressivitat maternal abans del part

24/01/2017 | SCP

Una investigació desenvolupada pel grup de Neuroanatomia Funcional (NeuroFun) de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha demostrat que l’hormona prolactina i els lactogens placentaris, hormones semblants a la prolactina produïdes per la placenta, actuen sobre el cervell femení durant la gestació provocant canvis en el comportament i en la funció mental de les mares, entre les quals hi ha l’agressivitat o la motivació per a tenir cura de les cries. Les conclusions d’aquest treball s’han publicat en la revista Brain Structure and Function.

La troballa científica de l’equip d’investigadors liderats pel catedràtic de Biologia Cel·lular Ferran Martínez-García revela que l’agressivitat maternal «no és produïda per la interacció entre la mare i les cries, com es pensava, sinó per les hormones que actuen sobre el cervell abans del part», assegura l’investigador.

A més, l’estudi és rellevant perquè demostra l’acció directa d’aquestes hormones sobre l’anomenat cervell sociosexual, la qual cosa incrementaria una tendència instintiva a tenir cura dels fills i a protegir-los. De fet, conèixer el lloc on les hormones influeixen en l’activitat cerebral és la primera informació necessària per a entendre possibles processos patològics i, eventualment, poder tractar-los.

Els científics de l’UJI han utilitzat femelles de ratolí per a cartografiar les regions de l’encèfal sensibles a la prolactina i els lactogens placentaris durant tot el cicle reproductiu, en especial durant els períodes de gestació i lactància. Alhora, també han replicat l’estudi en femelles verges per a comprovar les diferències en la reacció.

«Per a dur a terme aquesta cartografia hem fet servir una tècnica que detecta les cèl·lules que responen amb èxit a hormones com ara la prolactina, la qual és clau per a desencadenar tots els processos vinculats amb la maternitat», explica Hugo Salais López, primer autor del treball, que forma part de la seua tesi doctoral, realitzada sota la codirecció dels professors Ferran Martínez-García i Carmen Agustín Pavón.

HIPERAGRESSIVITAT PER A DEFENSAR LES CRIES

Els resultats d’aquesta investigació indiquen que la major part dels centres del cervell sociosexual són hiperactivats pels lactogens placentaris ja durant la gestació, de forma que en el moment del part la funció cerebral de la femella està modificada per a facilitar una actitud i un comportament exacerbadament maternals. Els estudis del grup NeuroFun de l’UJI indiquen que això es tradueix en una hiperagressivitat per a defensar les cries de possibles intrusos perillosos i una elevada motivació per a mantenir contacte amb elles, netejar-les, abrigar-les i alletar-les.

A més d’aportar llum sobre la neurobiologia del comportament maternal, aquesta mena d’estudis té molt d’interès i possible aplicabilitat futura. La tempesta hormonal que es produeix durant l’embaràs «pot fer que les hormones actuen desordenadament, generant alteracions de l’estat d’ànim vinculades amb estats depressius prepart i postpart», afegeix Martínez-García, també professor del Màster d’Investigació en Cervell i Conducta de l’UJI i membre de la Unitat Departamental de Medicina.

Aquest estudi s’integra en una de les línies de treball del grup NeuroFun de l’UJI centrada en l’anàlisi dels circuits del cervell responsables de l’expressió de conductes instintives amb una forta càrrega emocional, com ara els comportaments socials. El laboratori NeuroFun ha contribuït a aclarir els circuits i neurotransmissors relacionats amb l’atracció sexual mitjançada per feromones usant ratolins com a animals experimentals i aplicant tècniques d’anàlisi del comportament i d’avaluació de la funció, neuroquímica i estructura del cervell.

En l’actualitat, els membres de NeuroFun investiguen el paper de l’amígdala, un centre antic del cervell, en la resposta de les femelles a estímuls de cries i d’individus adults, abans i després de la gestació. En aquest sentit, els investigadors estan interessats a entendre el paper que juguen les hormones en els canvis que es produeixen en aquestes respostes de les femelles durant la gestació, part i lactància.

Salais-López, H.; Lanuza, E.; Agustín-Pavón, C.; Martínez-García, F.: “Tuning the brain for motherhood: prolactin-like central signalling in virgin, pregnant, and lactating female mice”. Brain Struct Funct. 2016 Jun 25, doi: 10.1007/s00429-016-1254-5

Vídeonoticia

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16