Quasi tres segles després que es construïra l'ermitori de la Mare de Deu de l'Adjutori de Benlloch, el projecte dirigit per dos professors-investigadors del Grau d'Enginyeria d'Edificació de la Universitat Jaume I ha permès solucionar els problemes estructurals d'estabilitat derivats de la fonamentació que portava arrossegant la construcció des de la seua construcció en 1742. Després de dur a terme en 2004 unes obres de reparació d'emergència en les cobertes de la nau principal i reforç de la fonamentació, en 2007 es va redactar el projecte de consolidació de la cúpula i cobertes de l'ermitori, les obres del qual, dutes a terme enguany, finalitzen ara.
Per a intervenir s'han hagut de desmuntar les cobertes de la sagristia, dels braços del creuer i la cúpula. Els murs s'han lligat superiorment i s'han cosit les fissures amb barres de fibra de vidre per a evitar que seguisquen obrint-se. A més, s'han consolidat les voltes i les cúpules mitjançant encamisats amb malla i morters d'algeps i de calç, i s'han refet les cobertes utilitzant teula nova als rius i teula vella en les albergues. Tot el material original que es trobava en bon estat ha sigut reutilitzat, aportant elements nous per a substituir les biguetes i llistons de fusta que estaven podrits, i les rajoles i teules que es trobaven disgregades.
Els treballs han permès aprofundir en l'estudi històric del temple realitzat per a la redacció del projecte. Segons explica la professora del Departament d'Enginyeria de Sistemes Industrials i de Disseny, Beatriz Sáez, “sí bé durant la realització de les obres s'han detectat materials i solucions constructives que evidencien intervencions puntuals que no estaven documentades, els problemes estructurals originals continuaven estant presents." Ara, una vegada solucionats els problemes d'estabilitat que l'ermita pateix, considera que “està llesta per a altres fases posteriors en què, resolts els problemes estructurals, es puguen iniciar treballs de restauració de la decoració interior”. El projecte, que ha comptat amb un pressupost d'execució material de 140.000 euros, va ser encarregat als investigadors de l’UJI Ángel Pitarch i Beatriz Sáez i a l'arquitecte tècnic Enrique Climent per la Diputació de Castelló gràcies a un conveni amb la Generalitat Valenciana i el Bisbat de Segorbe-Castelló.
Villahermosa, la pròxima
El pròxim projecte de restauració que tenen previst escometre aquests professors del grup d'investigació d'Estudi Arquitectònic del Patrimoni i del grup Tecnologia, Qualitat i Sostenibilitat en Edificació (TECASOS) és el de l'església de Villahermosa, que es troba en un avançat estat de deteriorament com a conseqüència de la filtració d'humitats a la cúpula. Beatriz Sáez explica que, en aquest cas, estan a l'espera que l'Administració traga a concurs l’execució de les obres. En aquest sentit, indica que "les restauracions del patrimoni també s'estan ralentitzant a causa de l'actual situació de crisi i la reducció d'inversions."
El grup d'investigació d'Estudi Arquitectònic del Patrimoni de l’UJI, des de la seua creació en 2007, ha col·laborat en els estudis previs de la mecànica estructural de la nau central i laterals en relació al cor alt de l'església arxiprestal de Santa Mª de Morella, en els alçaments arquitectònics i estudis gràfics de la torre campanar d'Alcala de Xivert i en diversos informes tècnics. Actualment, els investigadors estan aprofundint en les metodologies i tècniques aplicades a la investigació arquitectònica del Gòtic mediterrani. El grup està coordinat per la Doctora Arquitecta Alba Soler, que ha participat en projectes de restauració de nombroses construccions, com la torre campanar d'Alcalá de Xivert, i pel Doctor Arquitecte Manuel Cabeza, les ajudants Beatriz Sáez i Mª Jesús Máñez i el professor associat José T. Garfella. Així mateix la titulació compta amb altres professors, de reconegut prestigi dins de l'àmbit patrimonial construït, com Fermín Font, expert en murs de tàpia i que compta amb intervencions com les dels castells d'Ares i d'Orpesa; i Angel Albert, responsable de l'adequació de l'Església de la Soledad de Castelló.
Amb les seues investigacions i intervencions no sols col·laboren en la preservació del patrimoni arquitectònic de la província, sinó que al mateix temps, avancen en el seu estudi, recopilació i creació de documentació. La seua preocupació pel patrimoni de la província s'estén a l'àmbit acadèmic, on és de ressenyar la utilització de la metodologia d'aprenentatge per projectes, que en el cas de primer curs de grau d'Enginyeria d'Edificació se centra en l'estudi d'edificacions tradicionals. “Açò ha permès formar i sensibilitzar els alumnes sobre el valor de la nostra arquitectura popular”, explica Beatriz Sáez, sobra la que ha recaigut la coordinació aquests últims anys. Per a això en cada curs se signa un conveni amb una població diferent perquè els alumnes puguen realitzar un estudi dels habitatges tradicionals de la mateixa, havent estudiat fins al moment les poblacions de Vilafamés, Vistabella, Onda i el pròxim curs segurament Benlloch.