L'Institut de Noves Tecnologies de la Imatge de la Universitat Jaume I (UJI) ha participat en el disseny d'una eina informàtica que integra tota la informació sobre la coberta forestal, la sequera i la biodiversitat produïda per diversos sistemes europeus d'observació de la Terra. Es tracta d'una tecnologia única desenvolupada en el marc del projecte europeu EuroGEOSS que combina recursos procedents de fonts oficials i aportacions ciutadanes i l'objectiu del qual és facilitar l'accés a dades rellevants per a millorar la monitorització i la gestió del territori.
Milions de sensors constantment registren paràmetres mediambientals com la qualitat de l'aire, la contaminació lumínica, el soroll ambiental, la densitat de la vegetació, la biodiversitat o la qualitat de l'aigua. Aquestes dades proporcionen valuosa informació sobre l'estat del planeta tant a centres d'investigació i vigilància com a l'Administració per a enviar alertes i impulsar projectes i polítiques. Davant la proliferació de fonts que oferien dades, en 2003 es va crear GEOSS (Global Earth Observation System of Systems) en un intent a nivell internacional d'elaborar un registre obert de tots els sistemes existents.
No obstant això, fins ara els diferents sistemes repartits pel món operaven de manera autònoma i sense connexió entre ells amb la qual cosa era impossible obtenir visions més globals, com l'impacte del canvi climàtic, per exemple. La Comissió Europea va considerar que es podrien multiplicar els beneficis si les dades de les diferents disciplines foren comparables i compatibles per a trobar solucions integrals. El professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics Joaquín Huerta, investigador principal del projecte a l’UJI, explica la rellevància d'aquesta interoperabilitat: «Si integrem un sistema d'informació meteorològic amb un altre que ofereix informació sobre tipus i qualitat de sòl amb un altre que indique fonts d'aigua, es podrà elaborar un eficaç projecte d'agricultura o reforestació».
EuroGEOSS, per tant, és un projecte impulsat des de la pròpia Comissió Europea que pretén contribuir a GEOSS amb un inventari dels sistemes, recursos i serveis europeus d'observació ambiental, centrant-se especialment en tres de les àrees temàtiques considerades estratègiques per a Europa: Coberta Forestal, Sequera i Biodiversitat. L'esforç dels 22 socis de 10 països s'ha traduït en un buscador anomenat EuroGEOSS Broker. La major aportació del projecte ha sigut el disseny d'una eina de recerca per a interconnectar les dades i contribuir així a una millor presa de decisions, sobretot en el cas de la prevenció i gestió de desastres naturals.
«La interoperabilitat entre sistemes permet conèixer, posem per cas, el risc d'incendi d'una zona així com la pèrdua de biodiversitat i el perill de desertificació que suposaria. Així es podran impulsar mesures correctores per a evitar tal escenari», comenta l'investigador de l’UJI. La iniciativa europea també ha contribuït que tots els experts que utilitzen aquests sistemes tinguen un millor coneixement sobre el treball que desenvolupen els altres per a evitar duplicitats i fomentar les col·laboracions entre ells.
L'equip multidisciplinari que ha participat en l'iniciativa inclou centres dedicats a les tres àrees temàtiques, és a dir, usuaris d'aquests sistemes, i centres d'investigació en enginyeria del programari que han aconseguit integrar la dita tecnologia. En el cas de l'Institut de Noves Tecnologies de la Imatge de la Universitat Jaume I, els investigadors han treballat en l'àmbit de les metadades, açò és, la informació sobre la qualitat de les dades, una tasca fonamental per a assegurar que la diferent informació fora interoperable.
Un altre dels aspectes innovadors que han abordat des de l’UJI és l'ús d'informació d'interès mediambiental procedent de les aportacions ciutadanes en les xarxes socials. «GEOSS recull un llistat d'entitats oficials i fonts de dades oficials però nosaltres hem incorporat la possibilitat de recórrer a dades complementàries procedents de la Web 2.0», explica Joaquín Huerta. En aquest sentit, Tweets o fotos de Flickr sobre la detecció primerenca i l'evolució d'esdeveniments mediambientals com ara terratrèmols o incendis, per exemple, poden resultar enormement útils, així com les entrades en Facebook, els articles en la Wikipedia, i altres serveis que tenen a veure específicament amb informació geogràfica voluntària com OpenStreetMap amb informació sobre mapes o Meteoclimatic, que comparteix la informació arreplegada en estacions meteorològiques casolanes.
EUROGEOSS (Perspectiva europea del sistema de sistemes d'observació de la Terra) s'ha finançat amb 6,1 milions d'euros a través del tema «Medi ambient» del Setè Programa Marco (7PM) de la Unió Europea. A més de la Universitat Jaume I, han col·laborat en l'iniciativa altres cinc centres espanyols: l'Observatori de Sostenibilitat d'Espanya, l'Institut Geogràfic Nacional, la Universitat de Saragossa, el CSIC i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Huerta afegeix que la contribució d'aquest projecte ha suposat l'espenta necessària perquè la Comissió Europea continue desenvolupant la iniciativa GEOSS. En aquest sentit senyala que «EuroGEOSS ha servit per a provar l'eficiència de GEOSS i demostrar que el benefici d'aquest programa supera àmpliament el valor de la inversió, a més dels avantatges intangibles que suposa per al medi ambient i la sostenibilitat». Tant és així que ja està en marxa l'ampliació del projecte a través de GEOWOW (GEOSS interoperability for Weather, Ocean and Water) que continua desenvolupant les mateixes ferramentes d'EuroGEOSS però en aquest cas referides a altres tres àrees temàtiques estratègiques: Climatologia, Oceans i Aigua.