Demostrar que l’spin d’un electró és el responsable que els punts quàntics no actuen com fins ara deia la física atòmica és un dels descobriments de l’estudi teòric realitzat per Juan Ignacio Climente, personal investigador del Programa Ramón y Cajal en el Departament de Química Física i Analítica de l’UJI, juntament amb altres investigadors del National Research Council de Canadà, i que ha estat publicat en l’últim número d’una de les revistes científiques més importants en l’àmbit de la física, la Physical Review Letters.
La investigació desvela que els punts quàntics (una espècie d’àtoms artificials fabricats amb materials semiconductors) es comporten de distinta manera que els àtoms naturals en condicions semblants, quan s’aproximen per a formar molècules.
En els experiments, desenvolupats pel personal del Naval Research Laboratory, de Washington, s’ha demostrat que els punts quàntics que utilitzaven buits (electrons amb càrrega positiva i major massa) en compte d’electrons (que tenen càrrega negativa) aconseguien un estat molecular antienllaçant com a forma estable, quan els àtoms naturals necessiten una aportació extra d’energia per a arribar a aqueix estat.
Aquesta nova actuació permet als investigadors influir en el seu comportament i dotar-los de les propietats que més interessen. Per aquest motiu, ha suposat una revolució en l’estudi de la física fonamental, ja que permeten estudiar, en el laboratori, situacions que no podien estudiar-se amb els àtoms naturals.
En l’actualitat, els punts quàntics són utilitzats en optoelectrònica, per a fabricar làsers que emeten llum amb freqüència en l’espectre infraroig, amb la qual cosa s’aconsegueix una major eficiència; en biomedicina, com a marcadors biològics, per a oferir imatges més nítides i evitar les superposicions; o també s’utilitzen en transistors de baix consum, que es carreguen amb un sol electró.