El grup d'investigació en Neurobiotecnologia de la Universitat Jaume I ha posat en marxa una investigació en teràpia gènica per al tractament de l'Alzheimer i altres demències senils finançada a través dels Plans Propis d'Investigació de l’UJI. En la primera fase de l'estudi, iniciat el passat mes de gener, es buscarà estudiar les vies de senyalització de la insulina en el cervell i la seua possible modificació ja que un mal funcionament de les mateixes pareix estar relacionat amb processos cerebrals de desenvolupament, neuroprotecció i memòria, segons explica Ana María Sánchez, coordinadora del projecte.

“L'Alzheimer és una malaltia en què s'està investigant molt des de molts fronts diferents. La perspectiva de la teràpia gènica és una de les menys desenvolupades, per això pensem que estudis com este poden ser importants per a començar a avançar en els mateixos. En concret, este estudi busca anar a les fases inicials de la malaltia per a tractar d'entendre per què moren eixes neurones i frenar-ho o retardar-ho”.  Un dels factors implicats en la malaltia d'Alzheimer i altres patologies neurodegeneratives, és la resistència a la insulina en el cervell.

En una primera fase, els investigadors busquen fabricar partícules víriques capaces de manipular l'expressió de determinats gens per a millorar la sensibilitat a la insulina en diferents àrees del cervell. El projecte convergeix distintes disciplines, des de la biotecnologia (biologia molecular) a la neuroanatomia i el comportament, comptant amb l'estreta col·laboració del professor d'Anatomia i Embriologia Humana Francisco Olucha. Des d'esta perspectiva interdisciplinària, el projecte, que té un termini de duració de tres anys, pretén avançar en l'estudi de les bases moleculars que subjauen a malalties com l'Alzheimer. L'objectiu últim seria, assenyala Sánchez, “fabricar partícules víriques que puguen modificar l'expressió gènica de forma controlada i específica, per a evitar o frenar la mort neuronal en àrees concretes del cervell”, i afegeix “sempre que el finançament cada vegada més escàs, ho permeta. I amb l'esperança que es garantisca el pas d'avanços en la investigació als i les pacients que ho necessiten, no sols a aquelles que puguen pagar-ho”.