Una recerca en la qual participa la Universitat Jaume I analitza, per primera vegada, la correlació entre cognoms i cromosomes Y a Espanya i revela que gran part dels homes que comparteixen cognoms poc freqüents, amb menys de 6.000 portadors, són familiars llunyans ja que tenen cromosomes emparentats.
L'estudi, publicat en la revista European Journal of Human Genetics, explora la correlació entre cognoms i cromosomes Y a Espanya amb mostres de més de 2.000 voluntaris i estableix una relació inversa entre la freqüència del cognom i la prevalença del cromosoma, tal com assenyala l'agència de notícies científiques SINC.
Com explica Conrado Martínez-Cadenas, investigador del Departament de Medicina de la Universitat Jaume I i del Grup de Genètica Evolutiva Humana de la Universitat d'Oxford, i autor principal de l'article, «Hi ha molta relació entre cognom i cromosoma Y a Espanya. La majoria dels homes que comparteixen cognoms relativament rars –amb menys de 6.000 portadors en total en el territori nacional– també solen compartir un cromosoma Y idèntic o molt similar, el que significa que descendeixen dels mateixos fundadors originals d'aquest cognom per via paterna».
No obstant això, l'anàlisi mostra que conforme els cognoms es fan més comuns, la correlació en el cromosoma Y es va perdent. Les dades indiquen que en els cognoms freqüents ja no es troben homes que descendisquen del mateix llinatge, ja que tots tenen cromosomes Y diferents.
La freqüència de cognom, clau en la correlació
Per a l'estudi, en el qual també ha participat l'Institut de Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostel·la, es van seleccionar 37 cognoms espanyols amb l'objectiu de proporcionar una àmplia cobertura geogràfica i de representar un espectre de freqüències extens. A continuació es van classificar en cinc grups: molt freqüents, cognoms amb més de 150.000 portadors nacionals –Fernández, Martínez–; moderadament freqüents, entre 15.000 i 150.000 portadors –Aguirre, Díez–; mitjanament freqüents, entre 5.000 i 15.000 individus –Tirado, Ibarra–; poc freqüents, entre 3.000 i 5.000 portadors – Bengoechea, Cadenas –; i molt rars, entre 100 i 3.000 portadors –Nortes, Albiol–.
Com explica l'Agència SINC, es van arreplegar un total d'1.766 mostres d'ADN de voluntaris homes no emparentats de cadascun dels 37 cognoms, i es van obtenir altres 355 mostres de control. Segons indica l'investigador de l’UJI, Martínez-Cadenas, «Les dades mostren que la correlació o coancestralitat entre cognom i cromosoma Y no depèn en absolut de l'origen geogràfic (castellà, català o basc) o del tipus de cognom (patronímic, toponímic, de professió, de sobrenom o malnom, característica física), solament depèn de la freqüència del cognom».
Les dades també indiquen que l'edat mitjana estimada d'origen dels cognoms espanyols és d'aproximadament 536 anys. No obstant això, alguns són més antics que uns altres: les edats oscil·len entre els 200 i els 800 anys. «Aquesta edat es calcula esbrinant l'ancestre comú més recent dels participants actuals amb un determinat cognom, però no és l'edat real del seu origen, sinó l'edat en la qual els participants d'un mateix cognom en aquest estudi van tenir l'avantpassat comú més recent per via paterna», puntualitza l'investigador de l’UJI.
Els irlandesos, un cas diferent
Segons indica l'Agència SINC, abans d'aquest estudi sobre cognoms espanyols, les úniques recerques detallades que existien havien analitzat la correlació entre cognoms i cromosoma Y a Gran Bretanya i Irlanda. Els investigadors van decidir realitzar una comparativa amb aquestes anàlisis per a comprovar les diferències i les similituds entre les tres poblacions i van descobrir que els patrons de correlació entre cognoms i cromosoma Y a Espanya s'assemblaven als de l'estudi britànic, però diferien dels de l'irlandès. «Les anàlisis indiquen que els cognoms irlandesos són molt més antics que els de Espanya i Regne Unit i que tenen correlació independentment de la freqüència» afirma Martínez-Cadenas i agrega que «A Irlanda, alguns cognoms molt comuns presenten molta correlació entre cognom i cromosoma Y – el que no es veu a Espanya o Regne Unit–, mentre que uns altres no».
Segons l'estudi en el qual ha participat la Universitat Jaume I, tot i que Espanya és una població amb un fons històric, demogràfic i genètic diferent a les illes britàniques, les similituds amb el desenvolupament dels cognoms britànics apunten al fet que la correlació inversa entre la freqüència de cognoms i cromosoma Y podria ser un procés general. El desenvolupament dels cognoms irlandesos, que apareixen amb clans en els quals fins i tot gent que no és família comparteix el mateix cognom, seria el fruit d'unes circumstàncies pròpies i més inusuals.
Font: Agència SINC
----------------------------------
Referència bibliogràfica:
Conrado Martínez-Cadenas et al. «The relationship between surname frequency and Y chromosome variation in Spain». European Journal of Human Genetics (2016) 24, 120–128; DOI:10.1038/ejhg.2015.75