Una investigació de l’UJI demostra que el bilingüisme s’associa a una reorganització cerebral que du una millor eficàcia en les funcions executives

04/05/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El grup d’investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit pel catedràtic de Psicologia Bàsica, César Ávila Rivera, ha descrit que les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques en les que es fan servir funcions executives degut a una diferent forma de control cerebral.

L’estudi desenvolupat pel grup d’investigació de la universitat pública de Castelló, en el que també han participat dos professors de la Universitat Pompeu Fabra, ha posat de manifest que les persones bilingües fan servir el lòbul frontal inferior esquerra, l’àrea de Broca, per respondre estímuls on es realitzen funcions executives (com ordenar formes per color o forma), mentre que les persones monolingües utilitzen la part dreta per respondre els mateixos estímuls.

L’àrea de Broca esquerra, on precisament es produeix la resposta per canviar de llengua, està situada a l’hemisfèric esquerra frontal del cervell i és la responsable del processament del llenguatge realitzant tasques relacionades amb la producció de la parla i en el cas de les persones bilíngües, del control de la llengua que s’utilitza. Diversos estudis conductuals havien trobat aquesta diferència en les funcions executives entre bilingües i monolingües, però fins ara, no s’hi havia realitzat la descripció neural.

“Les conclusions són molt importants, perquè evidencien un aspecte desconegut del bilingüisme, que va més enllà de les avantatges lingüístiques, i és que les persones bilingües són més eficaces en respondre a determinats estímuls”, explica l’investigador César Ávila, qui assegura que l’estudi demostra que el bilingüisme no només té efectes sobre el cervell a nivell lingüístic, sinó que funciona de forma diferent, destacant la importància d’introduir les llengües a edat primerenca perquè produeix beneficis cognitius.

Per realitzar l’estudi, els científics han comptat amb la participació d’estudiantat voluntari de la Universitat Jaume I i la col•laboració de l’Hospital General de Castelló, on es fan les ressonàncies magnètiques funcionals. La mostra estava integrada per dos grups extrems, d’una banda, joves que han desenvolupat el bilingüisme (valencià i castellà) des d’edat molt primerenca i per altra, joves monolingües de castellà d’altres comunitats autònomes o països de parla hispana.

La investigació es publicarà pròximament en la prestigiosa revista NeuroImage, una publicació que recull articles vinculats a les funcions cerebrals, sota el títol “Crear un pont entre llengua i atenció: Base cerebral de l’impacte del bilingüisme sobre el control cognitiu”, (Bridging Language and Attention: Brain basis of the impact of bilingualism on cognitive control).

Aquesta investigació s’emmarca dins d’un projecte més ampli del programa Consolider-Ingenio 2010 anomenat “Bilingüisme i neurociència cognitiva”, un consorci format per quatre universitats espanyoles (Jaume I, Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona i Universitat del País Basc) que té com objectiu estudiar el bilingüisme, en concret les seues bases neuronals.

Ara, el grup continua amb la investigació per aconseguir repliques d’aquest patró amb tasques més complicades, com per exemple emprant termes lingüístics perquè “si pensem que el procés és evolutiu i ho demostrem en tasques similars, poden confirmar amb més força els resultats obtinguts”, conclou el catedràtic de Psicologia Bàsica.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions