El tamoxifèn és un profàrmac àmpliament utilitzat en el tractament de càncer de mama, però la resposta de cada persona al mateix depèn de la seua capacitat per a metabolitzar-lo a endoxifèn. Investigadors del Departament de Química Analítica de la Universitat Jaume I, del Departament de Criminologia i Ciències Forenses de la Dr. H.S. Gour University, (Sagar, Índia) i de l'Hospital Provincial de Castelló han desenvolupat un nou mètode que permet, a través d'una simple anàlisi de sang, conèixer en un curt espai de temps com metabolitza cada pacient el fàrmac, informació que és de gran utilitat per a conèixer la possible resposta al tractament, i en funció d'aquesta, ajustar la dosi del fàrmac.
L'èxit del tractament basat en el tamoxifèn depèn en gran manera de la capacitat d'un dels enzims de la família del citocrom P450 per a metabolitzar el fàrmac i convertir-ho en el seu metabòlit més actiu, el endoxifèn, l'activitat antitumoral del qual és molt superior a la del tamoxifèn. Els investigadors del grup de recerca de Química Bioanalítica de la’UJI i del Laboratori de Biopatologia Molecular de l'Hospital Provincial de Castelló, Josep Esteve, Juan Peris Vicente i Enrique Ochoa, expliquen que “la família del citocrom P450 consta de molts gens, un dels quals el CYP2D6 conté moltes variants genètiques (polimorfismes), unes més actives que unes altres per al metabolisme de múltiples fàrmacs, entre els quals destaca el tamoxifèn. El metge normalment manca d'aquesta informació genètica i per tant no sap la capacitat de resposta del pacient. També cal tenir en compte que existeixen altres factors que influeixen en la capacitat de resposta com ara la dieta o la interacció amb altres medicaments”.
Una possible via per a avaluar la resposta individual al tamoxifèn és mesurar els nivells del profàrmac i els seus derivats en sang perifèrica del pacient. El mètode desenvolupat aplica la denominada cromatografia líquida micelar juntament amb la detecció de fluorescència per a quantificar el tamoxifèn i endoxifèn en mostres de plasma preses a pacients de càncer de mama almenys un mes després que se'ls administre el tractament. “L'anàlisi va permetre veure la capacitat metabòlica del tamoxifèn per part dels pacients en comprovar les variacions en els nivells de tamoxifèn i endoxifèn, que al seu torn van ser correlacionades mitjançant l'anàlisi genètica dels seus polimorfismes del gen CYP2D6, que classificaven als pacients en metabolitzadors ultraràpids, extensius, intermedis i pobres. Amb açò es va comprovar tal associació, la qual cosa permetria mitjançant una simple anàlisi ajustar millor la dosi del fàrmac, incrementant les possibilitats d'èxit del tractament”, expliquen els investigadors.
L'investigador de l’UII Josep Esteve destaca que “en comparació d'altres mètodes existents, l'enfocament desenvolupat permet realitzar proves d'avaluació de la capacitat de metabolizació del tamoxifèn en un laboratori clínic en un temps raonable i sense els elevats costos que comporten un altre tipus de proves”.
Referència bibliogràfica:
Enrique Ochoa de Aranda, Josep Esteve-Romero, Maria Rambla-Alegre, Juan Peris-Vicente, Devasish Bose. “Development of a methodology to quantify tamoxifen and endoxifen in breast cancer patients by micellar liquid chromatography and validation according to the