La ràdio universitària troba a les xarxes socials un nou espai per a la difusió dels seus continguts que inaugura noves formes de relació amb el seu públic. Un procés en creixement des de l'any 2008 però que encara es realitza més aviat de manera intuïtiva i reactiva sense una estratègia específica que s'integri en la gestió global de les emissores. Així es desprèn de les conclusions de la tesi doctoral «Ràdios universitàries i xarxes socials» defensada per Lucía Casajús en la Universitat Jaume I.

El treball analitza les característiques de la presència i gestió de continguts en xarxes socials de les 23 ràdios universitàries de l'Associació de Ràdios Universitàries d'Espanya i es converteix, així, en un dels pocs estudis científics a abordar la temàtica de la ràdio universitària a Espanya.

Les conclusions inicials de la recerca indiquen que les xarxes socials generalistes Twitter i Facebook són les més utilitzades per la ràdio universitària espanyola, seguides per la xarxa social d'àudio iVoox. Així mateix, Twitter és la xarxa social que registra major interacció, encara que Facebook és la que més quantitat de seguidors posseeix. L'estudi assenyala que «les ràdios universitàries han tingut un important creixement a les xarxes socials en els últims cinc anys» en les quals es publica de manera periòdica prioritzant la difusió dels programes de la ràdio i els seus continguts. Un punt clau en aquest sentit, ho constitueix el fet que a les xarxes socials «la ràdio universitària manté la seva identitat associada al so» ja que si bé es tracta de plataformes multimèdia, la ràdio prioritza en elles la publicació d'enllaços a continguts d'àudio.

L'estudi recull l'opinió dels responsables de les ràdios universitàries espanyoles, els qui posen l'accent que la difusió dels continguts radiofònics i la interacció i el foment de la participació són els principals objectius en xarxes socials, al mateix temps que consideren imprescindible la presència en aquestes plataformes i destaquen la major interacció, participació i feedback que propicien.

Mostrar-se actives i interactives en xarxes socials, oferir als portals web una extensió a les mateixes, i incorporar aquestes plataformes a la gestió integral de les emissores mitjançant una planificació específica, són alguns dels desafiaments als quals ha de fer front la ràdio universitària, no solament per continuar vigent, sinó també per estendre i potenciar la seva presència. Per a això, la tesi proposa un Manual de Bones Pràctiques per al treball de les ràdios universitàries a les xarxes socials.

«Actualment no existeix una definició clara de responsables entorn de la gestió de continguts de la ràdio universitària a les xarxes socials ni s'han elaborat manuals d'ús o planificacions específiques i integrals» afirma l'autora. Una qüestió que «contribuiria a augmentar la visibilitat i extensió d'aquestes ràdios, uns mitjans de comunicació claus en la plasmació de la labor d'extensió de les universitats» segons indica la doctora Casajús. I és que les xarxes socials obren importants possibilitats per al desenvolupament de la ràdio universitària que «pot aprofitar en aquestes plataformes la seva alta participació juvenil, la seva vocació de servei públic i el seu perfil de plataforma d'experimentació i innovació generadora de continguts diferenciats» defensa.

La tesi doctoral «Ràdios universitàries i xarxes socials. Anàlisi de la gestió de continguts de la ràdio universitària espanyola a les xarxes socials», defensada per Lucía Casajús a la fi de gener de 2015 i dirigida per Francisco Fernández Beltrán, director del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI, ha obtingut la qualificació d'Excel·lent 'Cum Laude'.