Mig centenar d’experts es reuneixen a l’UJI per analitzar els últims avanços en el camp dels làsers ultracurts i ultraintensos

18/05/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I de Castelló acull els dies 25 i 26 de novembre de 2010 la reunió de mig centenar d’experts nacionals i europeus del projecte “Ciència i aplicacions dels làsers ultracurts i ultraintensos” (SAUUL) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern espanyol amb 4.500.000 euros per al període 2008-2012.

La trobada científica inclou dos conferències impartides per Frédéric Louradour, de la Université de Limoges de França, qui parlarà sobre la “Caracterització i conformació de polsos femtosegon. El control de la seua propagació a través de les fibres òptiques”; i Benjamín J. Whitaker, de la University of Leeds del Regne Unit, qui tractarà el tema de “La coherència i el control de la química”. La reunió es completa amb les presentacions dels últims resultats per part dels grups d’investigació que hi participen en aquest projecte.

El làser constitueix una eina fonamental per al desenvolupament tecnològic de la societat actual que, precisament aquest any, celebra el seu 50 aniversari. Quan utilitzem dispositius tan quotidians com ara el reproductor de DVD, que ens permet mirar a casa la nostra pel·lícula favorita, o els lectors de codis de barres dels caixers dels supermercats, així com quan naveguem per Internet, fem servir la llum procedent d’un làser. En un àmbit més científic, els làsers s’utilitzen, entre altres moltes coses, per a monitoritzar el canvi climàtic o en diferents aplicacions biomèdiques com ara la cirurgia ocular, el tractament contra el càncer i la investigació en cèl·lules mare.

La investigació bàsica en aquest camp continua produint resultats impensables fins a fa poc temps. La duració temporal dels polsos de llum emesos per un làser pot ser extraordinàriament curta. La tecnologia actual permet generar polsos més curts que l’escala de temps del moviment dels àtoms en les molècules. Es tracta de polsos amb una durada de 0,000000000000001s, és a dir, la mil·lèsima part de la bilionèssima part d’un segon. Podem fer-nos una idea de l’extraordinària brevetat d’aquest període de temps, que s’anomena femtosegon, si diguem que un femtosegon és a un minut com un minut és a l’edat de l’univers. Per una altra banda, aquests làsers polsats, una vegada focalitzats, permeten aconseguir intensitats lluminoses tan extraordinàries que permeten calfar la matèria a temperatures de 10.000.000ºC i obtenir pressions d’1 bilió d’atmòsferes per a, d’aquesta manera, poder estudiar al laboratori, per exemple, els processos nuclears que ocorren als estels. 

Aquests dos aspectes de la tecnologia làser, els polsos de llum ultracurts i ultraintensos, són l’objecte del projecte SAUUL. Aquest projecte pretén establir aquesta tecnologia en l’àmbit estatal a través del Centre Làser Polsat de Salamanca (CLPU), una infraestructura estratègica singular que compta amb l’aprovació del Govern d’Espanya i està dirigida pel professor d’Òptica Luis Roso. A més, SAUUL també naix amb la intenció de situar Espanya dintre del projecte europeu ELI (“Extreme Light Infraestructure”), l’objecte del qual es la construcció d’una gran infraestructura europea, de forma semblant al centre europeu de recerca nuclear (CERN), per al desenvolupament de la font de llum làser més intensa i potent del món. Es preveu que aquesta infraestructura, que compta amb un pressupost inicial de 800 milions d’euros, entre en funcionament en 2015 en les instal·lacions que actualment es troben en fase de construcció a la República Txeca, Hongria i Romania.

A SAUUL convergeixen els grups estatals que als seus laboratoris compten amb sistemes làser de polsos ultracurts amplificats, entre ells el Grup de Recerca d’Òptica del Departament de Física de la Universitat Jaume I de Castelló (GROC). Aquesta infraestructura es troba als laboratoris del Servei Central d’Instrumentació Científica de la Universitat Jaume I, és utilitzada habitualment pels membres del GROC, i, a l’igual que la resta d’equipament del servei, es troba a disposició d’altres institucions públiques i empreses privades del nostre entorn. La Universitat Jaume I participa activament en la investigació dels sistemes làser de polsos ultracurts. El catedràtic d’Òptica de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, explica que en aquestes jornades s’analitzaran les noves oportunitats que proporciona aquesta tecnologia: “Les diferents aplicacions s’estenen des de la generació energètica mitjançant reactors nuclears de fusió, l’astrofísica, la física d’altes energies, la ciència de materials, la biologia o la medicina”.

El programa complet es pot vore a l'apartat 2010 Fall Meeting, CONSOLIDER-SAUUL a la pàgina web: http://optica.usal.es/optica/optica/news