La tesi “La negociación colectiva de los derechos sindicales del personal estatutario de los servicios de salud”, presentada per Antonia Garrido Heras en la Universitat Jaume I de Castelló, ha posat en relleu la desaparició de quasi totes les garanties i drets dels representants i organitzacions sindicals, producte de la negociació col·lectiva del personal estatutari dels Serveis de Salut al llarg dels últims tres anys.

El treball d’investigació, dirigit per Mª José Mateu Carruana i Fernando de Vicente Pachés, professorat de l’Àrea Predepartamental de Dret del Treball, Seguretat Social i Eclesiàstic de l’Estat de l’UJI, ha constatat la pèrdua dels drets sindicals en l’àmbit sanitari en un context de crisi com l’actual.

La causa de l’actual situació normativa ha estat la reforma legislativa operada pel Reial Decret 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, les disposicions del qual van derogar els acords, pactes i convenis col·lectius relatius a garanties i drets que, com a millora de les normes mínimes legals, es reconeixen als empleats públics.

Els antecedents d’aquesta norma es troben en la reforma constitucional de l’article 135 de la Constitució Espanyola que va introduir el principi d’estabilitat pressupostària de les Administracions Públiques i la prohibició dirigida a l’Estat i les Comunitats autònomes de superar els límits de dèficit estructural segons les indicacions de la Unió Europea, com també en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, que desenvolupa aquell precepte i fonamenta les mesures que les diferents Administracions públiques han adoptat en relació amb la reducció de despeses.

La tesi exposa que aquesta política legislativa s’ha orientat especialment a la reducció dels efectius humans i medis materials a disposició de les organitzacions sindicals per tal de fer efectiu el seu dret a l’acció sindical, planteja l’existència d’una evolució desfavorable del dret a la negociació col·lectiva del personal de la sanitat pública, molt limitat actualment, i insisteix en la ràpida pèrdua dels drets que s’havien aconseguit al llarg de més de vint-i-cinc anys.

Finalment, la tesi defensa la idea de la relació existent entre aquesta minva de drets dels sindicats i el consegüent deteriorament de la resta de drets dels empleats públics en l’àmbit del Sistema Nacional de Salut, que fins i tot poden afectar als principis inspiradors d’aquest.