Demostren que amb la baixada del preu del petroli augmenten les emissions de CO2 Veuen necessari el disseny d'una estructura d'impostos que reduïra el consum d'energies fòssils i promoguera energies més netes

13/03/2016 | AGENCIA SINC
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Si baixen els costos del petroli, creixen les emissions de diòxid de carboni. Així ho asseguren dos investigadors del Departament d'Economia de la Universitat Jaume I que han contrastat la relació entre contaminació atmosfèrica i desenvolupament econòmic utilitzant com a indicador els preus reals del petroli a Espanya de 1874 a 2011. Els científics suggereixen el disseny d'uns nous impostos de l'energia, segons recull el Servei d'Informació i Notícies Científiques SINC a partir de l’article publicat pels investigadors Manuel Cantavella i Jacint Balaguer a la revista Ecological Indicators.

En els anys 70, els primers moviments ecologistes van alertar que la contaminació atmosfèrica procedia dels nostres models de producció i consum. En aqueix moment, els economistes van argumentar que una millora de la renda per càpita reduiria el nivell de degradació del medi ambient, en el que van cridar la corba de Kuznets mediambiental (en forma d'U invertida). Com van demostrar estudis posteriors, tenien raó.

«Encara que el nivell de contaminació va augmentant en les primeres fases de desenvolupament econòmic d'un país, aquest es retrau quan les necessitats bàsiques es troben cobertes i sorgeix una major preocupació per la protecció del medi ambient», explica l'investigador de l’UJI Manuel Cantavella. En el cas d'Espanya, no és fins a la dècada dels 80 quan el país se suma a la consciència global de protecció mediambiental. En aqueixos anys, «la variació percentual d'emissions de CO2 va començar a decréixer amb l'augment de la renda real dels espanyols», destaca l'expert en economia. 

Per a entendre la variació de contaminació a Espanya, Cantavella i Jacint Balaguer, coautors de la recerca, han estimat en la revista Ecological Indicators com seria aquesta corba a Espanya per a les emissions de diòxid de carboni –un contaminant directament relacionat amb el canvi climàtic–. Per a contrastar empíricament la relació entre les emissions de CO2 i el desenvolupament econòmic, els científics van considerar com a indicador els preus reals del petroli de 1874 a 2011.

«De tots és sabut que un increment dels preus del petroli podria implicar una reducció del consum d'energia», comenten els autors, els qui també afegeixen que, després del carbó, el petroli és el combustible més contaminant. Per aquesta raó, i perquè Espanya ha sigut des de sempre un país molt depenent del petroli, els experts van incloure en la seua anàlisi dels efectes de les emissions de CO2 no solament la corba del creixement econòmic, sinó també la dels canvis en el consum d'energia contaminant a través dels preus del petroli. 

Impostos sobre el petroli 

Davant l'absència d'aquestes dades per a tot el període analitzat, l'estudi es va basar en el fet que Espanya havia importat la majoria dels productes derivats del petroli. Així, els científics van incorporar els preus dels mercats internacionals com a representació fiable de la variació dels costos –dades que van arreplegar del Statistical Review of World Energy 2013. 

Els resultats de l'estudi revelen que un increment (o disminució) d'un 1% en els preus del petroli ha vingut generant una reducció (o augment) de les emissions de CO2 entorn del 0,4%. Per als autors, açò suggereix que, amb els efectes de la renda per càpita, existeix un marge per a l'aplicació de mesures específiques dirigides a la millora de la qualitat mediambiental. Així doncs, «el disseny d'una acurada estructura d'impostos que reduïra el consum en general d'energies fòssils i promoguera energies més netes i eficients hauria de prendre's seriosament en consideració», conclouen els autors. 

Referència bibliogràfica:

Jacint Balaguer i Manuel Cantavella. “Estimating an environmental Kuznets curve for Spain by considering fuel oil prices (1874-2011)” Ecological Indicators 60: 853-859 gener de 2016 DOI: 10.1016/j.ecolind.2015.08.006

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions