Una investigació del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) en col·laboració amb la Universitat Nacional de Río Cuarto (Argentina) persegueix desentranyar els mecanismes de tolerància a la salinitat d’una espècie lleguminosa endèmica de zones salobres. El treball, en el qual participen els professors Vicent Arbona i Aurelio Gómez Cadenas, mostra el paper fonamental que exerceixen els carbohidrats en la resposta de la planta lleguminosa Prosopis strombulifera a l’excés de sals en el medi de cultiu. Els resultats d’aquest estudi es publiquen en la revista Plant Physiology and Biochemistry.
Aquesta recerca, feta en col·laboració amb la investigadora Analía Llanes pertanyent a la Universitat Nacional de Río Cuarto i al Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tecnològiques d’Argentina (UNRC-CONICET), té l’objectiu d’avançar en la comprensió de la base fisiològica de la resposta a la salinitat i dels mecanismes de tolerància dels conreus.
Els professors Arbona i Llanes van abordar l'anàlisi del metaboloma de Prosopis strombulifera, espècie adaptada a viure en ambients salobres a l’Argentina. El metaboloma es defineix com el conjunt de metabòlits de baix pes molecular presents en un organisme, teixit o grup cel·lular concret en un moment i sota unes condicions ambientals determinades.
Els resultats mostren el paper fonamental que exerceixen els carbohidrats en la resposta d’aquesta planta a la salinitat i «en conseqüència, contribueixen a desentranyar el mecanisme bioquímic subjacent a la tolerància a la salinitat», exposa Arbona. A més, aquestes conclusions també permeten identificar «marcadors metabòlics de tolerància que podrien ser utilitzats en programes de millora genètica en altres espècies lleguminoses de major importància econòmica i tenint en compte les tendències de canvi climàtic», afegeix el professor Aurelio Gómez Cadenas, director del grup de recerca Ecofisiologia i Biotecnologia de l’UJI.
La salinitat és un fenomen que té múltiples causes i que afecta milions d'hectàrees al món. La disminució de la producció i rendiment dels cultius són els principals efectes de la salinitat. Aquest problema ambiental és creixent al territori mediterrani, ja que la sobreexplotació dels aqüífers obliga a regar els conreus amb aigua de baixa qualitat amb elevades concentracions salines. En altres països, com ara l’Argentina, la superfície de sòls salinitzats a la regió agrícola del centre del país augmenta any rere any i provoca una disminució de la productivitat i l’abandonament de zones que ja no són aptes per al conreu.
Les principals línies de treball del grup d’investigació Ecofisiologia i Biotecnologia se centren en les respostes i els mecanismes de tolerància dels cítrics i altres cultius a estressos abiòtics, com ara la sequera, les temperatures elevades, les inundacions o la salinitat, i el seu control hormonal. A més, el grup aplica tècniques de biotecnologia com el cultiu in vitro i determina els canvis metabòlics de les plantes en resposta a l’estrès.
Llanes, A., Arbona, V., Gómez-Cadenas, A., and Luna, V. (2016). Metabolomic profiling of the halophyte Prosopis strombulifera shows sodium salt-specific response. Plant Physiol Biochem 108, 145–157. doi:10.1016 / j.plaphy. 2016.07.010.