La tesi defensada a l’UJI per Oscar Campos recupera 55 peces pianístiques anteriors a 1936 d'autors castellonencs L'absència d'institucions educatives, de formacions orquestrals i la poca valoració dels músics va dificultar la producció musical

18/12/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La tesi doctoral realitzada pel músic Oscar Campos a la Universitat Jaume I ha permés la recopilació, l'estudi i l'edició informàtica de les obres originals compostes per a piano per autors nascuts en la província de Castelló en el període comprés entre 1837 i 1936. Es tracta d'un total de 55 peces originals localitzades, una xifra “que pot paréixer insignificant com a producció total d'un període de quasi cent anys, però que no ho és tant si tenim en consideració les adverses condicions socioeconòmiques i socioculturals que travessava Castelló”. La tesi, dirigida pel professor Antonio Ripollés i qualificada amb excel·lent Cum Laude, ha permés que la gravació d'estes peces s'incorpore al projecte de recuperació del patrimoni musical de la província realitzat per l'àrea de Música de la Jaume I.

Baix el títol La música per a piano composta per autors castellonencs fins a 1936, l'estudi ha recuperat un variat repertori musical fins ara a penes difós i, en alguns casos, completament desconegut. Campos destaca les difícils circumstàncies que va viure la composició per a piano en eixe període. Per exemple, no van existir a Castelló formacions orquestrals o camerístiques comparables a les de València, sinó agrupacions integrades per músics aficionats i actes promoguts per associacions culturals i recreatives que, ocasionalment, contractaven professionals de suport procedents quasi sempre de València.

D'altra banda, no va haver-hi cap institució educativa especialitzada a Castelló i província durant este període. Inclús el Conservatori de Música de Castelló, fundat el 1932, no va deixar de ser en realitat una acadèmia més de la ciutat ja que els alumnes havien d'anar a examinar-se al Conservatori de València per a poder promocionar cada curs escolar. A causa d'estes circumstàncies, tampoc van proliferar en la ciutat negocis relacionats amb la vida musical.

Composicions per al gran públic

A més, segons explica Campos, l'entorn social i familiar a Castelló i província va ser, en línies generals, desfavorable a les iniciatives professionals en matèria de música, estant inclús mal vista la figura del músic, especialment en les poblacions rurals més conservadores. L'autor de l'estudi explica que “açò va obligar intèrprets i compositors a desplaçar-se a les principals capitals espanyoles i buscar el favor del públic per a poder obtindre una font addicional d'ingressos o, simplement, per a poder subsistir”. Per això, moltes de les seues composicions, rescatades ara per Campos, recorrien a l'adaptació o transcripció d'òperes d'èxit i a la composició de música basada en balls de moda. Així, el repertori dominant recuperat a través de l'estudi “es debat entre fantasies sobre òpera italiana i balls europeus de saló en el segle XIX i entre pasdobles i danses americanes en el XX”.

El desconeixement d'una part important del repertori compost per autors castellonencs té també part de la seua explicació, segons Campos, en  les tensions polítiques que s'arrossegaven entre carlins i liberals ja que la simpatia cap al moviment carlí d'alguns dels més importants músics castellonencs del segle XIX va impedir la difusió i el reconeixement de les seues obres a Castelló capital, nucli liberal de la província.  Músics com Vicente Pitarch o Manuel Zaporta mai van ser coneguts o recordats després del seu trasllat o exili a França, assenyala Campos.

Després de les difícils circumstàncies socials, econòmiques i culturals que va travessar la composició a Castelló, el verdader interés artístic i científic per la música va començar a manifestar-se a partir de 1915 amb motiu del trasllat a Castelló de les restes del guitarrista vila-realenc Francisco Tárrega. “Des d'eixe mateix any s'inicia un desenvolupament musical en la capital, revelat en la creació de centres d'ensenyança i associacions musicals, que aconseguirà el seu punt més àlgid durant els anys precedents a la Segona República”, explica Campos, afegint que “va ser esta nova situació la que va propiciar l'entrada en 1928 del modernisme en el repertori pianístic castellonenc a través dels compositors Abel Mus i Matilde Salvador”.

La defensa de la tesi, que va incloure la interpretació al piano d'algunes de les peces per part del doctorand, va tindre lloc el passat 11 de desembre, estant el tribunal format per Francesc Cortés i Mir, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Vicent Galbis, de la Universitat de València, i Noemy Berbel, de la Universitat de les Illes Balears.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions