El projecte innovador “IC-Life” planteja el desenvolupament de polseres cardíaques monitoritzades per a evitar la mort sobtada en l'esport

18/05/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La utilització de polseres cardíaques connectades via TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a un sistema de seguiment i monitorització podria evitar casos de mort sobtada en la pràctica d'activitats esportives, així com la detecció prematura d'anomalies cardíaques, prevenir certes lesions musculars esportives i afavorir una notable millora en el temps d'assistència sanitària a l'esportista. El projecte empresarial “IC-Life” desenvolupat pel jove emprenedor de la Universitat Jaume I de Castelló Hugo Alberto Ferrer ha sigut distingit per la Càtedra INCREA d'Innovació, Creativitat i Aprenentatge amb un accèssit del IX Premis d'Innovació i Creativitat 2011.

La possibilitat d'una mort sobtada pot començar a gestar-se amb alteracions cardíaques detectables fins a 60 minuts abans de produir-se la parada cardíaca. L'ús d'aquestes polseres permetria controlar aquestes anomalies, a més d'altres aspectes com les alteracions cardíaques generades pel consum de productes dopants, millorant l'exhaustivitat i reduint els costos dels controls esportius actuals.

“IC-Life” planteja el desenvolupament d'una polsera cardíaca que permet el control en temps real del pols de l'esportista tant professional com amateur, que pot ser controlat a través d'un sistema de monitorització. En cas de detectar una anomalia, tres senyals d'alerta simultània serien enviades al monitor de control, a les assistències mèdiques del recinte esportiu en cas d'existir, i a l'hospital o centre sanitari més pròxim, amb la qual cosa es reduiria al mínim el temps de resposta. Un temps clau ja que els quatre minuts posteriors a la parada es consideren vitals per a salvar la vida de la persona afectada. Transcorregut aquest temps les possibilitats de sobreviure decreixen i s'incrementen aquelles de tenir un altre tipus de seqüeles.

Hugo Alberto Ferrer, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i Màster en comptabilitat Avançada i Gestió Financera per l’UJI, amb un curs d'Especialització en Creació i Desenvolupament Estratègic d'Empreses Innovadores, explica que el cost de les polseres, l'equip de monitorització i les antenes necessàries no superaria els 20.000 euros, “un cost assumible i molt inferior, per exemple, als 180.000 euros que suposaria sotmetre a una revisió cardiovascular setmanal a 25 jugadors de futbol, i el més important, és una inversió que permetria salvar vides”. El sistema de polseres cardíaques pot aplicar-se a tot tipus d'activitats esportives que impliquen a un col·lectiu de persones, des d'entrenaments i competicions esportives de diferents disciplines al seu ús en instal·lacions esportives tant públiques com privades.

En l'actualitat els mètodes d'anàlisi per a detectar anomalies cardíaques passen per la realització de proves d'esforç amb electrocardiograma i ecocardiograma, anàlisis clíniques i anàlisis genòmics per a determinar malalties congènites; sent aquests últims prou cars. Itàlia és l'únic país que compta amb un programa de control massiu des de fa quasi 30 anys consistent en la realització d'electrocardiogrames, que ha aconseguit reduir en un 89% la incidència de mort sobtada des de la seua implementació.

La mort sobtada, segons la defineix el cardiòleg Norberto Debbag, “és la que ocorre en forma brusca i inesperada dins de la primera hora de l'inici dels símptomes, en un individu suposadament sa, com seria el cas d'un esportista, el que ho fa més temible”. El projecte “IC-Life” recull així mateix les consideracions del doctor Miguel Amor, qui indica que aquesta mort “ocorre amb major freqüència en les hores de la vesprada, coincidint amb aquelles en què es desenvolupa la pràctica esportiva, als mesos que corresponen als de competició, i finalment en estreta relació cronològica amb l'activitat esportiva”. Es calcula que un de cada 200.000 esportistes mor a l'any en el món per mort sobtada.

A Espanya, on més de 12 milions de persones practiquen esport, la Federació de Medicina de l'Esport està dissenyant un Registre Nacional de Mort Accidental i Sobtada en l'Esportista (MASD). Estudis previs realitzats des del camp forense assenyalen que des del 1995 fins al 2001 es van produir a Espanya 61 casos de mort sobtada en edats compreses entre els 11 i els 65 anys, sent 59 d'ells barons i 2 dones. Els esports més sovint implicats van ser ciclisme (21), futbol (13) i gimnàstica (5). En els distints estudis publicats, els esports més relacionats amb la mort sobtada varien segons els països. En EUA, els esports de major risc són el bàsquet i el futbol americà, amb el 68 i el 76% dels casos, respectivament. A Irlanda, els esports que més casos de mort sobtada van produir van ser el golf (31%) i el futbol gaèlic (21,5%); mentre que a Itàlia, l'esport més sovint implicat va ser el futbol (44,8%), seguit a distància pel bàsquet (10,2%).

Després de desenvolupar el projecte empresarial a partir de la seua observació com a esportista i emprenedor de la necessitat de prevenir els riscos que suposa la pràctica esportiva, Hugo Alberto Ferrer explica que compta amb la col·laboració de membres de l'Hospital Provincial i l'Hospital General de Castelló, així com del parc Científic, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, Espaitec. No obstant això, conscient de la dificultat d'emprendre en l'actual situació financera, continua realitzant gestions i cercant noves col·laboracions, tant amb empreses d'Enginyeria Electrònica com amb Centres Tecnològics o Instituts, que li permeten desenvolupar el sistema.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions