Investigadors de l’UJI participen en l’obtenció d’una nova «vacuna» per a plantes sense efectes secundaris

30/04/2014 | Agencia SINC
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un equip científic, liderat des del Regne Unit i en el qual participen investigadors de la Universitat Jaume I, ha descobert el receptor d’una substància que activa les defenses d’una herbàcia, encara que a dosis altes en redueix el creixement. L’estudi dels mecanismes implicats ha permès crear exemplars mutants, els quals es beneficien només dels aspectes protectors d’aquest compost.

«Les plantes presenten un sistema immunològic majoritàriament innat, ja que tenen les mateixes defenses des del seu naixement, encara que els estímuls que reben durant la seua vida, com ara l’addició de compostos químics, poden emmotllar-lo», assenyalen a l’Agència de Notícies Científiques SINC les investigadores espanyoles de la University of Sheffield (Regne Unit) Ana López i Estrella Lluna, aquesta última titulada en Enginyeria Tècnica Agrícola per la Universitat Jaume I.

Les científiques han participat en un estudi, coordinat per Jurriaan Ton, des del mateix centre i en el qual col·labora també l’investigador Víctor Flors, del Departament de Ciències Agràries i del Medi Ambient de la Universitat Jaume I (Castelló), que mostra alguns dels complexos mecanismes que estan darrere de les defenses vegetals. Els detalls es publiquen en la revista Nature Chemical Biology.

En concret, el treball s’ha centrat a veure com actua una proteïna de l’herbàcia Arabidopsis thaliana quan se li subministra àcid β-aminobutíric (BABA), una substància que estimula el seu sistema immune, però que a dosis altes en redueix el creixement.

La proteïna es denomina IBI1 i funciona com a receptor de BABA, encara que també com a inductora d’ARN de transferència (ARNt) el qual, al seu torn, mitjançant diversos processos intermedis, acaba per limitar el desenvolupament de la planta.

Dues rutes diferents

«La troballa d’aquest receptor ens ha permès descobrir que els seus dos efectes estan controlats per diferents rutes de senyalització», aclareixen les científiques. Això obri la porta a noves estratègies per a separar les parts beneficioses (augmentar les defenses de la planta) de les adverses (reduir-ne el seu creixement).

Per tal d’arribar a aquestes conclusions, els investigadors van modificar genèticament alguns exemplars d’Arabidopsis perquè foren deficients en la proteïna IBI1. Així, tot i amb la presència de BABA, els mutants no eren resistents als patògens.

Luna i López expliquen que l’administració de quantitats elevades de BABA sobreexcita el sistema immune de les plantes, la qual cosa origina un estrès cel·lular que obstaculitza el seu creixement. Per la seua banda, l’ARNt acciona una ruta de senyalització d’aquest estrès en què intervé una altra proteïna, la quinasa GCN2.

Els investigadors han comprovat que les plantes mutades sense aquesta proteïna activen les seues defenses i no redueixen el seu creixement, precisament les dues característiques que es persegueixen.

«En aquest article demostrem que la percepció de BABA per plantes de tomàquet és similar al mecanisme que descrivim en Arabidopsis, per la qual cosa els resultats obtinguts hi són directament aplicables», conclouen les autores.

 

Referència bibliogràfica: Estrella Luna, Marieke van Hulten, Yuhua Zhang, Oliver Berkowitz, Ana López, Pierre Pétriacq, Matthew ASellwood, Beining Chen, Mike Burrell, Allison van de Meene, Corné M J Pieterse, Victor Flors & Jurriaan Ton. “Plant perception of b-aminobutyric acid is mediated by an aspartyl-tRNA synthetase”. Nature Chemical Biology

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions