La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2018/2019, un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada pel conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà; l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco; la rectora de la Universitat de València, Vicenta Mestre; el rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora; el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Jesús Tadeo; el rector de la Universitat Catòlica de València, José Manuel Pagán; el president del Consell Social, José Luis Breva; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila, i la secretària general, Cristina Pauner, entre altres autoritats.
En el seu discurs la rectora Eva Alcón ha avançat alguns dels projectes i de les iniciatives que vol impulsar durant aquest nou curs acadèmic. Començant per l'estudiantant, ha anunciat la dinamització de la Comissió d'Assumptes Estudiantils, juntament amb el Consell de l'Estudiantant; l'inici de la Casa de l'Estudiantat, un espai reivindicat durant anys; o la realització d'un estudi per millorar i ampliar l'oferta acadèmica de l'UJI, buscant un equilibri entre la demanda social, les necessitats presents i futures del teixit productiu i la viabilitat econòmica. Eva Alcón ha agraït al Consell l'esforç que ha fet per facilitar l'equitat en l'accés als estudis superiors, amb la baixada de taxes i l'increment en beques, i ha afirmat que des de l'UJI s'impulsarà un pla propi i unificat de beques.
Pel que fa al professorat, s'ha compromès a treballar per aconseguir les millors condicions possibles: «Ja hem encetat algunes accions però seguirem reivindicant davant del Govern unes millores globals; també avançarem en l'aplicació del document de carrera docent, i donarem especial suport a les accions docents adreçades a desenvolupar la competència digital». Altres iniciatives que es posaran en marxa aquest curs seran: l'Observatori de la Recerca, una nova Unitat d'Innovació i Transferència; un programa de col·laboració amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana; o el programa UJI-TALENT per a la retenció i captació del personal investigador doctor amb experiència.
Quant al personal d'administració i serveis, Alcón ha explicat que impulsaran un Pla d'Estabilització i continuaran treballant en la millora de les condicions laborals.
La rectora també ha volgut destacar l'aposta per la internacionalització. «Quan estem a punt de complir els 30 anys, la Jaume I vol tenir un paper rellevant en la internacionalització de la nostra societat, cada volta més plural, interconnectada i global. Ara bé, no ens oblidem que el primer pas per a la internacionalització és promoure una alta capacitat de la nostra comunitat per a desenvolupar-se en diferents llengües, al mateix temps que fem de la llengua pròpia una llengua de la ciència i cultura, que s'estenga més enllà del nostre campus».
Per a finalitzar, Eva Alcón ha afirmat que «tenim molts projectes, voluntat de superació i l'afany d'una comunitat universitària compromesa per a fer de l'UJI una institució determinant per al progrés social. Però no podrem aconseguir tot el que ens proposem sense autonomia universitària i autonomia financera. És cert que el president Puig ha anunciat que destinaran recursos per la licitació de la segona fase de la Facultat de Salut abans que finalitze 2018. Ara demanen que tanquem, com més aviat millor, com farem realitat aquest anunci». Per tot això, la rectora ha conclòs la seua intervenció demanant a la Generalitat Valenciana que, al costat de les universitats públiques, dissenye un pla que permeta una adequada planificació econòmica i que garantisca un horitzó de sostenibilitat financera per a tot el sistema universitari públic valencià.
Per la seua part, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, ha manifestat en el seu discurs la «decidida voluntat del Consell per millorar les condicions del sistema universitari valencià» i ha recordat les principals línies de treball del govern autonòmic en l'àmbit de l'educació superior entre les quals es troben la baixada de taxes i el foment de la política de beques, l'impuls del pla GenT per retenir el talent i ajudes a la investigació universitària, la millora de les condicions laborals del PDI i PAS, la reducció del deute històric amb les universitats o la licitació en els pròxims mesos de la fase final de la Facultat de Ciències de la Salut a l'UJI.
Lliçó inaugural sobre la protecció i els drets dels passatgers en el transport aeri
La catedràtica de Dret Mercantil, Maria Victoria Petit Lavall, ha sigut l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural del nou curs sota el títol «La inacabada protecció dels passatgers en el transport aeri front a les cancel·lacions i els accidents», una temàtica sempre d’actualitat, en què ha explicat algunes de les circumstàncies més habituals a les quals s’han d’enfrontar els passatgers i quins són els drets i les accions que tenen al seu abast.
Quan hi ha una cancel·lació del vol, Petit ha comentat que hi ha uns drets mínims que inclouen la informació, l'atenció (menjar, allotjament, transport i comunicació telefònica o d’internet), el transport alternatiu o devolució de l’import del bitllet i, en alguns casos, la compensació econòmica, que no és automàtica com en el cas dels tres primers, perquè les companyies poden ser exonerades per circumstàncies excepcionals o si no s’haguera pogut evitar.
Respecte a l’accident, la catedràtica ha indicat que «els majors problemes que suscita l’aplicació del Conveni de Mont-real són la sorprenent absència d’una definició per al terme "accident" o la interpretació que cal donar a l’expressió "lesió corporal"». En principi, s’entén que la responsabilitat de la companyia aèria s’estén des que es lliura la targeta d’embarcament fins que s’ingressa en la terminal de destinació de l’aeroport, però no és així en tots els països i, a més a més, hi ha qüestions, com els altercats entre passatgers, malalties agreujades pel vol o caigudes dels passatgers que estan sotmeses a la interpretació i que caldria plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La professora també ha comentat que alguns dels preceptes de la normativa aplicable (Reglament 261/2004 i Conveni de Mont-real, principalment) han suscitat algunes ambigüitats i disparitat d’interpretacions en els tribunals, que han provocat, d’una banda, diferències en les sentències respecte al mateix fet en diferents països i d’altra, l’augment de sol·licituds de decisions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, ha comentat «el règim de protecció en vigor dista de ser perfecte i continua plantejant nombrosos dubtes d’interpretació, i és complicat conèixer amb antelació la determinació i quantificació de les indemnitzacions».
Premis extraordinaris de doctorat
Al llarg de l’acte, la rectora també ha lliurat els premis extraordinaris de doctorat del curs 2016/2017 que s’han concedit a 30 estudiants: set de l'Àrea d'Arts i Humanitats, cinc de Ciències, set de Ciències de la Salut, sis de Ciències Socials i Jurídiques i cinc d'Enginyeria i Arquitectura.
Fotografies