Els xiquets i xiquetes són capaços de reconèixer les peticions pragmàticament apropiades en tres llengües, gràcies a l’alt grau de consciència pragmàtica i independentment dels seus coneixements d’eixes llengües, segons es desprèn de la investigació realitzada per Laura Portolés Falomir, professora ajudant de la Universitat Jaume I de Castelló, en la seua tesi doctoral «Multilingüisme precoç: anàlisi de la consciència pragmàtica i actituds lingüístiques en infants consecutius multilingües».
La mostra per a l’estudi ha estat formada per 402 aprenents amb l’anglès com a tercera llengua en un sistema d’educació bilingüe, en concret, en 10 escoles diferents de la província de Castelló. L’anàlisi ha considerat dues variables: el factor d’edat, amb grups d’alumnat de 4-5 i 8-9 anys, i el model lingüístic, amb estudiantat del programa en línia valenciana i estudiantat en línia castellana.
Les conclusions han mostrat l’alt grau de consciència pragmàtica de l’alumnat en totes les llengües i especialment en el cas de l’anglès en els infants de 4 i 5 anys. L’anàlisi ha servit per a refutar algunes de les recerques prèvies en aquest tema que consideraven que el grau de pragmàtica estava determinat pel nivell de competència lingüística en una llengua i que la consciència pragmàtica no s’adquiria fins als 7 anys, i ha servit per a demostrar que el bagatge multilingüe dels participants i la seua experiència com a aprenents de valencià i castellà els dóna una sèrie d’avantatges a l’hora d’adquirir una tercera llengua. La investigadora ha destacat que les habilitats i competències dels infants multilingües han aportat evidències de la competència multilingüe proposada per Herdina i Jessner (2002).
Quan a les actituds lingüístiques, l’estudi ha constatat que, en general, existeixen unes actituds més favorables cap al castellà, seguit pel català i per l’últim, l’anglès. L’alumnat de preescolar mostra una preferència per la llengua minoritària i estrangera, mentre que el de primària prefereix la majoritària. Els resultats manifesten que l’estatus social d’una llengua pot influir en les actituds lingüístiques dels participants i que «la instrucció a través de la llengua minoritària i l’estrangera és una condició necessària per a promoure el desenvolupament multilingüe», indica Laura Portolés.
Els resultats també han corroborat que l’alumnat que segueix el programa d’ensenyament en valència ha realitzat millor el test de comprensió pragmàtica que els escolaritzats en el programa que té el castellà com a llengua predominant i que les seues actituds lingüístiques són més favorables en el model en valencià que en el de castellà. Per últim, l’estudi ha investigat la relació existent entre actituds de llengua i consciència pragmàtica, perquè la part afectiva és fonamental en el desenvolupament comunicatiu i ha confirmat que l’adquisició multilingüe és un procés dinàmic on diverses variables estan interrelacionades.
La tesi realitzada per Laura Portolés i dirigida per la professora Pilar Safont obri noves perspectives d’estudi del multilingüisme precoç des d’una perspectiva multilingüe i dinàmica, en examinar la interacció de diversos factors –com ara les habilitats pragmàtiques i els factors afectius– en el desenvolupament multilingüe en edats primerenques, tal com proposaven Herdina i Jessner en el seu model dinàmic del multilingüisme (DMM) a principis d’aquesta dècada.