Una major producció investigadora està associada amb una major qualitat docent. És la principal conclusió d'un estudi elaborat per investigadors del Laboratori d'Economia Experimental la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), en el qual han participat 604 professors. L'estudi, publicat en Applied Economics, revela que, de mitjana, els professors que investiguen imparteixen un 21,5% més de classes que els que no ho fan. A més, dos terços dels docents podrien millorar el seu ensenyament si realitzaren més recerca.
Els participants procedien de 25 departaments de les àrees d'humanitats, ciències socials, econòmiques, gestió, ciències naturals i enginyeries de la Universitat Jaume I. L'estudi, va incloure 69 variables de fonts oficials per a mesurar els índexs d'ensenyament, tasques administratives i recerca dels docents. Un d'aquests índexs és Teachqual, amb el qual els estudiants van avaluar la qualitat de l'ensenyament en una escala de 0 a 9. La recerca es va quantificar amb Researchl, entre altres indicadors, que dóna un valor a la recerca publicada en funció de la qualitat de les revistes científiques en les quals aquesta apareix.
«Hem descobert que els docents que compten amb resultats de recerca ensenyen millor que altres professors amb menys recerca», destaca Teodosio Pérez Amaral, del Departament d'Economia Quantitativa de la UCM. De fet, segons l'estudi, els que no investiguen són cinc vegades més propensos a ser els pitjors docents. Diferents arguments justifiquen aquest resultat. «Els investigadors tenen millor criteri per a triar què temes abordar en la docència, i major encert i rigor pels continus filtres i controls als quals està subjecta la seua activitat científica», afirma Nikolaos Georgantzis, del Laboratori d'Economia Experimental de l’UJI i coautor del treball. Donada la seua experiència, aquests professors poden dirigir tesis doctores amb majors garanties d'èxit que els no investigadors i orientar-los acadèmicament o professionalment amb millor criteri.
El treball també revela com la recerca es pot tornar en contra de l'ensenyament quan és excessiva, en consumir la major part del temps i energia del docent. «Ho atribuïm al fet que, en alguns casos, la dedicació a la recerca pot ser tan intensa que pot donar lloc al fet que disminuïsca la qualitat de l'ensenyament», alerta Aurora García Gallego, del mateix laboratori de l’UJI i coautora del treball. El que també afecta a l'excel·lència educativa són les tasques administratives, que resten temps al docent. No obstant açò, si el seu pes és elevat i el professor rep a canvi una disminució de la càrrega docent, el nivell de l'ensenyament no empitjora.
Per àrees, els professors del Departament d'Educació van aconseguir els millors resultats, i entre sexes van ser les dones les que van registrar una docència de més qualitat. Elaborar llibres i material multimèdia també va beneficiar a l'ensenyament, però no ho van fer els cursos de millora pedagògica en els quals van participar els professors.
El Decret baixa la qualitat
L'estudi reflecteix que el Reial decret 14/2012 –de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu– va reduir la qualitat educativa 0,75 punts sobre 10, en disminuir la càrrega docent dels investigadors consolidats però augmentar-la en la majoria dels professors. «Abarateix la docència, en incrementar el nombre d'hores de la major part del professorat», alerta Joan Martín Montaner, investigador de l'Institut d'Economia Internacional de la UJI i coautor del treball.
Com a conclusió, els autors proposen que l'organisme avaluador del professorat, l’ANECA, incentive la qualitat docent com fa amb la recerca. «Es podria controlar amb enquestes o amb auditories amb professors externs», proposen.
Referència bibliogràfica
Garcia-Gallego, A.; Georgantzis, N.; Martin-Montaner, J. i Perez-Amaral, T. «(How) Do research and administrative duties affect university professors’ teaching?» Applied Economics 47 (45), 2015. DOI: 10.1080/00036846.2015.1037438.