UJI

Un article sobre els perills de calfar aliments en carmanyoles de plàstic guanya el premi de divulgació cientificotecnològica de l’UJI

Última modificació: 20/02/2014 | Font: SCP
  • Neus Fabregat, del IUPA.
    Neus Fabregat, del IUPA.

No hi ha plàstics perillosos, només hi ha plàstics utilitzats incorrectament. Aquesta és la conclusió de l'article “Zona reservada per a carmanyoles” on Neus Fabregat Cabello analitza els perills de calfar i conservar aliments i begudes en portaviandes i botelles de plàstic i que li ha valgut el Premi Literari en Valencià de Divulgació Cientificotecnològica 2013 convocat per l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I.

La doctoranda de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) de l’UJI explica en l'article la importància de conèixer el tipus de plàstic amb el que està elaborat cada envàs, informació que es mostra en la base dels recipients amb una numeració de l'1 al 7 rodejada de tres fletxes formant un triangle. A pesar que sempre és més recomanable conservar i, especialment, calfar, els aliments en envasos de vidre, en cas d'utilitzar-los de plàstic els més segurs són els de tipus 2 (HDPE, polietilè d'alta densitat), 4 (LDPE, polietilè de baixa densitat) i 5 (PP, polipropilè). Pel contra, “cal evitar al màxim els envasos que tinguen imprès el 7, ja que aquest dígit fa referència al grup d'altres plàstics, inclosos els plàstics policarbonats, i en conseqüència poden desprendre bisfenol A (BPA)”, substància que s'ha demostrat que pot provocar, entre altres efectes, esterilitat, disminució de la producció de testosterona i fins i tot càncer de pròstata, explica l'autora en l'article. Mentre que a Espanya l'ús de plàstics que continguen bisfenol A únicament està prohibit en biberons des de 2011, als Estats Units no pot utilitzar-se en qualsevol envàs d'aliments per a bebès i França ha prohibit recentment el seu ús en tots els envasos d'ús alimentari.

La contaminació dels aliments pel que es denomina “migració” dels compostos del plàstic depèn, a més de la composició del recipient, del temps de contacte entre l'aliment i l'envàs, del tipus d'aliment i de la temperatura de emmagatzematge. Sobre aquesta última, l'autora adverteix que “tenint en compte que la temperatura és una factor crític en la migració, és imprescindible saber si el plàstic de la nostra carmanyola és adequat o no per a ser calfat i no calfar mai amb la tapa ja que la composició d'aquesta sol ser diferent de la de la resta del recipient”.

En l'article divulgatiu, Neus Fabregat també adverteix que no és recomanable reutilitzar les botelles de plàstic marcades amb el dígit 1 (PET, tereftalat de polietilè), utilitzat en la fabricació de quasi totes les botelles d'aigua i refrescos, ja que després de diversos usos se sospita que desprenen compostos que poden ser nocius.

L'objectiu del Premi Literari en Valencià de Divulgació Cientificotecnológica és estimular la creació i la difusió d'obres escrites en valencià que posen a disposició del públic en general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, idees i avanços científics i tecnològics específics. El premi convocat anualment per l'ESTCE compta amb una dotació econòmica de 500 euros.

L'article “Zona reservada per a carmanyoles” complet apareix publicat en el número 11 La Corriola, revista de divulgació científica de l'ESTCE: http://www.uji.es/CA/centres/estce/noticies/

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions