La biometanització dels residus biodegradables podria convertir-se en una alternativa eficaç a la gestió tradicional dels residus, capaç de generar energia renovable com el biogàs (compost fonamentalment de metà i diòxid de carboni); reduir el volum i pes del fem que va als abocadors i disminuir l’emissió de metà a l’atmosfera, molt adient per un país com Espanya, amb un ampli teixit agrícola i molta indústria agroalimentària, segons les conclusions de la investigació realitzada per l’enginyer industrial de la Universitat Jaume I de Castelló, Álvaro Álvarez Arregui.
L’objectiu fonamental de la biometanització és la reducció del volum de residus biodegradables com a conseqüència del procés anaeròbic (sense oxigen) de descomposició produïda pels bacteris i microorganismes en la matèria orgànica mitjançant el que s’obté una fracció gasosa anomenada biogàs, que pot ser utilitzada per la producció d’electricitat, combustible per a vehicles o com a nutrient per la terra.
En la investigació realitzada per l’estudiant en el laboratori del Grup d’Investigació de Residus de l’UJI (INGRES) s’ha experimentat amb tres mescles diferents per avaluar qual d’elles generava major volum de biogàs i un alta concentració de metà. Les dues mescles que han generat una major proporció de biogàs, amb més d’un litre per quilo de matèria seca i dia i percentatges del 69,79% i 59,50% de metà, han sigut la constituïda per llot digerit, residu orgànic brut i compost; i la formada per llot no digerit, carn de porc, sang i restes de poda.
Un altra de les conclusions de l’estudi és que la mescla amb major volum de biogàs i metà serviria per produir, amb els residus biodegradables d’una província com Castelló, una potència de generació elèctrica de 4 megawats, el que equivaldria a abastir anualment el consum energètic d’uns 4.000 ciutadans.
Un dels aspectes més interessants a nivell mediambiental és que aquesta tècnica evitaria l’alliberament d’una gran quantitat de metà a l’atmosfera, un gas que causa entre 21 i 23 vegades més l’efecte hivernacle que el diòxid de carboni. A més, la captació del biogàs permetria utilitzar-lo com a font d’energia, produint electricitat per al consum domèstic, com a combustible per als automòbils o simplement, per obtenir calor.
Per últim, l’estudi també ha contemplat l’aprofitament del material residual de la biometanització, el digestato, un llot que es pot utilitzar com a fertilitzant o condicionador de sòls, amb un elevat contingut de nutrients; o la transformació en pellets per la seva incineració i recuperació d’energia, sempre que el cost previ de l’assecat no fora superior a l’energia obtinguda.
L’estudi titulat “Posibilidades de biometanización a partir de distintos tipos de residuos biodegradables”, dirigit pel professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció Francisco Colomer, ha constituït el treball final de màster presentat per l’alumne en el Màster d’Eficiència Energètica i Sostenibilitat en Edificis i s’emmarca dins del projecte del mateix nom del Pla de Promoció de la Investigació cofinançat per la Universitat Jaume I i la Fundació Bancaixa-Caixa Castelló.