Una tesi constata que la proliferació d’empreses de seguretat privada occidentals en els països del tercer món està donant lloc a una nova forma de colonialisme postmodern. El treball desvela les arrels de la legitimitat d’aquestes companyies, a qui reten comptes i l’impacte que tenen en relació a la sobirania dels països que empren els seus serveis i davant de la seguretat del sistema internacional.
Des de principis dels anys 90 s’han multiplicat les empreses que ofereixen serveis en l’àmbit de la seguretat, fins llavors monopoli exclusiu dels estats. Es tracta de firmes transnacionals que subministren serveis de caràcter policial o militar de manera lucrativa. El cas més recent i sonat és el de la companyia de mercenaris Blackwater, contractada pel govern dels Estats Units a l’Iraq i protagonista de nombrosos escàndols per la seua manera d’actuar.
La tesi, titulada Les empreses de seguretat privada i el colonialisme postmodern a l’Àfrica: una mirada des de la Filosofia de la Pau, aborda el cas d’Angola i Sierra Leone, dos països africans que van ser dels primers a fer ús dels serveis d’una empresa de seguretat privada (ESP). «La participació de la sud-africana Executive Outcomes en els conflictes en aquests països va anunciar l’arribada de les ESP com a nous actors en l’àmbit internacional», assenyala Eric George, autor de l’estudi.
La investigació conclou que les ESP serveixen als estats més forts del sistema internacional, mantenint sota control a zones perifèriques problemàtiques o riques en recursos. «Les ESP ofereixen un exemple d’una nova forma de colonialisme postmodern. Una de les seues característiques principals és el control de recursos i del poder per mitjà d’instruments no estatals», explica Eric George.
Els serveis que ofereixen les ESP són molt variats. Inclouen la redacció d’informes de seguretat, la protecció d’ambaixades, l’entrenament d’exèrcits, la construcció de bases militars o la provisió de combatents durant els conflictes. En alguns països el govern els ha cedit la gestió de presons, la interrogació de presos, la protecció d’infraestructures petrolieres, el reclutament i l’entrenament de cossos policials.
A més, l’autor destaca que els casos d’Angola i Sierra Leone demostren la necessitat moral i intel·lectual de plantejar-se de quina manera les temptatives de vincular la seguretat i la pau a objectius mercantils influeixen en com es perceben aquests conceptes.
Així, mentre el colonialisme postmodern il·lustra els perills de la privatització de la seguretat, la Filosofia per a la Pau, en la qual s’emmarca aquesta tesi, ofereix una visió de les seues possibilitats. «Si és veritat que la privatització de la seguretat a Angola i Sierra Leone indiquen un canvi perillós, és també veritat que s’ha d’entendre com una oportunitat de subvertir el concepte de seguretat i reconstruir les competències humanes per a fer-hi les paus. Tal vegada, l’aportació més important d’aquest treball és que l’anàlisi ofereix la possibilitat del canvi», sentència l'Eric George.
La tesi ha estat dirigida, dins del Programa de Doctorat d’Estudis Internacionals en Pau, Conflictes i Desenvolupament, pel professor de la Universitat Jaume I Vicent Martínez Guzmán i per la professora de la United States International University a Nairobi (Kenya) Macharia Munene.