Provocar mutacions genètiques en les llavors a través de radiacions de rajos gamma per a seleccionar tarongers més resistents a la sequera i als elevats nivells de salinitat que es donen als pous de reg de tota la zona mediterrània és l'objectiu que persegueix el grup d'Ecofisiologia i Biotecnologia de la Universitat Jaume I de Castelló. Durant els cinc anys que porten treballant en el projecte “Generació d'una col·lecció de mutants de portaempelts de cítrics tolerants a l'estrès salí i hídric”, els investigadors han realitzat proves en més de 50.000 llavors a partir de les que han obtingut 15 nous genotips amb una elevada tolerància a la salinitat a l'aigua de reg. Ara, en una nova fase, es provarà la resposta al camp d'aquests nous arbres perquè en un futur puguen millorar la competitivitat del sector agrícola.
“Més del 30% dels pous de reg de la zona mediterrània estan salinitzats per la sequera i la sobreexplotació i aquesta situació es mantindrà o empitjorarà en els pròxims anys, d'ací la importància de desenvolupar conreus resistents a aquestes condicions”, destaca el coordinador del grup i catedràtic de Producció Vegetal Aurelio Gómez. La investigació de l’UJI, que compta també amb la participació de la investigadora Rosa Pérez, se centra en diversos portaempelts de cítrics utilitzats de forma habitual en la citricultura mediterrània per la seua tolerància al virus de la tristesa i a altres malalties vegetals. “La millora de la resistència del portaempelts a la salinitat de l'aigua va a més lligada a una major tolerància de l'arbre a condicions de sequera”, explica l'investigador.
Per a provocar les mutacions genètiques el grup d'Ecofisiologia i Biotecnologia compta amb la col·laboració del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, on disposen de l'equipament necessari per a realitzar les radiacions de rajos gamma en les llavors, accelerant-se així les mutacions que es produeixen en la naturalesa. “Els cítrics acumulen unes poques mutacions de generació en generació en la naturalesa, el què nosaltres fem és multiplicar per 10 la taxa d'acumulació d'aquestes mutacions per cada planta gràcies a la irradiació amb rajos gamma”, explica Aurelio Gómez, qui ressalta que es tracta d'un mètode físic totalment innocu, sent en realitat un dels mètodes tradicionals de millora i selecció d'espècies vegetals.
El grup realitza irradiacions a al voltant de 4.000 llavors tres vegades a l'any. Totes aquestes llavors són després cultivades al laboratori en tubs d'assaig in vitro amb un elevat nivell de sal en el medi per a seleccionar únicament els resistents. “De les 4.000 llavors conreades in vitro únicament entre 50 i 100 solen resistir l'estrès impost”, explica l'investigador. “Aquests genotips es traslladen a l'hivernacle de l’UJI, on després d'un període d'aclimatació i recuperació, es propaguen clonalment i es realitzen nous assajos de resistència a sequera i salinitat ja en tests. En aquest cas, el nombre de plantes que superen la prova és molt més reduït, optimitzant-se així el procés de selecció. D'esta manera, després de sotmetre a aquesta metodologia a al voltant de 50.000 llavors, són 15 els genotips que s'han mostrat més tolerants i, per tant, passaran a la tercera fase consistent en el seu conreu al camp “per a veure si en aquestes condicions, com a arbre adult, continuen sent més resistents. Aquest procés durarà altres cinc anys més ja que al camp, a més de la tolerància a la sequera i la salinitat , s'ha de caracteritzar agronòmicament les noves plantes i comprovar que no existisquen problemes d'incompatibilitat amb les varietats comercials que s'empeltaran sobre els nous portaempelts”.
L'objectiu final d'aquest projecte, que compta amb finançament de Bancaixa i del Ministeri de Ciència i Innovació, és transferir el coneixement a la societat i millorar la competitivitat del sector agrícola. “Al laboratori intentem compatibilitzar la part d'investigació científica bàsica amb una altra més aplicada, de desenvolupament útil per a la citricultura”, ressalta Gómez. Al respecte, destaca a més el fet que els citricultors estan molt oberts a les millores en varietats i portaempelts, “són agricultors que tenen un nivell tècnic alt i si demostres que hi ha un nou portaempelts més resistent a la salinitat i a la sequera tindrà un impacte social important i suposarà una notable millora ja que l'escassesa d'aigua i la salinització dels pous de reg tristament és un problema que seguirà donant-se en la conca mediterrània”.
A fi de garantir la transferència de coneixement a la societat, el grup d'Ecofisiologia i Biotecnologia de l’UJI ofereix també assessorament i serveis tecnològics a les empreses del sector interessades a avançar en la millora de les diferents espècies. A aquest respecte, el catedràtic de Producció Vegetal destaca que cada vegada són més les empreses del sector citrícola interessades a establir els seus propis programes de millora, “i nosaltres podem prestar-los assessorament tecnològic, realitzant les fases inicials perquè després aprofundisquen ells en les fases de selecció, sempre donant-los assessorament, facilitant-los anàlisis genètiques i metabòlics de les plantes, etc.”.
Grup d'Investigació d'Ecofisiologia i Biotecnologia: http://www.ventanillaunica.uji.es/LibroNaranja/CS/Ecofisiologia.php