El grup d’investigació “Gestió Integrada de Plagues Agrícoles” de l’UJI col·laborarà en el consorci Spidermite, a través de la Unitat Associada d’Entomologia Agrícola (integrada pel grup de l’UJI, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries i el Centre d’Investigacions Biològiques) del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per estudiar la interacció entre l’aranya roja, Tetranychus urticae i la coberta vegetal, després de participar en la primera reunió sobre el genoma d’aquest organisme que s’ha celebrat a La Rioja a finals del mes d’octubre de 2009.

La publicació de la tota la seqüència del genoma es realitzarà possiblement a començament de l’any 2010 a la revista Nature. En aquest treball han participat investigadors en genòmica d’Europa i Amèrica, coordinats pel científic serbi Miograd Grbic, investigador de la Universitat d’Ontario a Canadà i col·laborador de l’Institut de les Ciències de la Vinya i el Vi de La Rioja, qui ha propiciat la trobada, ja que un altre organisme similar (l’aranya groga, Eotetranychus carpini) ataca el cultiu de la vinya.

El genoma de la T. urticae és el primer que es coneix del grup dels Chelicerata (la segona categoria d’animals terrestres més nombrosa, superada només pels insectes), on hi ha quatre classes, entre les quals està l’Arachnida, al qual pertany l’aranya roja. Hi ha catalogades unes 70.000 espècies d’aquest grup, la major part són aranyes i àcars, o altres menys nombroses com els alacrans.

El professorat del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’UJI investiga en aquest camp des de l’any 2000 amb l’objectiu de resoldre l’important problema que suposa per a la citricultura de Castelló l’atac en forma de plagues d’aquests petits organismes (no superen les 400 micres de grandària), que afecten principalment el cultiu del clementí. Actualment el grup està format per tres professors universitaris: Josep Jacas, Mónica Hurtado i Tatiana Pina; i tres membres del personal investigador en formació: Ernestina Aguilar, Sara Pascual i Consuelo Pérez.

Els treballs dels investigadors de la Jaume I han estat orientats a buscar solucions de producció integrada, és a dir, implementar mesures de control que potencien al màxim l’acció dels enemics naturals, recorrent als acaricides més selectius només com a últim recurs, és el que s’anomena control biològic per conservació. En concret, s’han realitzat estudis per esbrinar quines cobertes vegetals són més eficaces per impedir que l’aranya passe a l’arbre, faça minvar la capacitat fotosintètica de les fulles, la qual cosa es pot traduir en menor collita, i taque la fruita, cosa que produeix una disminució en la qualitat del fruit.

Encara falta concretar quin serà el paper del grup d’investigació de la universitat pública de Castelló, però sembla que l’interès se centra a esbrinar com reaccionen algunes plantes a l’atac de l’àcar, quines són les més resistents o les menys propícies per a la reproducció de l’organisme. En els estudis portats a terme fins al moment, s’ha aconseguit un bon resultat amb una coberta vegetal sembrada de Festuca arundinacea, una espècie de gramínia, que ha disminuït la incidència de l’aranya a l’arbre com a conseqüència dels seus efectes sobre l’aranya i sobre els seus enemics naturals, els àcars fitosèids.

Tetranychus urticae és una plaga agrícola d’importància mundial que ataca més de 1.000 espècies distintes de plantes com ara el panís, soja, tomata, pebrera, vinya, pomer o taronger. El fet de conèixer el genoma permetrà estudiar mètodes més eficaços per al seu control i desenvolupar acaricides més selectius i per tant, més efectius. A més, possibilitarà la seqüenciació de genomes d’altres espècies de famílies pròximes, algunes amb moltes implicacions a nivell humà, com la dels àcars causants de les al·lèrgies o les caparres, transmissores de malalties.

La seqüència completa del genoma ha estat finançada pel Departament d’Energia dels Estats Units i el Joint Genome Institut i la seua anotació realitzada pel consorci internacional Spidermite, format per experts en genètica de Canadà, Xile, Estats Units, Brasil, Itàlia, Alemanya, Holanda, França (amb l’aportació del grup de María Navajas, experta en biologia molecular d’aquest tipus d’àcars), Bèlgica (la Universitat de Gant ha creat un programari informàtic per gestionar tota la informació) i Espanya, amb la participació de diversos grups del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i empreses de biotecnologia.

L’objectiu final del consorci Spidermite és aplicar el coneixement multidisciplinari generat per a reduir les aplicacions de plaguicides, i la implementació d’estratègies innovadores de control que possibiliten una agricultura més sostenible. També l’experiència servirà de model per al control d’altres plagues demostrant les possibilitats d’aplicació de la genòmica a l’agricultura.