Investigadors de l’UJI posen a punt un nas electrònic per facilitar la selecció d’aliments més aromàtics

13/05/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Comptar amb un sistema d’olfacte electrònic que permeta discriminar quines tomaques, melons o qualsevol altre tipus de productes tenen un aroma més atractiu resulta especialment útil per a les empreses. No obstant això, els coneguts com a nassos electrònics existents no “oloren” igual en funció de les condicions del laboratori que van canviant al llarg del dia i entre dies. Per a esmenar aquestes derives, investigadors del grup de Millora de la qualitat agroalimentària de la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat una metodologia de tipus estadístic, possibilitant així que es puguen comparar de forma eficient les característiques aromàtiques de diferents mostres d’un producte amb el fi últim de seleccionar les de millor qualitat.

Fins a la data les mostres  analitzades al dia i entre dies patien una sèrie de derives ja que “influeix prou l’ambient, la temperatura del laboratori, la humitat... de manera que perquè les avaluacions siguen útils ha calgut fer un ampli treball previ de correcció a través d’una metodologia que és extrapolable a altres equips i productes”, segons explica l’investigador de l’UJI Salvador Roselló. Aquesta metodologia, que permet corregir la deriva de les anàlisis al dia i entre dies, part de la tesi realitzada per Mercedes Valcárcel sobre “Optimització del procés d’avaluació i selecció de germoplasma de tomaca per característiques de qualitat organolèptica: ús de tecnologia NIR i sensors electrònics”.

El sistema d’olfacte electrònic és un instrument dotat de sensors químics i d’un programa quimiomètric de reconeixement de models, que és capaç de reconèixer i comparar olors individuals o complexos. Igual que el sistema olfactiu humà, el seu objectiu és relacionar l’aroma que es percep amb una resposta que, després de ser emmagatzemada en la memòria, servisca com a model en posteriors anàlisis. Els nassos electrònics han trobat en el sector agroalimentari un dels seus camps naturals d’actuació.

Aquest equip permet analitzar un nombre elevat de mostres mantenint l’empremta aromàtica de conjunt. Fins al moment els dos sistemes emprats habitualment per a l’anàlisi de mostres són, explica Roselló, “d’una banda, un panell de tast format per experts que et dóna informació molt valuosa però té un ús limitat i costós, ja que només es poden realitzar uns pocs tastos al dia. L’altre sistema és l’anàlisi químic, a través d’un espectròmetre de gasos-masses, que dóna informació sobre tots els compostos volàtils d’un producte de manera que pots comparar entre variables, però és una informació excessivament abstracta en la que es perd l’avaluació global del conjunt”. El nas electrònic reuneix característiques interessants d’aquests dos sistemes tractant d’evitar alguns dels seus problemes.

“En un programa de millora per a seleccionar varietats a vegades tens cents o milers de mostres, perquè estàs seleccionant una generació segregant, on hi ha individus prou distints i el que vols és quedar-te amb els millors. Això descarta totalment un panell de tast i la selecció analítica dóna més informació però es perd el conjunt”, explica l’investigador, assenyalant com a exemple que en el cas de les tomaques “estan implicats més de 40 aromes i no importa com més millor, sinó que el conjunt tinga una percepció que es considere adequada”. Un altre avantatge de l’ús d’aquests equips és que es poden congelar les mostres i anar avaluant gradualment totes les mostres de manera que “en un període d’uns mesos pots haver avaluat quantitats importants de mostres”.

El grup d’investigació de l’UJI està aplicant les possibilitats que obri el nas electrònic en estudis per a la millora de les varietats de tomaques. “També tenim experiència en l’investigació amb melons pel que seria fàcilment extrapolable. Per a treballar amb altres productes hauríem d’ajustar els paràmetres d’ús de l’equip”, assenyala Roselló. La Jaume I treballa actualment amb diferents empreses de tomaques i melons, considerant l’investigador que aquest equip “té unes possibilitats de transferència a empreses que poden ser molt interessants”. El nas electrònic és especialment útil, segons assenyala Roselló, per a empreses de llavors, que necessiten seleccionar el seu material vegetal i oferir un producte diferenciat, per la qual cosa dediquen importants recursos a R+D. També pot resultar especialment útil per a millorar els sistemes de control de qualitat de les empreses de manufacturats alimentaris.

Tots els sistemes de nas electrònic que existeixen actualment en el mercat consten de tres parts ben diferenciades. La primera d’elles implica la presa de mostra que, donades les característiques de volatilitat de la mateixa, es fonamenta en la tècnica de l’espai de cap estàtic. Els volàtils, concentrats per calfament en la fase vapor que està sobre la mostra (líquida o sòlida) són introduïts en el sistema de sensors que mesuren les diferents propietats fisicoquímiques dels components de l’aroma, convertint l’olor en el senyal mesurable que un ordinador s’encarrega de processar –mitjançant tècniques quimiomètriques–, proporcionant un gràfic que representa l’empremta digital de la dita olor. Així, presa de mostra, conjunt de sensors i sistema de tractament de dades són les parts essencials de qualsevol tipus de nas electrònic comercial.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions