Els practicants de kung-fu són més ràpids percebent estímuls que la resta

18/03/2014 | UCC+i UNED
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Dennis Kruyt (CC BY-NC-SA 2.0). kung-fu kung-fu-media_web

    La pràctica podria explicar les habilitats especials d'aquests esportistes / Dennis Kruyt (CC BY-NC-SA 2.0).

Una investigació realitzada per la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) revela que els esportistes que practiquen kung-fu són més veloços detectant els estímuls que apareixen a la perifèria del seu camp visual, comparats amb persones de la seua mateixa edat no esportistes. Es tracta d'un dels pocs estudis duts a terme amb professionals del mil·lenari art marcial.

Encara que les habilitats motores i sensorials dels atletes han sigut àmpliament estudiades,  són escassos els estudis que s'han centrat en un tipus d'esportista molt concret, el que practica kung-fu. “El seu entrenament implica moviments circulars executats més lateralment que altres arts marcials relacionades com el karate o el taekwondo”, explica Soledad Ballesteros, investigadora del departament de Psicologia Bàsica II de la UNED, que ha dirigit aquest treball publicat en la revista Perception. En col·laboració amb la investigadora del Departament d’Educació de l’UJI Mónica Muiños, les autores han comparat la velocitat visuoespacial i la resposta motora de 16 esportistes de kung-fu professional amb 14 joves no esportistes, tots amb una edat mitjana de 30 anys.

“Els nostres resultats indiquen que els practicants de kung-fu van ser més ràpids en la detecció d'estímuls presentats a la perifèria del camp visual, sobretot si aquests apareixien a un ritme més ràpid”, indiquen les investigadores. Quan el ritme va ser més lent i si els estímuls es presentaven al centre del camp visual, esportistes i no esportistes van realitzar la tasca de manera semblant. Per a arribar a aquesta conclusió les autores van realitzar una prova visuoespacial als voluntaris. La tasca consistia a polsar una tecla predeterminada del teclat de l'ordinador el més ràpidament possible cada vegada que veien aparèixer l'estímul, un punt negre, en la pantalla de l'ordinador. “Aquest punt podia aparèixer de manera aleatòria en diferents posicions de la pantalla i a diferents ritmes de presentació”, detalla Mónica Muiños.

Rapidesa motora, només amb la dreta

L'estudi també va analitzar la rapidesa motora dels participants en l'estudi, tots destres, mitjançant una altra prova que consistia a polsar la barra espaiadora del teclat tan ràpid com fora possible usant el dit índex de la mà dominant i després, el de la no dominant. Les mans van anar alternant-se al llarg de l'experiment. Un programa informàtic va calcular la velocitat de resposta. “Els esportistes van ser significativament més ràpids que els no esportistes només amb la mà dominant”, indica Muiños, el que podria demostrar com els practicants de kung-fu han desenvolupat una major lateralitat que els no esportistes.

Crida l'atenció que en un estudi previ realitzat en judokes per altres investigadors, els esportistes van demostrar ser més hàbils per a realitzar tasques amb ambdues mans, no sols amb la dominant, en comparació amb persones que no practicaven esport. “Els judokes utilitzen amb major proporció ambdues mans, ja que necessiten realitzar projeccions –llançar a l'oponent– cap als dos costats”, apunta Ballesteros. Com en el kung-fu no s'utilitzen les dues mans amb la mateixa freqüència que en el judo, “podem arribar a la conclusió que les diferències trobades quant a l'ús de la mà dominant i no dominant se deuen al fet que les habilitats apreses després d'anys de pràctica han sigut diferents en funció del d'esport practicat”, afig.

De moment no se sap si les habilitats desenvolupades per aquests esportistes són fruit d'un procés d'aprenentatge motor o són genètiques, però les científiques s'inclinen més per la primera explicació. “Les reaccions motores més ràpides que hem trobat podrien produir-se de manera automàtica a causa de la pràctica i a un procés d'aprenentatge acumulat durant anys”, conclouen.

Article: “Visuospatial attention and motor skills in kung-fu athletes”, Perception (42), 2013. DOI:10.1068/p7567.

Informació facilitada per: Unitat de Cultura Científica i de la Innovació UNED.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions