Els trets de personalitat permeten predir des de la infància la predisposició a un consum abusiu d'alcohol

28/04/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Els trets de personalitat d'un xiquet de 12 anys permeten predir la predisposició a un consum abusiu d'alcohol en anys posteriors segons demostren els estudis desenvolupats per investigadors del Grup de Personalitat i Psicopatologia de la Universitat Jaume I. Es tracta d'un avanç que permetrà desenvolupar programes i campanyes de prevenció més efectius en poder tenir en compte les característiques psicològiques de les persones més vulnerables. Les persones més extravertides, buscadores de sensacions, impulsives i amb una baixa responsabilitat (personalitat desinhibida) es troben més exposades a un consum abusiu d'alcohol, sempre depenent d'altres variables com la combinació amb altres trets de la personalitat o el context social.

El catedràtic de Psicologia de la Personalitat, Generós Ortet destaca que “aquests trets de personalitat en si no són bons o roïns, tot depèn de les combinacions, però conèixer aquestes variables ens permet preveure molts àmbits diferents”. “Si podem detectar els patrons de la forma de ser abans que aparega el problema, el consum, podem fer campanyes de prevenció dirigides a aquestes persones en situacions de major risc”, ressalta. Per a arribar a conèixer aquests patrons, el grup d'investigació que coordina ha desenvolupat diversos estudis finançats per Bancaixa, el Ministeri de Ciència i Innovació i el Pla Nacional sobre Drogues.

En 2003 els investigadors de l’UJI van posar en marxa un estudi longitudinal prospectiu amb una mostra d'al voltant de 500 adolescents de 1r de la ESO. “Atés que els trets de personalitat estan presents des de la infància, allò que fem és estudiar aquestes característiques als 12 anys, quan ja es té suficient capacitat per a contestar els qüestionaris de personalitat i el consum d'alcohol és encara molt minoritari”. Els diferents informes realitzats a Espanya situen l'inici del consum d'alcohol entre els 13 i 14 anys, sent el factor principal desencadenant la influència dels amics. El grup va mantenir l'estudi sobre les variables psicològiques i socials i d'aquests mateixos adolescents durant quatre anys, detectant que “a partir de la personalitat i altres variables psicològiques i socials als 12 anys podem predir de manera significativa el consum d'alcohol als 16”.

Aquests resultats han sigut corroborats per un altre estudi transversal, realitzat amb universitaris, i dos projectes transculturals amb Escòcia i Canadà. La línia d'investigació més innovadora s'obri amb l'estudi de les variables genètiques, explica Ortet, en la qual els investigadors de l’UJI col·laboren amb biòlegs de la Universitat de Barcelona. En l'esmentat estudi transversal amb uns 500 universitaris es van incloure variables tant de personalitat i altres variables psicològiques i socials, com biològiques. “Sabem que la personalitat té una component hereditari, la influència genètica sobre la nostra forma de ser és d'al voltant del 50%”, assenyala Ortet. De les investigacions desenvolupades es desprèn que hi ha gens que es troben relacionats tant amb l'alcoholisme com amb les característiques de personalitat que van associades al consum d'alcohol, per exemple, gens lligats a la transmissió de dopamina que s'associen a una major probabilitat de ser buscador de sensacions (personalitat desinhibida) i també a patir certs tipus de trastorns per l'alcohol”. Així, el nexe entre la personalitat i el consum d'alcohol té també un fonament biològic, no sols a través de variables ambientals i d'aprenentatge.

En aquest camp, el grup d'investigació està treballant en estudis d'interacció entre els marcadors genètics i l'ambient, seguint les últimes tendències d'investigació a nivell internacional. Els investigadors Manuel Ignacio Ibáñez i Jorge Moya expliquen que les persones amb marcadors genètics associats al consum d'alcohol tendeixen, en condicions normals, a consumir un poc més que les que no ho tenen. No obstant això, en l'adolescència l'ambient, el consum dels amics, és més important que la genètica. Però si s'uneixen ambdues, genètica i consum d'iguals, el consum propi es dispara exponencialment, segons els estudis realitzats a l’UJI.

Tendència al model de consum anglosaxó

El Grup de Personalitat i Psicopatologia de l’UJI ha complementat aquests estudis amb dos projectes transculturals. En el primer d'ells va comparar el consum i la personalitat d'adolescents escocesos i espanyols. “Les característiques de personalitat com la baixa responsabilitat, la recerca de sensacions i la impulsivitat (desinhibició) es relacionen en ambdós casos amb el consum d'alcohol, però sempre molt lligades al consum d'amics. No obstant això, es tracta de trets que solen portar a tenir un grup d'amics amb expectatives semblants d'animació i recerca de sensacions i açò en el nostre context cultural apareix lligat a alcohol”, explica Ortet. Quant a nivells de consum, els adolescents escocesos bevien quasi el doble.

Per la seua banda, Laura Mezquita va realitzar el passat estiu una estada a Canadà per a dur a terme una comparativa entre una mostra de més d'1.000 universitaris espanyols i 600 canadencs. La investigació va evidenciar que el consum a Espanya està canviant. “Ja no estem en el patró mediterrani associat al consum moderat durant la setmana sinó que el patró sembla que s'aproxime més a l'anglosaxó de beure amb menys freqüència però en quantitats molt elevades, es tendeix a la ‘fartada’ en cap de setmana”. L'estudi va revelar que els espanyols beuen en menor freqüència però més quantitat que els canadencs. Quant als trets de personalitat, analitzats en el cas dels universitaris espanyols, es va evidenciar que es mantenen els mateixos trets associats al consum d'alcohol.

Els estudis longitudinals sobre personalitat i consum d'alcohol desenvolupats a l’UJI són dels pocs realitzats sobre aquesta matèria a Espanya i les anàlisis d'interacció entre genètica i ambient són estudis punters al seu camp. Des del grup d'investigació destaquen la importància de tenir en compte aquestes variable per a poder desenvolupar campanyes de prevenció realment efectives. Aquestes campanyes han de dissenyar-se per a desanimar als joves a realitzar un consum excessiu d'alcohol, però cercant alternatives sanes, encara que estimulants, de passar-se'l bé amb els amics els caps de setmana. En definitiva, opcions atractives per a les persones precisament més buscadores de sensacions (desinhibides) i, per tant, més vulnerables al consum d'alcohol i altres drogues.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions