Avis i àvies treballant en el cuidat dels néts mentre els pares dels xiquets es veuen obligats a incorporar-se al seu lloc de treball, persones amb ganes d'estudiar però sense possibilitats d'abandonar el treball per a fer-ho mentre majors amb il·lusió per mantenir la seua ocupació remunerada es veuen forçats a jubilar-se..., situacions de vegades incongruents a les quals aboca l'actual esquema de vida laboral: aprenentatge, treball i retir, que es podrien salvar a través del retir temporal al llarg de la vida, una nova proposta del grup d'investigació de Sociologia de l'Envelliment de la Universitat Jaume I que tendeix a superar desigualtats de gènere, edat i classe.

La proposta planteja la possibilitat de retirar-se temporalment del treball remunerat en el moment de la vida que es crega més adequat i no obligatòriament al final del cicle. El professor de Sociologia de l’UJI, Alfredo Alfageme, explica que es tractaria de “treballar amb temps de retir per temps de treball, per exemple, en una proporció de tres anys de retir per cada vuit treballats, que vindria a equivaldre a una persona que treballa 40 anys i cobra la jubilació durant 15 anys”. D'aquesta manera, les despeses en finançament per part de l'Estat no tindrien per què variar, però s’oferiria als treballadors un dret flexible, la possibilitat de decidir sobre l'esquema de la seua vida laboral.

L'estudi realitzat pel grup d'investigació sobre l'opinió d'experts en sociologia de l'envelliment i de la població en general demostra que la principal dificultat amb què es troba aquesta proposta “no és pràctica sinó cultural a causa de l'arrelament de l'esquema de jubilació”, explica Alfageme. L'investigador ressalta que es tracta d'una iniciativa “que està en la línia de superar tant desigualtats estructurals de gènere com la discriminació de les persones majors d'una cosa molt valorada com és el treball remunerat i, en tercer lloc, és també una política que beneficiaria als més desfavorits socialment, a les classes més baixes”.

En el cas de les desigualtats de gènere, Alfageme explica que “el curs vital estructurat en tres fases, com el que tenim tan ficat en el cap, consistent a estudiar, treballar i finalment retirar-se, està pensat per als hòmens ja que el període de treball fora de casa és el període més fèrtil de les dones”. D'altra banda, des de la sociologia de l'envelliment, afirma que “la jubilació forçosa acaba sent un mecanisme d'exclusió per edat d'una cosa molt valorada com és el treball remunerat, que forma part del que la gent és”. En aquest sentit, defensa, com molts altres especialistes, que “la jubilació hauria de ser més un dret que una obligació, questió que a més ajudaria enfront de la crisi”. Per això, considera adequades les últimes mesures encaminades a deixar que continuen treballant aquells que opten per aquesta opció. Actualment, explica que “a pesar que no siga il·legal continuar treballant, excepte en l'Administració, en la pràctica es converteix en una obligació ja que les empreses poden forçar la jubilació, fins i tot abans de l'edat oficial, la qual cosa no deixa de ser un acomiadament encobert que els resulta més rendible”.

Respecte al fet d'afavorir a les classes més baixes, Alfageme destaca que el retir temporal permetria estudiar a aquelles persones que no van poder fer-ho en el seu moment. “Sembla molt clar que en aquest esquema tan estricte ixen beneficiades les persones que estudien, i generalment són aquelles que pertanyen a classes mitjanes que tenen la cultura de mantenir els fills mentre s'estiguen formant. Per a les classes baixes el percebre que estudiar era una bona idea moltes vegades arriba tard i queden exclosos de la formació per sempre, quan podrien preferir posposar la seua jubilació i optar a un retir remunerat per a estudiar”.

L'esquema d'aprenentatge, treball i retir sembla a més pensat per a temps de plena ocupació, assenyala el sociòleg, qui considera que el fet que les persones pogueren optar al retir temporal permetria a altres optar durant aquest temps a estos llocs de treball, tractant-se “en certa manera d'una política d'ocupació”. “I no han de ser obligatòriament els majors els que donen pas als jóvens, les persones som quelcom molt més complicat que un cos que compleix anys, quelcom més que una edat i és un mite que la vellesa siga una etapa de discapacitat”, ressalta. “Al final les persones obligades a jubilar-se moltes vegades estan treballant igual o més. Vas a la porta d'un col·legi i està ple d'avis i àvies que van a pel néts, i jo crec que la majoria de treballs d'avui són menys durs que cuidar xiquets. Com al final l'avi no pot treballar en una ocupació remunerada, s'ha d'encarregar dels néts, mentre potser els pares estan en una oficina fent una tasca molt més relaxada”.

Entrevistes a experts i treballadors

Per a conèixer la posició dels experts i la societat sobre el retir temporal al llarg de la vida, el grup d'investigació coordinat per Alfageme està aplicant, d'una banda, el mètode Delphi, consistent a realitzar un qüestionari a experts i, en una segona fase, tornar a plantejar-los les mateixes preguntes facilitant-los les respostes obtingudes inicialment, de manera que les opinions puguen anar convergint. Es tracta d'una metodologia interessant quan es tracta de temes nous en què no hi ha una tradició. A més de recopilar a través del mètode Delphi les opinions d'una vintena d'experts en sociologia de l'envelliment, l'estudi s'ha completat d'altra banda amb altres tantes entrevistes obertes a hòmens i dones de distinta edat i situació laboral i familiar, preguntant-los quin ús farien o haurien fet d'aquest dret.

De l'estudi realitzat fins a la data, les conclusions del qual es publicaran al llarg de 2011, es desprèn que “la jubilació té un arrelament cultural tremend. Costa fer entendre la gent que la jubilació no és una política de sempre ni de tots els llocs i que hi ha alternatives que poden ser millors”, assenyala Alfageme. A pesar que la proposta “en general es valora positivament i s'entén que és raonable i justificada, es tendeix a veure com una utopia”. Açò porta a què la seua aplicació siga difícil per raons culturals, no pràctiques. El sociòleg assenyala que “en el cas dels experts és curiós veure com les opinions es polaritzen, o ho veuen molt clar i són molt favorables a la proposta o es cuirassen entorn de protegir la jubilació entesa com el retir definitiu, forçós i irreversible a partir d'una edat”. En tot cas, ressalta que “no s'estaria obligant a ningú a no jubilar-se i a treballar de major, sinó que es donaria una alternativa perquè la gent treballadora poguera distribuir els temps de retir en funció dels seus interessos i no obligatòriament al final”.

L'aplicació d'aquesta proposta obligaria a definir nombroses qüestions, com un sistema per a prioritzar la concessió dels retirs temporals en funció dels motius per a sol·licitar-los o les condicions per al retorn al treball “que potser podrien obligar a mantenir el lloc de treball basant-se en motius com el cuidat d'una persona dependent, estudis, etc.”. Així mateix, destaca Alfageme que les pensions per discapacitat garantirien que cap persona que no estiguera en condicions es vera obligada a continuar treballant. Un altre avantatge, en opinió del professor, seria que davant “retalls en les prestacions de les pensions s'evitaria que els castigats sempre siguen els majors per a repartir-ho de forma més equitativa entre tota la població”.

El projecte d'investigació “El retir temporal del treball remunerat al llarg de tota la vida. Algunes opinions significatives”, emmarcat en el Pla de Promoció de l’UJI i la Fundació Bancaixa, contribueix a la finalitat de la sociologia de denunciar, destacar o recordar la possibilitat de canviar les coses que semblen inamovibles en una societat.